SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Barbarian Prophecies - XIII (2013)

Barbarian Prophecies - XIII
Barbarian Prophecies logo
España

XIII

Death Metal
WormHoleDeath Records
2013


Temes

1. The Hidden 06:01
2. Anger 04:46
3. Towards Nowhere 05:18
4. Into the Infinite Void 03:44
5. Twilight of Mankind 03:36
6. Embrace of Insanity 04:40
7. Dreadful Game 05:33
8. Nameless Shadows 04:05
9. Punishment of Oblivion 04:40
10. Defeated 05:58
11. 9 Days of Storm 08:37
12. Engulfed 05:38
13. XIII 03:25

Formació

Veu: Kike
Guitarra: Arnt Bünz
Guitarra: Óscar Besteiro
Baix: Manuel Riguera
Bateria: Julio G. Valladares

Crítica

Barbarian Prophecies, desde Lugo, han editat el seu segon treball d'estudi, tretze anys, tretze temes, sota el títol XIII, que coses... però aquí acaba la seva diguem, en clau d'humor, poca imaginació. Perquè el contingut d'aquest XIII apunta que estem davant d'una altra banda que aspira a estar en el més alt del death nacional, pujant més encara el nivell de les bandes que tenim al nostre país, que no és poc.

El death de Barbarian Prophecies podria titllar-se de melòdic, però no tenen res a veure amb bandes com Children Of Bodom que s'han apoderat de l'etiqueta, estem davant d'una banda death en tota regla, però que tenen cura al detall els melodies dels seus temes, buscant sempre que siguin addictius i enganxosos, element que els separa d'altres formacions que sobretot busquen la cruesa i agressivitat en el seu so en detriment dels riffs atractius, diferents estils enfocats a públics també a vegades que no comparteixen els dos extrems.

Sense deixar de banda l'agressivitat i ferocitat, han sabut trobar un punt d'equilibri entre la melodia i la duresa, en la meva opinió la clau per a aquest tipus de bandes. Però com sempre... cada un té els seus gust i les afirmacions categòriques són com poc ridícules quant a gustos.

El disc no podria arrencar millor que amb una intro de piano que ens obre el disc, tètrica i malenconiosa que ens porta fins a unes guitarres pesades que serveixen d'enllaç al so de Barbarian Prophecies. El tall avança entre riffs enèrgics i moments més pesats passant per un passatge molt atmosfèric i un altre més melòdic, aquests detall són els que fan diferents a Barbarian Prophecies.

Cada tema, com a norma, té el seu alguna cosa especial, emmarcats dins d'un death per moments pesat i intens, però que amaga entre les seves gargamelles detalls molt gratificants per a l'oient. " Anger " amb un inici pesat s'accelera a bon ritme després de les profundes veus de Kike. Cap al final tornem a trobar unes guitarres que canvien per complet el tint del tema acabant, després d'un altre canvi molt crus i foscos.

" Towards Nowhere " és com una bona hòstia en tota la cara, guitarres afilades, velocitat, intensitat... en directe omplís la sala amb moshs. De nou, canvi d'aires, acabant amb força més pesadesa que a l'inici. " Into The Infinite Void "... " Twilight Of Mankind " dos temes una mica més pesats i més enfocats al old school però amb riffs que per moments et treuen de la línia general dels temes, com deia, cada tema té el seu moment.

" Embrace Of Inanity ", tema en el qual col · labora Oscar Insua, que tornarà a repetir més endavant. Tema veloç i contundent on els hi hagi, del millor d'aquest disc, amb unes dobles veus que li donen molta força al tema. El sol, senzillament genial... barrejant un so més clàssic que personalment li aporta molt, i amb detalls que recorden a Fear Factory.

" Dreadful Game " i " Nameless Shadows " són els següents a caure, seguint amb la tònica del disc, tralla i intensitat barrejada amb bons riffs no tan death. " Punishment Of Oblivion " directament a la cara, pura velocitat, seguida per " Defeated " amb uns canvis brutals, dignes de menció.

El final del disc és més fosc i cru que la resta, com succeeix en " Defeated " i " Nine Days Of Storm " que mantenint un bon ritme, són més pesades i contundents.
" Engulfed " és una versió dels també gallecs Absorbed i on torna a col · laborar Oscar.

El disc es tanca amb XIII una petita joia instrumental que lligada a l'inici donen per acabada aquest disc. Un disc que demostra el que ja sabem... que el death nacional té una salut de ferro, només cal que nosaltres mateixos ens creem el potencial que tenim.

Sergi Arise "Hell"
10/10/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.