Volaverunt - Hybryth (2010)
 |
Progressive Metal
Autoproducido
2010
Temes
1. A través del espejo 9:58
2. El comienzo 7:08
3. El viaje Acto I: Lo que la mente no ve 4:38
4. El viaje Acto II: Lágrimas de Luz 4:45
5. El viaje Acto III: Mar de mentiras 4:48
6. El viaje Acto IV: Catarsis 3:29
7. Con el viento a favor 6:11
8. El jardín de las ánimas perdidas 7:31
9. Un desierto por cruzar 7:18
Formació
Veus: Joaquin Montoliu
Guitarras: Xavier Jordá
Baix: Jose Luis Figueroa
Bateria: Javi Fernandez
Teclats: Marc Coronado
Crítica
Estem davant d'un àlbum debut d'uns joves músics catalans, de Manresa concretament, que per res entra a la primera.
Està molt carregat de girs musicals, ambientacions i parts molt progressives. Això, com ja us he dit moltes vegades pot retirar de l'escolta a molts, però a aquests àlbums cal donar-los altres oportunitats i sobretot escoltar-los en el seu moment. És a dir, podent gaudir i escoltar a fons. No és un àlbum en la seva majoria per ser gaudit al màxim d'adrenalina, conduint amb el teu cotxe a tota velocitat, però si és un àlbum, que es pot assaborir en tota la seva plenitud de matisos i amb els "canvis argumentals" que conté.
En ell podem trobar uns joves, amb talent, moltes ganes i que sonen amb unes guitarres bàsicament protagonistes al costat una veu, de to bastant estàndard amb lleuger esquinçat i que juga un paper important amb segones veus en el mateix to, teclats que acompanyen en tot moment, però que en cap moment s'abusa ni es converteixen en protagonistes.
Parlant ja de les cançons, A través del espejo, ullet a Symphony X?, Llarg tema a mig temps de 10 minuts, molt treballat, el que obre com a carta de presentació aquest àlbum de Volaverunt. Guitarres de so cru, treballades fan que el tema no sigui pesat, donant diversos girs sense canviar el ritme massa.
El començament, és un tema amb parts molt més progressives, d'una durada també important, ja supera els 7 minuts. Una altra vegada mes el tema compta amb 3 o 4 girs molt diferenciats fent una vegada més, que el tema pugui ser catalogat com progressiu.
Amb un riff més ràpid, potent i clàssic, s'arrenca aquest primer acte del Viaje, més directe i sense tanta experimentació. Viatge que transcorre en quatre actes, girant des de passatges més clàssics, passant per balada, mig temps, i culminació del viatge de més de 15 minuts, a catarsi, havent mostrat molts de les virtuts de la banda.
Destacar també el tema Con el Viento a favor, com a tema barreja de metall clàssic amb tocs progressius, que és l'estil en què més còmodament es desenvolupa la banda, com també demostra en El jardin de les ànimes perdudes.
El disc acaba amb un Desierto por Cruzar, on l'alternativa de tempos més ràpids, és substituïda alternativament per parts més clàssiques de metall i passatges instrumentals un cop més.
En definitiva, és un disc debut de bona qualitat compositiva, on trobem un grup d'alt nivell, amb gran potencial de progressió, amb un so acceptable, encara que no excel · lent, i que ens deixa amb ganes de veure l'evolució del grup, ja que els arranjaments deixen entreveure que la banda pot i ha de donar un bon salt en endavant, salt que els faci sonar entre els millors.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!