SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

LGP - Sancta Sanctorum (2013)

LGP - Sancta Sanctorum
LGP logo
España

Sancta Sanctorum

Heavy Metal
Picap
2013


Temes

1. El Camí d’Hipérborea 1:38
2. Rockferatu 3:58
3. Presoner Dels Errors 3:53
4. La Mirada De Medusa 4:36
5. Sancta Sanctorum 4:13
6. Lliures Com l’Alè Del Vent 5:22
7. Traïdors 4:34
8. Dibuixos A La Boira 4:30
9. Besiers, 1209 4:00
10. Trampes De Cotó 6:42
11. La Collita 3:34
12. El Bosc Del Silenci 4:29
13. Et Sento A Prop 3:34
14. Als Herois Del Rock 4:16

Formació

Veu, baix: Quim Mandado
Guitarra: Joan Cardoner
Bateria: Martín Rodríguez

Crítica

De nou estic davant un treball que desperta moltes emocions dins meu. Als lectors de fora de Catalunya potser la paraula Sangtraït us deixi indiferents, però als noranta, en plena ebullició d'allò que es va anomenar "Rock Català" van sorgir mil i una bandes de rock cantant en català, moltes d'elles van passar a ser emblemàtiques dins del Rock, com Els Pets, Sau, Sopa de Cabra, Lax N Busto... i entre totes elles va sorgir una que es va endinsar en el Rock Dur / Metal i embriagar a tots els metalers, Sangtraït. Arribant a ficar vint mil ànimes en el Sant Jordi. Grans moments per a la música. Doncs de les restes de Sangtraït, hi ha les bases de LGP. Per això em permetreu, un cop més que em deixi l'objectivitat pel camí.

Aquest és el segon plástiico de LGP, que ara en lloc dels Guardians Del Pont, son Els Guardians Del Pont, han tornat al català després del seu primer treball Rockferatu el 2010. A veure... amb un nom ja en el mercat canviar així és complicat... però s'agafa amb pinces el nou nom... però el canvi d'idioma és tot un encert. Deixant absurdes baralles polítiques al marge, la volta de Quim Mandado a les veus, ( recordem que era la veu de Sangtraït ) no podia ser en un altre idioma que el català, els records segueixen aquí.

I ara ve el dilema... Quim Mandado a les veus i Martín Rodriguez a la bateria, els pèls de punta, el fantasma segueix aquí. La formació es tanca amb Joan Cardoner a les guitarres. És impossible per a tot bon seguidor d'aquells Sangtraït no tenir por de l'escolta d'aquest disc igual que ho és que la memòria intenti establir comparacions. Anem a això...

Sancta Sanctorum amaga una gran evolució en LGP, al marge del canvi de veus de Joan Quim i l'idioma, tenim un disc que ens recorda al so de temps passats. Un so cru i directe, sense retocs ni ajustos per fer-lo més perfecte. És un disc com els d'abans, directe a la cara i que et fa sentir cada esquinçat, cada cop de bombo, de caixa, sona a pura energia sense refinar. Cosa positiva si el resultat és satisfactori, i ho és. Sonorament és el que t'esperes en una banda d'aquest tipus.

I ara ve on la maten, els temes. Doncs he de reconèixer que a la primera escolta em vaig quedar aterrit. No em va enganxar. Van passar els catorze temes com si d'un fil musical es tractés. No podia ser, tot la pujada d'escoltar Quim Mandado de nou prenent les regnes vocals s'havia quedat en això ? Suposo que els records de Sangtraït em van jugar una mala passada establint comparacions. El fet és que després d'intentar evadir aquestes odioses comparacions el disc canvi per complet i va començar a seduir. I ara després de moltes escoltes no són pocs els temes que han fet efecte en mi.

El disc comença amb la ja típica intro, aquesta vegada mig narrada, que em recorda un munt al disc de Icestorm, no ha de ser casualitat, perquè Joan Cardoner va estar molt implicat en la seva edició. Després d'aquest inici ens trobarem amb temes amb força dominant èpic, temàtiques medievals, històriques, melancòliques i socials rebullen en les seves lletres. I aquí és on la característica veu de Quim sobresurt i signa un gran treball, està en plena forma.

" Rockferatu " obre el disc deixant el nivell bastant alt, un tema directe, sense frivolitats, rock dur contundent amb una base rítmica contundent i amb la clau per a aquest tipus de banda, unes línies vocals fàcils d'escoltar i que enganxen a l'oient. Si el nivell havia quedat alt " presoner del Errors " trenca amb tot i sobresurt imponent, amb tocs èpics i grandiloqüent. Martín deixa molt clar que està en plena forma. Un tema que despertarà sense cap dubte l'esperit Sangtraït amb més força si cap. Un tema de superació personal que es pot aplicar a la pròpia banda. Més relaxada però contundent " La Mirada De Medusa " ens porta la mitologia grega, un tema que de moment no decau i no et deixa indiferent.

" Sancta Sanctorum " prossegueix el camí del disc al que dóna nom, seguint amb un tempo més relaxat però sense decaure pel que fa a intensitat que marca a himne per tema, cosa que ja succeïa en el passat. " Lliures Com l' Alé Del Vent " és el single del disc, personalment no l'hagués escollit, és un tema massa pausat en els seus inicis. Costa enxampar, cert és que passat l'equador el tema fa un torno i sembla un altre, però aquesta primera part no m'acaba, no tot anava a ser perfecte, no?

" Traidors " comença amb un riff speed que et fa caure d'esquena, un altre dels grans temes del disc, canviant d'intensitat. Un tema en el qual la banda es mulla i tracta el tema de la història de Catalunya, per no oblidar un passat que marca un present. " Besiers 1209 " entra de ple en l'edat mitjana, i que ha passat amb els Càtars al sud de França. Un tema ple d'èpica.

" Trampes De Cotó ". més rockera o " La Collita " prodiguin amb Sancta Sanctorum per arribar a un dels talls més emotius del disc " El Bosc Del Silenci " que emociona en narrar els esdeveniments succeïts en l'estiu de 2012 quan gran part de l'Alt Empordà, un de les zones més impressionants de la geografia peninsular, d'on és original la formació, va quedar arrasada pel foc causat per una burilla tirada en una autopista per un fill de p ***, no mereix un altre qualificatiu aquest tipus d'actes. Un tema que et posa la pell de gallina.

" Et Sento A Prop " i "Als Herois Del Rock" tanquen el disc, aquest últim un tema dedicat a tots aquells que han donat suport a la banda per seguir sent el que són, adrenalina a discreció.

LGP no és Sangtraït, el temps passa, i aquella banda que en els seus discos signava per himnes molt dels temes que componia, sobretot a la primera part de la seva carrera, no tornarà, però LGP després del pas dels anys han sabut plasmar un treball amb un so propi sense perdre l'essència dels seus orígens. Per això no queda menys que donar les gràcies per això i gaudir-lo.

No és el disc de l'any. No Però vas a gaudir com una criatura escoltant i sobretot ¡ gaudint ! La bèstia segueix viva en el rock català !
Però als que van a deixar anar això que com canten en català no els entenen, espero que tampoc entenguin als Maiden, Judas i altres bandes que no cantin en l'idioma de Cervantes.

" Tant por al camps sota la senyera, suor i sang en un combat desigual, de cada ciutat a els heoris és deixen la vida amb honor lluitant pels seus ideals de pàtria i de llibretat "

La vostra pàtria és la música i la libetrad aquest disc.

Sergi Arise "Hell"
02/12/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.