SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia + Knights of Blood Azkena (Bilbao)

Zenobia Master Club (Vigo)

Easy Rider TBA (Donosti)

Bridge to Nowhere + Morbbiden Pub Darkness (Sedaví (Valencia))

Artillery + Reaktion TBA (Barcelona)

Bonded + Injector Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Zenobia Garaje Beat Club (Murcia)

Ross the Boss + Asomvel + Dark Embrace Caracol (Madrid)

Dr. Crüe + Arma-T Bóveda (Barcelona)

Rebellion Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Praying Mantis + Óxido Groove (Portugalete)

Praying Mantis Groove (Portugalete)

Jorge Salán X (Sevilla)

Zenobia Caracol (Madrid)

Iron Savior + Airborn Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Voodoo Highway - Broken Uncle's Inn (2011)

Voodoo Highway - Broken Uncle's Inn
Voodoo Highway
Voodoo Highway logo
Italia

Broken Uncle's Inn

Hard Rock

2011


Temes

01. Intro (Since 1972)
02. Till It Bleeds
03. The Fire Will Burn Away
04. J.c. Superfuck
05. Window
06. Running Around
07. Broken Uncle's Inn
08. Heaven with No Stars
09. Gasoline Woman
10. In Fact It's the Worst

Formació

Guitarra, coros i guitarras "trencades": Matteo Bizzarri
Baix, veus i coros: Filippo Cavallini
Veus i guitarra rítmica: Federico Di Marco
Bateria: Lorenzo Gollini
Órga, guitarra i coros: Alessandro Duo

Crítica

Llançament d'hard rock des d'Itàlia. Aquests joves músics han collit grans crítiques per tot Europa sota la tutela d'Rock'n'Growl i és que a l'escoltar-ja sembla que es tracti d'uns clàssics en l'estil.

Després d'una intro una mica seca, s'arrenca Till it Bleeds amb una línies de baix contundents, que realitzen una base sòlida perquè les guitarres s'arrenquin sobre riffs molt rockers, amb línies melòdiques molt clàssiques i amb aire de rockandroll, que és el que es respira en tot l'àlbum.

The Fire Will Burn Away, torna a arrencar amb un riff de guitarra hardrockero per donar pas a una estructura de tema de hard rock clàssic. Les guitarres estan distorsionades de manera que aconsegueixen un so molt pur on es pot desgranar pràcticament cada corda.

En escoltar la banda, no podràs evitar la relació amb Airburne o AC / DC, doncs escoltem un baix a càrrec de Fillipo Cavallini, sec, senzill, rodó i que en tot moment està present omplint cada racó al ritme dels cops de Lorenzo Gollini . La bateria i el baix són un farciment bàsic i senzill per aconseguir un so característic d'una banda clàssica de hard-rock amb un toc rockandrollero sobretot inspirat per les melodies de l'òrgan de les mans d'Alessandro Duo, el qual també toca la guitarra.

Arrenca després i com a tema destacat, encara que sigui pel títol, JC SuperFuck, al més pur estil AC / DC. La veu de la banda és una veu neta de timbre més aviat agut però sense falset ni esquinçats a càrrec de Federico Di Marco, que es veu acompanyat vocalment tant per Alessandro com per Fillipo, com per Matteo Bizarri, amb el qual comparteix les tasques de guitarrista també.

Els teclats amb un so d'Hammond, estan molt presents en tots els temes, amb un paper força protagonista més que de farciment. El so de la banda és pur hardrock i segueix uns patrons més bé d'aquest estil, deixant més aviat de banda l'epítet "metall", com s'aprecia per exemple, en el tema Window.

En Running Alone la banda sona com si d'un clàssic es tractés executant a la perfecció ritmes molt ballables i festius, que evoquen influències fins i tot dels primers Maiden, també palpables a Broken Uncle s Inn, tema que dóna nom al disc.

Baladita trist, malenconiosa i emotiva què ens trobem a Heaven With no Stars. Potser li falti un toc més heavy i una mica de distorsió més dura a les guitarres per acabar d'omplir de força el sentiment que es desprèn, bàsicament de les parts vocals d'aquest tema més lent.

Bon llançament d'hard rock molt clàssic el d'aquests italians, que estan recollint bones crítiques i és que les composicions estan molt treballades i presenten elements nous respecte a bandes d'aquest tall, sobretot en la barreja de riff guitarrer amb Hammond més clàssic i rockandrollero.

Víc Salda
21/12/2011

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.