Venom - Fallen Angels (2011)
 |
Black Metal
Spinefarm Records
2011
Temes
1. Hammerhead 04:59
2. Nemasis 03:07
3. Pedal to the Metal 03:43
4. Laps of the Gods 05:09
5. Damnation of Souls 04:29
6. Beggarman 04:28
7. Hail Satanas 04:33
8. Sin 05:33
9. Punk's not Dead 04:11
10. Deathy be Thy Name 03:09
11. Lest we Forget 02:14
12. Valley of the Kings 04:52
13. Fallen Angels 07:06
Formació
Veus i baix: Cronos
Guitarra: Rage
Bateria: Danté
Crítica
Hi ha moltes bandes que haurien de tenir el seu nom escrit en majúscules i ocupar un lloc de privilegi en la història per la seva contribució. Bandes que van crear, van enriquir, engrandir i van ser influència dels diferents gèneres i subgèneres (Thrash Metall / Death Metal) amb què compta el metall (que no són pocs). Aquest és el cas de Venom; pares del Black Metal. Sorgits entre moltíssimes bandes dins de la NWOBHM, Venom va saber (o tenir la fortuna) destacar gràcies a una proposta bastant nova, la qual era inclassificable en aquell moment.
Cronos, Mantes i Abaddon deuen i han de formar part de la història d'aquesta música i en concret de l'estil que van crear i del qual van ser víctimes en no saber ni evolucionar musicalment ni controlar tot allò que havien creat, fent que el nom de Venom es hagi passejat (es passegi) per la història amb més pena que glòria.
La glòria els va durar tres àlbums. Sent molt generós. El seu debut; Welcome to Hell (1981); títol molt encertat que donava la benvinguda a un nou món. Un nou so, bastant proper al Punk. Temes curts, simples, molt crus i lletres que parlaven de satanisme, mort i foscor. Tot això embolicat en un so brut, embolicat i molt fosc. Venom va destacar pel seu atreviment. La seva actitud a l'escenari era digne de veure, sorprenent el que eren capaços de fer aquells tres tipus. També quedava patent la seva escassa tècnica amb els instruments i anys mes tard es va comprovar que també tenien d'imaginació per evolucionar i reinventar-se. Si bé és cert que el seu marge de maniobra era (és) molt petit.
Amb el seu segon disc, Black Metall (1982), Venom reafirmaven tot l'exposat en el seu debut i de pas es va aprofitar el seu títol per donar nom al que cap Venom i que mes tard va servir per etiquetar a diverses bandes com; Celtic Frost, Bathory , Running Wild o Sodom, totes elles influenciades en major o menor mesura pels anglesos. A mitjans dels 90 l'estil es va reinventar donant pas a un moviment en què s'expliquen milions de bandes.
Amb At War With Satan (1984) va començar a notar-se cert declivi. La banda repetia formula i en l'horitzó no advertien bons auguris. Amb Possessed (1985) va arribar el declivi. Un treball molt desencertat, amb un so horrible que va acabar amb Venom.
A partir d'aquí molts problemes, sortides de la banda, enfrontaments, etc ... Però sobretot discos que passaven amb més pena que glòria sense cap tipus de direcció. Venom es dessagnava a un ritme molt alarmant.
El 1997, el trio original tornava a gravar un àlbum; Cast in Stone (aprofitant clarament la bona salut del gènere en aquell moment). En el següent disc; Resurrection (2000), Abaddon abandona la banda, sembla que definitivament. Després de diversos anys de silenci, el 2006 tornen a la càrrega, aquesta vegada només amb Cronos com a únic supervivent del trio, amb un treball al que van titular Metall Black (sobren els comentaris). El 2008 van gravar Hell i en aquest 2011 tornen amb Fallen Angels. Un àlbum mes que no fa molt bé al nom de Venom. Encara que no sigui un disc horrible. Compta amb algun bon tema i el seu so no és del tot dolent, encara que si molt millorable (em temo que està fet a propòsit), no deixa molt bon gust de boca. Acaba descol · locant bastant per uns temes sense una direcció clara. Cançons que no tenen les referències, marcades per ells mateixos, del que seria Black Metal. Per la seva gairebé una hora de durada, amb els seus 15 temes, acaba convertint-se en un treball bastant pesat. Un àlbum que no té res a veure amb el gènere a què (suposadament) representa, ni a la banda que signa el treball. Caldria tenir en compte que a la portada posa Venom, quan hauria de posar Cronos.
Per destacar algun tema diria la ràpida Pedal to the Metall, la heavy al Black Sabbath; Lap of the Gods. Damnation of Souls o Punk s not Dead.
Un altre desencert mes d'una banda caduca, que hauria de reflexionar sobre el futur. Venom va tenir la seva oportunitat, la va aprofitar fins on va poder i tota la resta és una agonia que dura ja molt i que no té cap sentit (dubto que hi hagi noves generacions, que els agradi aquest gènere i escoltin (si és que els coneixen) a Venom ).
Una retirada a temps (que no és el cas) sempre és una victòria.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!