Battle Beast - Battle Beast (2013)
Heavy Metal
Nuclear Blast
2013
Temes
1. Let It Roar 03:40
2. Out of Control 03:47
3. Out on the Streets 02:55
4. Neuromancer 04:04
5. Raven 02:52
6. Into the Heart of Danger 05:26
7. Machine Revolution 04:05
8. Golden Age 01:57
9. Kingdom 05:00
10. Over the Top 02:37
11. Fight, Kill, Die 02:44
12. Black Ninja 03:54
13. Rain Man 05:12
Formació
Veus: Noora Louhimo
Guitarra i veus: Anton Kabanen
Guitarra: Juuso Soinio
Baix: Eero Sipilä
Teclats: Janne Björkroth
Bateria: Pyry Vikki
Crítica
El 2011, els finesos Battle Beast irrompien a l'escena amb un primer àlbum, Steel, el qual va ser sens dubte un dels millors llançaments d'aquell any. El treball va deixar un molt grat sabor de boca i ganes de veure l'evolució de la banda en el seu següent àlbum.
D'allò més destacable amb el que explicava Steel, era el seu vocalista Nitte Valors. Doncs bé, durant la preparació d'aquest segon treball; Nitte Valo abandona la banda, quedant Battle Beast en una situació complicada i perdent a un dels seus baluards. Després d'una àrdua recerca s'incorpora a la banda; Noora Louhimo.
Amb la formació ja completa s'acaba i edita, el seu esperat segon treball, titulat com la pròpia banda, la qual cosa pot ser interpretat com un renaixement.
La veritat és que trobar una substituta a l'altura del seu anterior vocalista no ha hagut de ser tasca fàcil, però han sortit molt airosos de la situació. Noora Louhimo compleix a la perfecció amb el repte assumit. Potser la tessitura vocal de Nitte es movia en notes mes greus, aconseguint punts bastant alts. Noora també demostra arribar a notes altes encara que la seva veu normal no sigui tan greu com la de la seva antecessora. També crec que té o almenys demostra, més versatilitat, amb la qual poder ampliar les opcions a nivell compositiu. En general, un canvi bastant encertat i acceptable.
Musicalment no trobem molts canvis. Es manté i es continua la línia compositiva marcada en el seu primer disc. Temes amb molta influència vuitantera, amb un so molt actual i molt ben arreglats, tant pels cors i suports vocals com per un acurat treball en l'ambientació de cada tema des dels teclats. Excepte alguna excepció; temes curts, ràpids i bastant directes. En alguns temes, incorporen parts alguna cosa mes melòdiques, les quals s'afegeixen al repertori de la banda.
Aquestes parts més melòdiques són perfectament visibles en temes com "Out on the Streets", on fan una barreja d'AOR / Power força interessant, "Out of Control", o a "Into the Heart of Danger".
Temes molt directes com la inicial "Let It Roar", la qual recorda fàcilment a Gamma Ray. Un tema on es mostra la bona feina d'ambientació és "Machine Revolution". Un tema que recull perfectament l'essència del títol i el transforma en un tema fresc, dur i modern. La "teutona" Rain Man, que beu de bandes com Accept o Running Wild.
"Black Ninja" es mou entre una calma tensa i un riff pesat, convertint-lo en un tema molt interessant, amb un sol força remarcable.
Una molt de directe és "Over the Top". "Kingdom", és el tema mes elaborat l'àlbum. Compta amb un tema instrumental anterior, el qual fa de intro, per donar pas a una cançó més extensa. Ràpida i amb tornada treballat. Treball excel • lent en una ambientació èpica i un magnífic duel entre guitarra i teclat com sol.
Els dos llançaments de l'àlbum són, per una part "Raven". Un tema molt "alemany". Riff purament de l'escola teutona, velocitat i alt voltatge amb Noora demostrant els seus aguts i l'ajuda vocal del baixista Eero Sipilä. L'altre fort xut és "Fight, Kill, Die". Aquest recull influències més britàniques, seguint una línia molt Motörhead però vitaminat per l'estil Power de la banda. Compta amb un magnífic sol i una descontrolada Noora.
Una de les coses, diguem atribuïbles, ve pel tema sols. Sembla que estan en perill d'extinció.
El fet de fer temes tan curts i directes, pot resultar un repte, a l'hora de ficar el sol, amb la qual cosa òbviament si la cançó difícilment arriba als tres minuts, difícilment també, el sol arribés a 10 o 15 segons amb el qual es converteixen en el que jo anomeno "sols de compromís". Els guitarres de Battle Beast, tant Juuso Soinio com Anton Kabanen demostren un bon nivell en aquest apartat, però molts temes pateixen aquests "sols de compromís" i això potser retreu una mica el resultat general.
En definitiva i després dels problemes derivats de la marxa de l'anterior vocalista, Battle Beast aconsegueixen donar un pas cap endavant. Temes que continuen la bona línia marcada en el seu anterior treball i que esbossen una certa millora en la composició i sobretot l'arranjament dels temes.
Temes bastant encertats, que perden un tant pel tema d'alguns sols (no tots). Però que deixen molt bon regust després de les diferents escoltes.
És evident que seguir aquesta línia durant molt de temps els va a perjudicar, però de moment; Battle Beast són una de les millors i més prometedores bandes que ens fan veure el futur de la nostra música, amb força optimisme.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!