Zenobia + Knights of Blood Azkena (Bilbao)

Bridge to Nowhere + Morbbiden Pub Darkness (Sedaví (Valencia))

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Ross the Boss + Asomvel + Dark Embrace Caracol (Madrid)

Rebellion Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Praying Mantis + Óxido Groove (Portugalete)

Iron Savior + Airborn Paberse Club (Sedaví (Valencia))

U.D.O. - Rev-Raptor (2011)

Rev-Raptor

Heavy Metal
AFM Records
2011

Temes

1. Rev-Raptor 03:42
2. Leatherhead 04:09
3. Renegade 03:29
4. I Give As Good As I Get 04:19
5. Dr. Death 03:46
6. Rock 'n' Roll Soldiers 04:16
7. Terrorvision 03:59
8. Underworld 04:18
9. Pain Man 03:53
10. Fairy Tales of Victory 04:00
11. Motor-Borg 03:24
12. True Born Winners 03:26
13. Days of Hope and Glory 04:28

Formació

Veus: Udo Dirkschneider
Guitarra: Igor Gianola
Guitarra: Stefan Kaufmann
Baix: Fitty Wienhold
Bateria: Francesco Jovino

Crítica

Parlar de U.D.O. és fer-ho, inevitablement d'Accept. El que va ser durant molts anys la veu de la mítica banda alemanya i des de ja fa uns quants anys centrat en la seva carrera en solitari, presenta el seu tretzè àlbum d'estudi titulat Rev-Raptor. Com dic, el nom d'Udo i Accept sempre estaran lligats, per bé i per mal. La veritat és que la carrera en solitari d'Udo beu indiscutiblement d'Accept. O bé no ha sabut o no ha volgut apartar d'aquesta formula i m'atreviria a dir que el cert èxit de UDO es deu en molt a la banda germànica. L'èxit collit a finals de la dècada dels 90 i principis de 2000, coincideix amb la separació d'Accept. Anar a un concert de U.D.O. era (i és) escoltar molts temes d'Accept. Ara ens trobem amb un tema com a mínim curiós i és que Accept i UDO conviuen junts (musicalment parlant) en l'escena actual. Si exceptuem la primera sortida d'Udo d'Accept en 1989 (la qual cosa aprofito UDO per gravar aquell magnífic Mean Machine) aquesta situació és nova i com dic, curiosa. I tot i que Accept han tornat sense Udo, s'han sabut reinventar (evolucionar) i gravar el magnífic Blood of the Nations (2010) i el més important: ningú troba a faltar Udo.

I mentre, el senyor Dirkschneider va vivint de rendes i gravant discos lineals que la veritat poc aporten.

Rev-Raptor no és una excepció. 13 temes que segueixen la línia de sempre. Un so una mica ancorat. Temes que un cop i una altra et porten a Accept al record. Tornades molt respectats. Poca innovació i poc marge de maniobra. Així i hi ha temes que agradaran a fans de U.D.O. com la cançó que obre i dóna títol a l'àlbum Rev-Raptor, Renegade o Rock 'n' RollSoldiers.

Futur incert per Udo, el qual faria bé replantejant la seva música.