Wereworld - Wereworld (2011)
 |
Symphonic Metal
Avispa Music
2011
Temes
1. Wereworld 05:16
2. The Land of the Fading Sun 04:23
3. Soulless 04:45
4. Children of War 04:54
5. Requiem for the World 07:16
6. I F.L.Y. 04:02
7. Origin of Hate 05:49
8. Dead Spring 03:15
9. Crimson Summer 04:34
10. Autumn Song 04:35
11. Raw Winter 04:52
Formació
Veus: Ana Rochas
Guitarra solista: Alberto Toledano
Guitarra rítmica i Veus: Guillermo Riesgo
Baix: Danny Growl
Bateria: Ru Corleone
Teclats: Jaime Sarabande
Crítica
Els madrilenys Wereworld han llançat el passat 14 de setembre el seu primer treball de llarga durada de la mà de Vespa. El disc titulat com la mateixa banda, és la culminació d'un treball que comença 9 anys enrere i que es veu consolidat el 2010 amb una formació estable i adoptant el nom definitiu, Wereworld.
En Wereworld trobem un metall simfònic amb cantant femenina, alguns potser ho vulguin englobar en el terme gòtic malgrat no tenir ni l'estètica ni el so fosc que hauria per a aquesta etiqueta. Les veus d'Ana Rochas estan acompanyades en tot moment per les del líder de la formació i guitarra Guillem Risc amb una veu neta, però esquinçada. Ja en la part musical estem entre dues aigües, un disc ple de canvis de ritme, per moments escoltem passatges simfònics i en altres la velocitat i certa agressivitat i contundència amb les dominants, amb el positiu i negatiu que comporten aquests canvis i el risc de quedar a mig camí de tot. Afortunadament el resultat és agradable malgrat que en alguns moments et sentis com comentava entre dues aigües.
Una altra característica del so d'Wereworld és una gran dosi de contundència però sense arribar a ser alliberada completament, m'explico, al llarg de tota l'escolta aquesta presenti una força permanent en els temes que es va alliberant en petites dosis sense arribar a explotar ni alliberar del tot, el resultat pot agradar més o menys, però no es pot negar que els temes estan preparats i treballats a consciència.
Pel que fa als temes més destacat que podem trobar en aquest debut, el single és el tall més comercial i amb més ganxo, des de la primera escolta em va agradar i em va atreure l'atenció amb ganes d'escoltar més, I FLY, Wereworld amb el mateix nom que el disc i que el grup amb una petita intro dóna pas a una bona definició del que volen ser, la dualitat de veus, canvis de ritme, moments ràpids tallats per altres més melòdics, arribant a tenir pinzellades èpiques. Souless, amb una part instrumental que després d'un canvi de ritme com no podia ser d'altra manera, ens sorprenen amb un tros que ens transportarà a mitjans dels vuitanta de la comandament de cert grup calabacero. En un grup simfònic no poden faltar temes lents com Children Of War o Crimson Summer.
Un disc en absolut comercial, què han llançat com a debut Wereworld, en un estil complex per l'abundància de bandes, moltes d'elles comercials. Ara falta saber la resposta del públic a aquesta proposta més personal sense copiar els cànons més comercials de l'estil.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!