SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Legion + Endgame Zorrozako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Romanthica - Eterno (2013)

Romanthica - Eterno
Romanthica logo
España

Eterno

Gothic Metal
Autoproducido
2013


Temes

01 - Despierta
02 - Mercurio
03 - Sacrificado
04 - Nada
05 – Muriel
06 - Mejor ser olvidar
07 - El vientre del Huracán
08 - Regreso al Sur del Edén
09 - La cura
10 - Al Final

Formació

Veus: David Gohe
Guitarres: Ruben Rosas
Guitarres: Sergi R. Perea
Baix: Abel Aranda
Bateria: Lord Bud

Crítica

Romanthica és un projecte ja madurat, que fa temps que va formar les seves bases i pilars amb dos Ep's ja que l'any 2004 traguessin una primera demo amb alguns temes i després una altra el 2006 amb el que seria una primera base dels temes que confeccionen aquest debut de llarga durada "Eterno".

La banda té molt clares les directrius que marquen la seva música i és que ofereixen un so molt fosc marcat per unes bases compositives que desprenen en ocasions tristesa, a vegades sensació de boirina, en ocasions laments amb moltíssima transmissió de sentiment i amb una qualitat compositiva d'nivell internacional i amb un resultat sensacional.

La qualitat del so és espectacular, ja que ha estat gravat i produït per David Castillo (Opeth, Katatonia, ...) i Henrik Gennert en els Ghost Ward Studios d'Estocolm per a ser després masteritzat per Mats Limpan en els estudis Cutting Room (Rammstein, In Flames ), també d'Estocolm, empremta de qualitat.

L'àlbum obre amb "Despierta", una obertura en piano, amb so de cinta vella de fons dóna pas a unes guitarres greus amb una distorsió agressiva i una bateria lenta, pesada i contundent que obren la porta a la veu de David Gohe (Embellish ) que en castellà i amb un cant molt penetrant conjunta un so melancòlic que es mantindrà tot el disc. Les guitarres a les mans de Sergi R. Perea (Masterly, Rain,...) i de Rubén Rosas, sonen contundents i marcant el ritme en gran part del tema, amb arranjaments i sons característics, donant regna solta al plor en la tornada. Una mostra com a benvinguda a l'oient del que es va a trobar. Un grandíssim àlbum musicalment, amb temes sentits com pocs, però que això sí, no et posis si estàs en un estat depressiu i vols aixecar-te,..., únicament si vols seguir gaudint d'ell.

El segon tema, el pots escoltar sobre aquestes línies, ha donat peu al primer single i al videoclip de la banda. "Mercurio" ens mostra una lletra marcida, una solució dràstica a un problema sense solució, per deixar de patir. Els arranjaments tant orquestrals com de percussió són una tònica al llarg de tot l'àlbum adornant i traient una qualitat realment altíssima per a aquest llançament, omplint un buit molt gran, ja que no hi ha moltes bandes que aprofundeixin en aquest estil en aquest país, i almenys en castellà.

"Sacrificado", ens segueix portant a coll per una altíssima qualitat tant compositiva com en matèria d'arranjaments. Així David Gohe, que ens recorda en moltes ocasions a Enrique Bunbury d'Heroes del Silencio, pot lluir al llarg de tot el disc, desgranant matisos més durs, crits esquinçadors i laments molt sentits. El gòtic en castellà, no és un gènere del que s'hagi abusat i per això els temes sonen frescos, renovadors i innovadors, una vegada més, una història d'amor que mor sense èxit és la que ens explica. Un altre tema de ritme lent, però amb moltes connotacions en tots els nivells musicals.

El baix, va a càrrec d'Abel Aranda, i és essencial per entendre el so de Romanthica, ja que els greus són vitals per practicar aquestes melodies tenebroses i tristos. "Nada" és un bon exemple, ja que el baix porta el pes melòdic del tema per ser adornat per les guitarres i arranjaments, que ofereixen tant melodia com sons més electrònics i moderns.

Arriba el torn a un dels temes més canyeros del disc, "Muriel", amb una bateria que sense donar molta velocitat, si dóna molta força i és un altre dels pilars fonamentals d'aquesta banda, a les mans i peus de Lord Bud, ofereix seguretat, contundència i múltiples matisos amb els plats i amb el bombo, una delícia desengranar-la amb afecte ja que no es tracta de posar una mica de ritme a uns temes i ja està, sinó que interpreta la seva pròpia melodia. La tornada és d'allò més enganxadís del disc, sent frases que es claven, podent ràpidament ser cantades amb un parell d'escoltes.

El disc avança sense decaure, pel que fa a qualitat es refereix o bé podríem dir que continua en un alt nivell de decadència poètica i de tristesa musical, ja que una vegada més, la música acompanya les lletres, convertint el conjunt en una petita obra mestra d'expressió musical, com molt poques podria esmentar, almenys a nivell nacional. Els compassos de "Mejor será Olvidar" són realment una plantofada al cor, clavant-se com una estaca. Les guitarres combinen frases acústiques, arranjaments pràcticament en net de les mans de Sergi R. Perea qui s'encarrega de les principals, amb cops de destral cruels i potents que no deixen indiferent a l'oient, convertint-se en el meu cas en un altre dels meus temes favorits del disc.

"El vientre del huracán" és potser un altre respir, de fàcil escolta, amb una tornada una altra vegada cantable i que es clava, un altre guspira que apunta a l'èxit, ja que combina els elements gòtics, amb una barreja molt apta per a tots els públics.

El piano i els arranjaments segueixen sent protagonistes i essencials, fins i tot a nivell de percussió. "Regreso al Sur del Edén" és una mostra més, on s'aprecia la contundència que ofereix Rubén Rosas, combinant amb una senzilla melodia que es repeteix sense parar en les tecles; realçant un resultat realment molt espectacular; on llueix i molt, com a llarg dels gairebé 60 minuts, la veu de David de nou.

"La Cura", és un altre tema, obert amb un whistle de gran protagonisme guitarrer. Tot i no ser un disc ràpid i tenir un estil clar en tots i cadascun dels seus temes, per a res és monòton i és molt fàcil escoltar-lo, tornant-se addictiu, especialment depenent del teu estat d'ànim.

L'àlbum tanca amb "Al Final", un altre tema fresc, lent i adequat, que posen el punt i final, una malenconiosa mitja balada que permet deixar un sabor de boca amb ganes d'una escolta i una altra i una altra més. Finalment hi ha una versió de "Despierta" on a les veus també s'incorpora Liv Kristine.

Un àlbum fonamental per al gènere gòtic, apte per als amants del metall nacional fins i tot del rock, doncs consta de molta qualitat; sense excedir-se en virtuosisme, però si en sentiment i grandesa.

Víc Salda
13/11/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.