Wulfshon - Prinnit Mittilagart (2011)
Pagan / Black / Death Metal
Art Gates Records
2011
Temes
1. Intro: Prinnit Mittilagart 01:36
2. Death in the Light 03:33
3. To the Battlefield 04:28
4. The Calling of the Ancestral Blood 04:33
5. Son ov Wolves 02:59
6. Frozen Throne 06:34
7. Pride and Death 05:33
8. Cosmos Generallis 05:05
9. Natura Obscura 05:13
10. Outro: Ewigring 00:48
Formació
Guitarra i veus: Paulo Bianchi
Guitarra i veus: Matias Taubas Oyola
Baix: Fernando Larriestra
Bateria: Martin De Angelis
Crítica
" Muor varsuuilhit sih, suilizot lougiu der himil,
Mano uallit, Prinnit mittilagart."
"El Mar és engolit, flamejants cremen els Cels,
la Lluna cau, Midgard crema. "
Narrant aquests dos versos del Muspilli, una de les dues úniques peces supervivents de la poesia èpica escrita en alt alemany antic, els argentins Wulfshon comencen al seu primer àlbum, Prinnit Mittilagart ("Midgard crema"), editat en 2011.
"Death in the Light" irromp demolidora: riffs potents i pesats característics del Black Metal combinats amb una melodia nostàlgica i freda que harmonitza perfectament amb els esquinçadors guturals de Paulo Bianchi.
"To The Battlefield" ... el títol ho diu tot: al camp de batalla! És exactament allà on et transporten les primeres notes. Aquesta cançó es caracteritza per tenir ritmes molt marcats i riffs enganxosos. Disminueix la velocitat però no la contundència, ja que a mesura que es desenvolupa la batalla la bateria guanya presència, convertint-se cada blast beat a una estocada mortal.
The Calling Of The Ancestral Blood" i "Són Ov Wolves" segueixen, al meu parer, una mateixa línia musical que va in crescendo fins a acabar perdrà el final de la segona donant pas així a la primera "balada" del disc, " Frozen Throne ". Dic "balada" perquè tot i tenir talls molt bèsties, per a mi és una de les que transmet més sentiment.
Amb "Pride and Death" el disc perd el caire "èpic" i adquireix un molt més fosc. Al meu parer l'àlbum es divideix en dues parts: la primera, fins a "Frozen Throne", té matisos més Viking, i la segona, a partir de susdita cançó, segueix un camí més melòdic i Blacker.
"Cosmos Generallis" em recorda molt a Heidevolk. A banda del títol, que sense poder evitar-ho, relaciono amb una famosa cançó d'aquest grup, les veus netes em resulten molt semblants. Això sí, no és per res una cançó Folk ni Viking; reitero que aquesta part del disc adopta una atmosfera més canora i ombrívola.
L'última, "Natura Obscura" és la meva favorita. Es podria dir que és la "balada" d'aquesta segona part de l'àlbum. De la mateixa manera que "Frozen Throne" té parts molt potents, però emet un amalgama d'emocions i sensacions que la fan especial i diferent.
Des d'un punt de vista general, el disc sembla perdre força a mesura que avança, però, els temes estan molt més treballats quant a tècnica. Personalmene m'ha agradat molt, sobretot perquè malgrat ser cançons relativament similars entre si, no avorreixen. Cadascuna té alguna cosa singular i amb cada reproducció descobreixes alguna cosa nova.
També volia apuntar que em sembla un disc ple de simbolisme (des del mateix títol fins a les lletres i la música), cosa que demostra que aquests nois, parlant en plata, s'ho curren molt i no estan per tonteries.
Per finalitzar volia afegir que l'atmosfera que crea el disc m'ha recordat a grups com Immortal, Borknagar, Windir, Enslaved, Heidevolk i en algun moment fins i tot a Amon Amarth, però no hi ha dubte que Wulfshon tenen el seu propi estil i això els fa millors. Només queda esperar per veure'ls en directe!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!