Brand New Brain - Degeneración Espontanea (2013)
 |
Metal / Rock
Autoproducido
2013
Temes
01- Virulento
02- Asfixia
03- El silencio llega a su fin
04- Olvidada y sin nombre
05- Falso miedo
06- Acuérdate de mí
07- Degeneración espontánea
08- Tentación
09- Extrema realidad
10- El camino (Versión Original)
Formació
Veus: Luis G.
Bateria: Eduardo García
Guitarra: Enrique Carrión
Baix: David Gallardo
Crítica
Brand New Brain és una banda nascuda a Ciudad Real, amb arrels profundes en el grunge i hard rock americans. Després de treure dos àlbums anteriors, "Respira" el 2009 i "El paso del tiempo" el 2011, Brand New Brain acaben de publicar el seu primer Llarga Durada "Degeneración Espontanea", el qual ha estat enregistrat als estudis del CEVy Soundgarden (Madrid), en BNB estudi (Ciutat Real) i acabat de masteritzar al prestigiós estudi Mastering Mansion per Nick Litwin. (www.brandnewbrain.es. 14 novembre 2013 ).
Són deu temes els que ens porten BNB amb bones dosis de rock decadent, potent i descarat al BLS, sí senyor. Amb ritmes a mig temps, una distorsió molt particular al Sôber, Skizoo, Tao -dins del panorama nacional- i un metall ben executat, però falla una necessària millora en l'execució de les veus. En més d' una ocasió, tot i que temes com "Virulento" o "El silencio llega a su final", on les bases musical i rítmica es presentin satisfactòries, falta més força vocal, més risc, per acabar d'aconseguir que el públic senti el que s'està dient. "Olvidada y sin nombre", una bonica balada semiacústica amb interessants riff's però amb una deficient afinació en les parts vocals, el que et fa perdre el fil del tema. Una llàstima, perquè són petits detalls però que es noten i com és normal, una banda competent, amb el seu tercer treball d'estudi, no pot descuidar aspectes tècnics com aquest.
"Falso MIedo" i "Acuédate" pequen gairebé el mateix que els seus germans anteriors. També hi ha un problema d'hermetisme estilístic, com públic no hauria de tenir la sensació d'escoltar un track de cinquanta minuts. Amb aquest últim treball de BNB passa i de forma exagerada.
A destacar, això sí, el tractament i encert en la producció de la veus. He de donar un bon punt a "Tentación", el tema que més m'ha agradat de tot el LP ja sigui per l'ambient al que aconsegueix portar la banda manxega o l'ona de psicodèlia creat. Una dissonància vocal permanent, que ja sigui buscada o no, queda bé i li dóna rotllo al tema.
La novena i penúltima cançó és "Extrema realidad" i destaco d' aquesta última el principi que em sembla molt interessant, una rítmica incessant que acompanya al riff principal fan ficar-te de cap directe en el tema.
Per acabar, el desè i últim en aparèixer és "El camino". Considero que poc original si ho comparem amb títols anteriors com "Olvidada y sin nombre" o "Degeneración espontanea". Per ser el tancament a la feina, no genera excessives expectatives.
"Degeneración espontanea" (2013) és un LP que, mancant possible incomprensió, no està a l' altura d'un tercer treball d'estudi.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!