Avalanch - Malefic Time Apocalypse (2011)
 |
Metal
Santo Grial
2011
Temes
1. Malefic Time: Apocalypse
2. Baal
3. La Augur
4. Lost In Saint Patrick (instr)
5. In The Name Of God
6. New York Stoner
7. Spread Your Wings
8. Marduk
9. Apocalyptic Dream (instr)
10. Lilith
11. Voices From Hell
12. 9th Snake (instr)
13. Soum's Death (instr)
Formació
Veus: Ramón Lage
Guitarras: Alberto Rionda
Guitarras: Daniel León
Bateria: Marco Álvarez
Baix: Francisco Fidalgo
Teclats: Chez García
Crítica
Gran disc increïble, amb una producció i un so espectaculars. L'únic problema que es va a trobar la gent és que en la caràtula posa Avalanch i per a res sona, ni tan sols recorda, a l'estil amb el qual Avalanch ens tenia acostumats en els últims temps amb Ramón al capdavant de les tasques vocals.
Quins canvis presenta aquest disc? ¿Perquè va a donar que parlar per bé o per mal aquesta nova publicació dels asturians?
Bé, en primer lloc, està el tema de l'idioma. Recordem, que aquest disc, no és un disc normal, sinó que està encaixat en el marc de donar-li música a l'obra gràfica de Luis Royo i el seu fill Ròmul, i ha estat a partir d'aquesta premissa que s'ha creat la resta de l'àlbum .
En segon lloc, el so de l'àlbum és molt bo però alhora duríssim, cru i amb dos aspectes a remarcar: El primer és una bateria molt potent, molt marcada i executada amb molta violència. I el segon és el treball vocal de Ramon que és espectacular, aconseguint una sèrie de registres impressionants, i fins i tot usant guturals molt sovint fet que ens ha causat una gran sorpresa i estupor. El cas és que tot i veure molt treballada la veu en el procés de gravació, el resultat obtingut i els guturals de Ramon són dignes de alabos.
A part d'aquest signe més dur, el disc presenta diverses sorpreses com molts talls instrumentals i alguna més que anirem desgranant a continuació.
Així doncs comença el disc amb el tema Malefic Time Apocalypse, que dóna nom al disc. El tema és increïblement bo, enganxa i com ja he comentat, és referència d'uns nous i renovats Avalanch, que no han fet altra cosa que una arriscadíssima aposta reinventant una altra vegada amb una volta més de rosca. El tema ja ens mostra el so cru de la guitarra, que es mantindrà al llarg de gairebé tot el disc i la veu de Ramón ja mostra un punt més d'agressivitat i esquinçament que de costum.
Fins i tot amb la sorpresa recent, seguim desgranant temes, per passar a continuació a Baal. Segon single, del qual ja havíem pogut gaudir. Per això la sorpresa és menor. A més, en aquest tema, d'allò més suau del disc, si es manté l'esperit Avalanch, encara que senzillament no en castellà.
Potser el canvi el radicalitza més, el fet del canvi d'idioma, perquè avancem i ens trobem amb un tema dur i pesat (malgrat una suau i funky mini-intro), La Àugur, i en què al final la tornada, ens apareix la primera sorpresa: Combinació amb guturals purs i durs. Excel · lent, pel meu gust, encara que certament molt poc "Avalanch".
Seguim endavant amb el primer dels 4 temes instrumentals Lost in Sant Patrick. Pràcticament, podríem estar parlant d'una intro de quatre minuts i mig que dóna pas a In the name of God, tema que torna a començar lent, més o menys suau i que s'endureix de manera progressiva fins a arribar a agafar el nou estil dels que ja podem anomenar Avalanch actuals. És a dir, una banda dura, agressiva, moderna i amb un so eixordador!
El següent tema és New York Stoner i és un tema pràcticament diria de rock clàssic, amb un toc molt blues i amb una col · laboració vocal, per part de Tony Almont, que m'atreviria a comparar amb el mateix Tom Jones. El tema també té aquest toc rocker, que contrasta amb la resta del disc. Únicament reconeixem a Avalanch en la tornada, i en aquest cas, no pel seu increment de duresa, sinó per exactament el contrari.
Esmentar Spread your wings, potser com un dels temes més Avalanch del disc. Aquest dóna pas a una de les cançons que em van deixar amb la boca oberta i on Avalanch estan realment irreconeixibles. Unes guitarres dures, ràpides, una bateria molt ràpida amb fins i tot algun segon de "Blast Beat" i guturals, aquesta vegada a càrrec de Miguel Taules, al costat de Ramón. El tema combina el metall extrem amb tocs més foscos, simfònics i de tall clàssic, deixant l'oient amb cara d'estupefacció. Es diu Marduk.
Recomanar per a aquells amants dels Avalanch més clàssics Lilith, ja que és un tema que si que tindria cabuda en qualsevol dels últims llançaments de la banda, tot i mantenir el que ja comentat amb anterioritat al respecte de la veu i la bateria.
Una altra sorpresa del disc és Voices from Hell, tema ràpid, dur i potent amb unes estrips i veus per part de Ramon que tornen a deixar amb la boca oberta, ja que es descobreixen més registres si cap perquè aquest inicialment criticat vocalista, en la comparació amb el seu antecessor, Víctor García, demostri que les seves cordes vocals són una autèntic prodigi.
Finalment dos temes instrumentals més, per tancar un àlbum, que ens deixa amb la incògnita de si significa un canvi de rumb definitiu en la futura carrera d'Avalanch o si bé el geni compositor i intèrpret, Alberto Rionda, donarà encara més un altre gir més a la femella musical d'Avalanch o rescatarà l'estil i marca de la casa que s'havia fet palesa fins a la data, per part dels asturians.
Com dic, boníssim l'àlbum encara que l'únic "però" és que al portar el logotip d'Avalanch, tothom esperava una altra cosa, o almenys jo.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!