Skydancer - Land Of The Grim (2013)
 |
Melodic Death / Thrash Metal
Suspiria Records
2013
Temes
1. Swamp Tomb
2. Ancares
3. Ancestral Lands
4. L´Even
5. The Ferryman
6. O Paso Do Tempo
7. The Galician Exile
8. Lembranza
Formació
Veu, guitarra: Dany Soengas
Guitarra: José Casal
Baix: Victor Louzán
Bateria: Daniel Díaz
Crítica
Dóna gust tenir entre les mans un nou treball de Skydancer. En primer lloc perquè segueixen al peu del canó en aquests moments precaris per a les bandes nacionals, en què costa tant fer-se un lloc entre tant nivell i tan poc suport. I en segon lloc perquè es tracta d'una banda que ha aconseguit això que tan poques bandes aconsegueixen però totes intenten o gairebé totes. Trobar el seu propi so i no sonar a tal o qual banda.
Land Of The Grim és el quart treball de llarga durada d'aquests viguesos, que s'enfronten a la contínua lluita de superar- disc a disc i de nou ho han tornat a aconsegueix. Winterkiller, el seu anterior disc i en el qual els vaig descobrir era un treball d'un alt nivell compositiu i tècnic i amb el nou Land Of The Grim ho han tornat a aconseguir. Em veig incapaç d'afirmar que l'ha superat, aquest disc em va marcar bastant, però rotundament l'han igualada com a mínim.
Skydancer segueix mantenint aquest so propi tan característic, aquesta barreja de death melòdic, thrash i foscor que els fa inconfusibles sumat a aquesta veu que ni és neta ni és gutural... com desgastada, i que Dani em perdoni, però no se m'acut una altra manera millor de definir i que esperes trobar en les composicions de la banda.
El disc obre amb " Swamp Tomb ", un dels millors temes del disc que arrenca després d'una petita intro incorporada a la mateixa pista, que mescla un punteig i un teclat de fons, una melodia suau i suggerent que ens condueix fins al riff del tema, un riff, molt Skydancer, res complex però amb aquesta sonoritat barreja de foscor, cruesa i melodia marca de la casa. Un tema que frega per moments un thrash ràpid i afilat, amb canvis constants de ritme. La bèstia s'ha desfermat en el primer assalt.
" Ancares " no et deixa gens de repòs, segueix al peu del canó, puntejos de guitarra que et s'allunyen de la realitat, l'ideal en escoltar música, almenys per a un servidor, és que la melodia et arrencada del pla terrenal i et absorbeixi en un ambigu món paral • lel. Justament això aconsegueix les melodies de " Ancares " que entre xiuxiuejants veus et eleva a la seva mística, un tema més death, però com dic, amb unes melodies extraordinàries.
" Ancestrals Lands " de nou arrenca amb una intro lenta i lúgubre. És un tema amb un rerefons que frega el bohemi fins amb un violí en moments puntuals i amb uns teclats força presents en l'inici. La resta del tema transcorre en un death melòdic fosc amb canvis d'intensitat i una base rítmica treballada i aclaparadora entre puntejats melòdics i tècnics.
"L' Even " de tot just unminutos i mig fa de pont instrumental cap a " The Farryman ", un tema que ens retorna a uns Skydancer bastant extrems al principi, com el seu de death old school es tractés, però no ens espantem, només és un arrencada de ràbia, la melodia no triga a apoderar-se del tema, és un tema que em recorda als que havien en Winterkiller, un autèntic cacau auditiu, a que sonen Skydancer ? Escolta aquest tall. Aquestes guitarres, sols... canvis... que gran que hagin bandes com aquesta.
" O Pas Do Tempo " està cantat en gallec, llengua de la seva terra natal, per sort de fàcil compressió per a mi, per la meva ascendència d'aquesta terra. Un tema especialment pesat i fosc, si et deixes portar et a casa teva interior, portant la recança i la foscor. Curiosament escric això assegut al costat d'un finestral mentre al carrer es aquesta deslligant un petit temporal, tempesta, aigua, vent... ni que estigués a la mateixa Galícia. El final amb el repic de campanes... té el seu punt.
" The Galician Exile " torna a tenir aquest punt de enyorança de " Ancestral Lands ", la malenconia fa acte de presència a l'inici, pel títol imagino que totalment intencionat, de nou es repeteix un tema bastant fosc amb una alta dosi de tècnica, un tema que s'allunya dels típics riffs lineals, potser el tema més complex del disc.
" Lembranza " tanca el disc, una outro que imprimeix el tint malenconiós amb que havia arrencat el tema anteiror.
Land Of The Grin torna a deixar a Skydancer a la primera línia del metall nacional, aquesta seria la frase amb la qual m'agradaria poder finalitzar aquesta ressenya, però la primera línia aquesta plena de velles glòries i metall de tota la vida que juntament amb alguna altra banda que ha aconseguit ficar-se i actuar com a punta de llança de les moltes bandes que hi són a l'espera d'aquesta oportunitat plens de tècnica i noves idees.
En qualsevol cas Skydancer a cada disc estan reclamant aquesta oportunitat. I pel que a mi fa se l'han guanyat.
O paso do tempo ha poñer cada un no seu lugar
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!