Biosfear - Antes De Que Todo Cambie (2011)
Progressive Metal
The Fish Factory
2011
Temes
1. Mares Ahogados 03:53
2. Mensajero de Otro Tiempo 05:17
3. El Elixir de la Ilusión 04:46
4. Reminiscencia 05:16
5. Reflejo 04:48
6. Mi Vanidad 03:58
7. No Desaparecerás 04:54
8. Las Arrugas de Mi Piel 04:14
9. Ven A Mi 03:54
10. Antes de Que Todo Cambie 01:29
11. Miserable Humanidad 03:49
Formació
Veus: Gema Vau
Guitarra: Rudy Ramos
Baix: Javier Sane
Teclats: Javi Díez
Bateria: Juanma Maya
Crítica
Començaré pel final. Quan vaig acabar de sentir el CD vaig dir, ja? Tinc que sentir-lo de nou.
Biosfear s'han marcat un disc d'alçada, besa qualitat a dojo, es nota que está fet amb dedicació i que els seus components són gent amb un gran nivell.
Editat a través de “The Fish Factory”. És el seu primer treball, però, quin primer treball!
No obstant, han rebut diversos premis com el “premio a la creatividad del rock español 2012”, “mejor disco de metal 2011” dels premis Rockcultura...
Es complexe explicar en un espai tant limitat qué pots escoltar, ja qué com explicar la forma de cantar de Gema Vau, a vegades dolça, altres gairebé rapejant, pero sempre et manté en alert. El treball de teclats de Javi Díaz y de guitarra de Rudy Ramos, creant atmósferes, melodies, intercanviant solos, servint de base l'un a l'altre. I sense descuidar a JAvier Sané al baix i Maya a la baterñia que fan un suport increible per que el resultat final sigui simplement vrillant.
Si tinguéssim que escollir una paraula, seria ¿progressiu?... probablement, pero ells ofereixen encara més, o menys segons es miri, ja que eles temes en general no son exesivament llargs (com podriem pensar), pero a canvi son força compensats a les seves parts, condensant tot en un raonable espai de temps.
Una petita anotació de cada tema.
1.- Mares ahogados. Començament ràpid i elèctric. S'alternen passatges ràpids i lents. Compte amb unes precioses melodies de guitarra i teclat.
2.- Mensajero de otro tiempo. Riff pesat que dona que dona pas a un dels millors moments de teclats de l'a`lbum. És un tema pausat pero adictiu. Meravellós solo de guitarra.
3.- El elixir de la ilusión. Pot ser el tema més progressiu pels seus desenvolupaments instrumentals. Lletra preciosa.
4.- Reminiscencia. És un tema tranquil. Amb una bonica melodia de guitarra i teclat. La segona part es algo més moguda, pero sense deixar la calma.
5.- Reflejo. Un altre tema dur i poderós que es va accelerant, molt progressiu també. Parts cantades, gairebé rapejades i altres de veu més melòdica.
6.- Ven a mí. Un altre inici amb un riff contundent que obre la porta a una altre preciosa melodia de teclat. Un altre tema que no et deixarà indiferent.
7.- No desaparecerás. És el més tranqui i sentit. L'inici simplement amb teclat i veu. Una lletra sentida que t'arrencarà alguna llàgrima. Quan s'incorporen la resta d'instruments, segueix la nostàlgia.
8.- Las arrugas de mi piel. Un inici gairebé industrial, com un engany per tornar a donar-nos una ració més de progressiu. Una tonada efectiva i molt adictiva...
9.- Mi vanidad. Aquí tenim de nou els característics duels entre guitarra i teclat.
10.- Antes que todo se acabe. És un prefaci on s'escolten unes veus angelicals que donen pas a una sirena, ametralladores.. que aununcien la tragedia...
11.- Miserable humanidad. Tall pesat, contundent, on s'alternen passatges melòdics amb d'altres més canyers. El final del disc t'agafa per sorpresa.
I arribats a aquest punt, va ser quan vaig tenir que tornar al principi, o sigui, tornar a posar-lo, i així una vegada i una altra i una altra i així segueixo. Descobrtint matisos cada vegada que l'escolto.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!