SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia + Knights of Blood Azkena (Bilbao)

Zenobia Master Club (Vigo)

Easy Rider TBA (Donosti)

Bridge to Nowhere + Morbbiden Pub Darkness (Sedaví (Valencia))

Artillery + Reaktion TBA (Barcelona)

Bonded + Injector Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Zenobia Garaje Beat Club (Murcia)

Ross the Boss + Asomvel + Dark Embrace Caracol (Madrid)

Dr. Crüe + Arma-T Bóveda (Barcelona)

Rebellion Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Praying Mantis + Óxido Groove (Portugalete)

Praying Mantis Groove (Portugalete)

Jorge Salán X (Sevilla)

Zenobia Caracol (Madrid)

Iron Savior + Airborn Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Axel Rudi Pell - Circle Of The Oath (2012)

Axel Rudi Pell - Circle Of The Oath
Axel Rudi Pell
Axel Rudi Pell logo
Alemania

Circle Of The Oath

Power / Heavy Metal
Steamhammer Records
2012


Temes

1. The Guillotine Suite 01:51
2. Ghost in the Black 04:37
3. Run with the Wind 04:43
4. Before I Die 04:30
5. Circle of the Oath 09:20
6. Fortunes of War 05:19
7. Bridges to Nowhere 07:11
8. Lived Our Lives Before 06:31
9. Hold on to Your Dreams 05:48
10. World of Confusion (The Masquerade Ball Part II) 09:22

Formació

Veus: Johnny Gioeli
Guitarra: Axel Rudi Pell
Baix: Volker Krawczak
Bateria: Mike Terrana
Teclats: Ferdy Doernberg

Crítica

El prolífic guitarrista alemany; Axel Rudi Pell, presenta el seu quinzè àlbum d'estudi titulat Circle of the Oath.

Axel torna a la càrrega, acompanyat novament per la formació més estable de la seva carrera. Johnny Gioeli a la veu, Volker Krawczak al baix, Ferdy Doernberg en els teclats i l'incombustible Mike Terrana a la bateria. Amb aquesta formació i tenint en compte la trajectòria de la banda, la qualitat està garantida. La seva música es pot catalogar de senzilla. Heavy metall tradicional sense excessives floritures, mes enllà de les demostracions tècniques del mateix Axel i algun escarceo de Ferdy en els teclats.

Dit això, hem de a nivell de qualitat, la banda no va a defraudar a ningú. El problema, al meu parer, ve quan des de 1998 (any d'entrada del vocalista Johnny Gioeli i Ferdy Doernberg) sembla que clonin seus treballs. Queda clar que sempre segueixen la mateixa línia, però potser molt rigorosament. El portar tants anys junts, segurament serà un avantatge en moltes qüestions, però en altres (potser les més importants) com la composició (tot va a càrrec d'Axel) i l'execució dels temes, s'entra en una certa complaença i un cert estancament. Comença qualsevol tema nou i quant sona la veu de Johnny tot es fa antic, tot es torna predictible, tot es fa massa conegut, massa escoltat, i la seva música es torna monòtona i perd interès.

A part crec que la idea de llançar un nou treball cada any i mig no beneficia per a res, tot el contrari. Crec que Axel s'hauria de prendre diversos anys sabàtics, deixar que la seva música reposi. I quant a Johnny Gioeli, crec que és un magnífic cantant, però s'ha encasellat cantant les composicions d'Axel. Ja no sona fresc i tot el seu repertori no s'aprofita.

La música d'Axel Rudi Pell agrairia un temps de descans, tornar amb energies renovades i amb un nou vocalista que li donés un aire nou, fresc.

Musicalment parlant, l'àlbum compta amb una magnífica producció a càrrec d'Axel i Charlie Bauerfeind, com sempre anem.

Pel que fa als temes, ja que després de la introducció ja clàssica, irromp Ghost in the Black, tema animat, amb bon tornada i un bon treball de Ferdy en els teclats i un sol compartit per Axel i Ferdy força remarcable.

Before I Die és un tema una mica més rocker, amb una tornada marca de la casa. Fortunes of War, un tema amb un riff aguerrit, que puja i baixa la seva intensitat, amb una base rítmica destacable i tornada made in Axel. També destaquen Run with the Wind, Hold on to Your Dreams i la balada típica Lived Our Lives Before. Com ja van fer en el seu anterior treball The Crest amb el tema Dark Waves of the Sea (Oceans of Time Part II: The Dark Side) aquí tornen a repetir la fórmula amb el tema que tanca l'àlbum; World of Confusion (The Masquerade Ball Part II) com el seu nom indica és la segona part d'aquell extens tema: The Masquerade Ball.

Un nou treball, que a nivells de qualitat, des de la producció fins a la interpretació dels temes, compleix a la perfecció. Agradés a seguidors acèrrims de la banda ja que no ofereix res diferent al ja acostumat. Encara que crec que des de fa ja temps tot comença a ser massa previsible i la música de la banda s'ha tornat predictible i per moments tediosa i fa que un producte de qualitat, d'uns excel · lents músics s'acabi desgastant de manera bastant trist.

Devilsoldier
23/04/2012

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.