SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia + Knights of Blood Azkena (Bilbao)

Zenobia Master Club (Vigo)

Easy Rider TBA (Donosti)

Bridge to Nowhere + Morbbiden Pub Darkness (Sedaví (Valencia))

Artillery + Reaktion TBA (Barcelona)

Bonded + Injector Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Zenobia Garaje Beat Club (Murcia)

Ross the Boss + Asomvel + Dark Embrace Caracol (Madrid)

Dr. Crüe + Arma-T Bóveda (Barcelona)

Rebellion Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Praying Mantis + Óxido Groove (Portugalete)

Praying Mantis Groove (Portugalete)

Jorge Salán X (Sevilla)

Zenobia Caracol (Madrid)

Iron Savior + Airborn Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Majesty of Revival - Through Reality (2012)

Majesty of Revival - Through Reality
Majesty of Revival logo
Ucrania

Through Reality

Progressive Power Metal
Metal Scrap
2012


Temes

1. Meaning of Life 05:02
2. Self-Control 04:32
3. The Moonlight 05:19
4. The Code 05:05
5. Masked Illusion 04:14
6. Blind 03:52
7. Magnalia Dei 04:29
8. Reality 07:28
9. Epilogus (Part I and II) 08:44

Formació

Veu: Konstantin Naumenko
Guitarra: Dimitriy Pavlovskiy
Teclats: Marat Adiev
Baix: Trayan Mustyace
Bateria: Vasily Irzhak

Crítica

Avui en dia gràcies a l'odiosa i admirada Internet, les fronteres del metall s'han estès i rebem notícies i treballs de llocs impensables fins fa poc. De fet és un abast una mica enganyós. Que puguis arribar a ser escoltat l'altra banda del món no té perquè significar que vagis a poder comptar amb una nova legió de seguidors però el que és indubtable és que als que ens agrada escoltar molta música, internet és una cosa espectacular i poder descobrir bandes com la protagonista d'aquesta review, Majesty Of Revival que d'altra manera haurien quedat amagades per a un servidor, no té preu.

Majesty Of Revival es va formar el 2009 de la mà de Dmitriy Pavlovskiy i el 2012 van editar el seu primer LP Through Reality que estem revisant. Duarnte aquests anys, igual que està succeint en l'actualitat, que la banda estan en el procés de gravar el seu segon llarga durada, la banda està tenint algun que altre problema per mantenir una formació estable.

Majesty Of Revival es defineixen com power metall neoclàssic progressiu. Estem davant d'una banda de l'estil de Symphony X, salvant les enormes distàncies, o Mercyful Fate, és a dir composicions melòdiques basades en un power metall potent, amb una presència important dels teclats que en lloc de figurar com un mer adorn es situen en primera fila al costat de les guitarres prenent les regnes dels temes a parts iguals i lluitant pels sols a les mítiques guerres de sols entre teclats i guitarres.

Through Reality és un disc de metall ràpid i tècnic ple de riffs i melodies elecrizantes i veloços. Les veus corren a càrrec de Konstantin Naumenko que realitza un bon treball, el principi em va costar acostumar-me a seu timbre. No es tracta del típic cantant power que arriba a l'infinit i més enllà. Es mou entre tons mitjans i alts, però la seva principal característica és la seva versatilitat per fer-se seus aquests temes.

Pel que fa als temes, podem remarcar " Meaning Of Life ", tall que obre el disc, amb riffs veloços acompanyats d'una base rítmica que cerca contundència fins deslligar sobre les parts centrals del tema. Com succeeix en la majoria dels temes, els solos són part important i se'ls dedica bona part de la durada.

Una de les cançons més destacades és Self -Control un mig temps guiat per uns teclats que van alternant el seu domini amb els riffs de guitarra. " The Moonlight " adquireix tints molt clàssics és els riffs de guitarra i els teclats, sense abusar-ne. Interessants sols amb uns teclats amb un so molt particular, tot un punt.

" The Code " suposa un petit canvi vocal, més profund gairebé fregant el pas a la lírica, no queda malament, però potser una mica forçat, però amb un bon resultat. I finalment esmentar l'últim tall del disc, " Epilogus " gairebé nou minuts de metall progressiu plens de canvis de ritme i continus canvis de riffs i melodies.

Un disc totalment recomanable per a aquells amants del metall progressiu amb bases power, sense arribar a les bogeries compositives del progressiu pròpiament dit però deixant-se la pell en bones composicions. Aquest primer treball a superat moltes exspectativas, estarem atents al següent !

Sergi Arise "Hell"
23/10/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.