Eclipse Prophecy - Days of Judgement (2013)
Power Metal
Maple Metal Records
2013
Temes
1. Animus Ara 01:20
2. Under Shadow's Veil 05:50
3. Through the Storm 04:59
4. Circle of Torments 04:55
5. A Dying World 04:06
6. Labyrinth of Sanity 05:07
7. Days of Judgement 05:32
8. Legions of the Cross 05:47
9. Inferno 05:50
10. The Shattered Mirror 07:51
Formació
Veu, guitarra: David Mc Gregor
Guitarra: Martin Machado
Baix: Karlos Machado
Bateria: Landryx
Crítica
Àlbum debut d'aquesta banda canadenca que pràctica un power metall, amb un so potent i ben treballat per ser autoproduïda, amb bons arranjaments melòdics, que seran un bon handicap per portar-los al directe satisfactòriament, en general, recorda a bandes del power metall europeu, una barreja ben elaborada dels últims 20 anys del gènere, evidentment seria fàcil dir que no innoven, però personalment em segueix agradant que una banda faci power metall perquè és el que els ve de gust, els motiva, sobretot en aquests temps en què és tan fàcil dir allò de "una altra banda més ".
El disc comença amb una intro " Animus Ara" que no enganxa gaire, un indici de psicodèlia al Floyd, que si sorprèn però no em convenç, a partir d'aquí se succeeixen temes, en què sobretot destaca melòdicament els arranjaments, ja sigui en forma de cors o corda, la veu potent de David McGregor, de vegades no sembla trobar còmoda en les notes més agudes, en el tema dels solistes destaca la bona feina combinant melodia i tècnica amb molt d'encert, sabent doblar en els moments adequats, bases rítmiques eixordadores, amb molta presència del doble bombo recolzades amb arranjaments corals, que torna el conjunt molt grandiloqüent, que al cap ia la fi, és el que demana les lletres, tota una epopeia èpica que es va repetint al llarg dels temes ( potser massa ), ideal per cantar tornades empunyant una espasa, o una banya amb cervesa, però poc més.
Destaquen els temes Under s shadows Veil, through the storm, Days of judgement, la rapidíssima Inferno ( tema que hauria d'obrir el lp ) i el mig temps Legions of the cross, potser el que menys agrada pel que fa a les veus però el tema mereix la pena, la resta de temes fallen sobretot a les melodia vocals que no es recolzen en una bona interpretació, perquè instrumentalment totes aporten els mateixos valors.
En definitiva, una experiència recomanable per a amants del gènere no saturats.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!