TAO - Código de Honor (2013)
 |
Hard Rock / Heavy Metal
Santo Grial
2013
Temes
01- Código de Honor
02- Nadie
03- Eclipse Total
04- Devuélveme el Tiempo
05- Invierno
06- Demonio Escondido
07- Horizonte
08- Nada Vuelve
09- Todo es Normal
10- Las Mejores Palabras
11- Abismo (Bonus Track - ManekiNeko 2012)
12- Huracán (Bonus Track - ManekiNeko 2012)
13- Abandonados (Bonus Track - ManekiNeko 2012)
Formació
Micky Vega - Guitarres y Veus
Albert Comerma - Guitarres
Eduard Gili - Baix
David González - Bateria
Crítica
Arriba a les nostres mans el llarga durada de Tao, després del seu EP presentació "Maneki Neko" i que tan bon sabor de boca ens havia deixat.
La veritat és que potser podíem tenir la idea d'un hard rock per a tots els públics, bastant suau i acceptable, però exempt d'una mica de força. Quina gran sorpresa en escoltar l'àlbum al complet, que conté la major part del seu EP a mode de bonus track.
Observem una clara progressió de la banda a nivell compositiu i a nivell de so, ja que la greu afinació de les guitarres acompanyades d'una distorsió molt potent, realcen la duresa, cruesa i força d'aquest nou treball, convertint-lo en un llançament molt potent i de gran qualitat, paral·lel al concepte "tots els públics" que ja tenia la banda i enganxant les tornades de la majoria dels temes fins a nivells inimaginables. En aquest sentit es nota la mà de Jorge Escobedo, productor del llançament.
L'àlbum obre amb "Código de Honor", un tema que ens situa en el fresc nou estil de la banda i que a més ha estat escollit a manera de single amb un videoclip inclòs que podem veure sobre aquestes línies. Ens posa davant d'un mig temps que ens serveix per endinsar-nos en el que serà un disc eminentment guitarrer, amb unes afinacions greus i una distorsió molt contundent, barrejat amb un contrast amb les suaus veus de Micky, que es mostra versàtil, sense ser molt aguda, ni greu, ni tenir grans floritures, però si un correcte i enganchadís timbre que converteix els temes en l'equilibri perfecte apte per als més heavies però també pot fàcilment arribar a un espectre molt més ampli de públic.
"Nadie", al meu gust és el millor tema del disc, o almenys un dels més significatius. Mantenint les bases guitarreres, ens fa arribar a una tornada realment potent que es clava fort en el teu cervell tant melodia com ritme. Potser el tema més dur de l'àlbum, amb contundents cops de destral de mans de les guitarres d'Albert i de Micky i el baix d'Eduard, al costat de la bateria de David, com potent i sòlida base rítmica. Micky deixa anar molts recursos i concretament fa servir uns girs melòdics amb un marcat falset que fa les delícies de l'oient, és escoltar i no parar; ja que es poden trobar detalls com fins i tot uns guturals de fons que curiosament encaixen a la perfecció i no li treuen aquesta etiqueta de adaptable per a qualsevol tipus d'audiència.
El disc va realitzant algun alts i baixos en quant a força i contundència es refereix, no a qualitat, cosa que fa que l'oient es mantingui sempre amunt desgranant matisos, així "Eclipse Total", és un tema que fa servir la fórmula d'estrofes més suaus, amb guitarres sense distorsió, ornaments que careixen de potència, però sí que tenen aquesta màgia que ens porta directes a una tornada potent.
Les lletres d'aquest "Código de Honor" són lletres quotidianes del dia a dia, vivències de gent del carrer i sentiments, en aquest cas a "Devuélveme el tiempo", un crit de ràbia i impotència cap a una relació finita sol·licitant aquest temps invertit. El tema és un mig temps de guitarres pesades on Micky demostra que no cal tenir la veu més aguda, ni la més punyent per entregar-se plenament a una transmissió de sentiments de ràbia i dolor. Gran tema.
Arribem a la cinquena pista de l'àlbum amb una balada, "Invierno". Tema tranquil que acaba amb la força que requereix una balada sentida i que cali en l'oient; guitarres acústiques que desemboquen en la força i la potència que requereix un tema amb sentiment com aquest.
"Demonio Escondido" és un tema on es demostra la versatilitat que abans de res té la veu de Micky, doncs clarament ens recorda a aquest Enrique Bunbury de Heroes del Silencio, és força espectacular la tessitura de la veu i la similitud de timbre que és capaç d'aconseguir. És en aquest tema que t'adones, que la veu en tot moment té aquestes similituds i sobretot el joc de la veu de Micky que alhora fa els honors a la guitarra.
El disc arriba a la part de les col·laboracions, un cop passat l'equador, i en aquest tema, "Horizonte", arriba el torn a Joseph K de Romeo, un tema de ritme molt marcat i que ens dóna pas a una altra de les joies l'àlbum com és "Nada Vuelve".
El tema comença amb un tapping i un riff molt enganxós que dóna pas a ritmes més disc, però amb unes guitarres molt i molt potents. Un tema molt rocker on col·labora Israel Ramos, vocalista d'Amadeüs i actualment de la nova banda d'Alberto Rionda, Alquímia; encaixant també molt adequadament en la veu i fent un bon duo amb el vocalista. Un tema realment també que és del millor d'aquest disc per a un servidor.
I una altra de les grans col·laboracions d'aquest àlbum és amb aquest altre gran tema, en "Todo es Normal" on col·labora Morti, un altre gran conegut de l'escena per Skizoo o El Fantástico Hombre Bala. Un tema que dóna inici amb un toc de guitarra sense distorsionar i al qual es van incorporant els instruments, la segona guitarra amb un petit riff o melodia, al qual se sumen progressivament la bateria suaument per trencar en una explosió de duresa i cruesa deixant-nos també un tema de ritmes ballables amb una barreja exquisida de gran gust. Força, potència, ràbia i un regal per a les nostres oïdes.
El disc en si acaba amb "Las Mejores Palabras", una cançó que arrenca a ritme lent, amb tons pesats i amb gran força també, barrejat amb una tornada novament enganxosa dels quals passeges pel carrer i t'adones que el que estàs taral·lejant i la lletra que tens al cap és d'aquest grup que acabes d'escoltar, anomenat Tao i que sense saber ben bé com, s'ha convertit en un quelcom enganxós i que és realment molt bo, sobretot tenint en compte que és el debut de la banda en llarga durada.
El CD inclou més tres bonus track de temes ja inclosos en l'anterior EP i són "Abismo", "Huracán" i "Abandonados". Es pot observar un mateix traç compositiu i una mateixa línia com a banda, però un so més suau pel que fa als arranjaments ; sent "Abismo" un tema més rocker, "Huracán", tema del qual tenen també videoclip i abandonats. Aquests tres últims temes tenen com a denominador comú el tenir un so amb un estil una mica més de rock urbà i que van ser al seu dia una carta de presentació de la banda prou digna i bona com perquè ara es pugui gaudir d'ells a manera de regal en aquest magnífic debut.
Tocaria parlar de la portada i el booklet, sent una portada negra i sòbria amb una noia d'esquena al costat del remodelat logo de la banda i fent honor a la foscor del disc, excel·lent treball també, encara que trobem a faltar potser una mica més d'extensió en aquest, ja el gran treball musical mereixia potser duna longitud més adequada.
Resumint, un treball per a tots els públics, gravat i barrejat amb una duresa que alhora, farà les delícies de les oïdes més dures. Fórmula de tornades molt enganxoses i fàcils d'assimilar i escoltar i temes treballats i expressats amb molt sentiment; no té moltes floritures però que a la vista del resultat, s'ha vist que no són necessàries per dur a terme un excel·lent producte final que agradarà i molt tant a aquells seguidors de la banda, com als nous fans que sens dubte arribaran arran d'aquest treball.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!