Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Unfold

Melodic Power Metal
Scarlet Records
2013

Temes

1. In My Sleep 04:17
2. Beware the Stroke 05:32
3. The Hostage 04:02
4. Warm Wind 04:58
5. Raise the Sun 05:06
6. Cannibals in Suits 04:59
7. Wings of Revolution 04:47
8. Believer 05:39
9. I Do 05:06
10. You Gotta Stand 05:04
11. Treasure of the Gods 09:47
12. Farewell 03:40

Formació

Veu, guitarra, teclats: Edu Falaschi
Guitarra: Marcelo Barbosa
Guitarra: Gustavo Di Pádua
Baix: Raphael Dafras
Bateria: Marcelo Moreira

Quan Edu Falsachi anunciar el seu abandonament d'Angra, tots els seguidors de la una de les bandes power més potents ens vam quedar bastant atònits. Però una vegada superat el procés post traumàtic, és el millor que es pot fer en aquests casos en lloc de arrossegues a la banda a baixar la seva afinació, fet que faria perdre a Angra un dels seus trets més característics. Així ja que el projecte paral.lel de Edu, passa a estar en primera línia i Unfold es seu casernes treball.

Després seu anterior treball, una mica decebedor, Unfold arriba amb la intenció d' tornar a la banda al nivell que li pertocaria, la qüestió és si Unfold és el que ens esperàvem i en qualsevol cas si compleix amb el nivell que una banda com aquesta ha tenir. La resposta és no se del tot i si.

No del tot perquè esperes un disc ple de força, i no només em refereixo a power metall, no esperes d' Almah que sigui una segona part d'Angra, però no esperes un disc amb excessius mitjos temps com ho és Unfold. Personalment se m'ha fet una mica pesat en aquest aspecte, esperava més ràbia, més energia. Però això 1 no del tot, no és el que esperava escoltar. Però... està a un bon nivell ? Sobre això no hi ha dubte, el nivell progressiu d'alguns dels seus temes està fora de discussió, si, rotund.

" In My Sleep » obre el disc, un tema que té l' virtut de ser un gran tema de bases power, del millor del disc, el dolent és que està al principi i et fa la boca aigua del que pot venir darrere. Una base rítmica aclaparadora amb unes guitarres potents amb unes melodies dignes de les millors bandes power i progressives. Però que passa quan passes de pista ? " Beware The Stroke " rebaixa el ritme en excés, passes d'un estat d'expectació màxima, ¡ coitus interruptus ! Una intro molt lenta, encara que el tema remuntador amb molta contundència amb detalls tècnics molt interessants, la davallada es nota. La potència dóna pas a un mig temps contundent i melòdic.

"The Hostage " torna canviarà les nostres expectatives, un tema més fosc, més modern, no quadra massa amb la banda, no per a mi. " " Warm Wind ", la balada del disc acaba amb la primera part del disc.

" Raise The Sun " torna a aixecar l'ànim, que havia acabat una mica pels sòl amb aquest descens d'intensitat. Un tema molt melòdic, amb uns teclats dominants, i amb uns guitarres que passen a ser mers detalls per moments per passar a unes bases en apropar la tornada, on de nou els teclats es fan amos i senyors, un tema molt comercial. " Cannibals In Suits ", un pas més, un tema cru i agressiu, amb una bateria i guitarres a tota velocitat en els versos, un tema que contrasta amb tot l'anterior, del millor del disc, però fora de tots els teus expectatives. Modern, agressiu i amb passatges orquestrals pel mig. " Wings Of Revolution ", mig temps de tall melòdic, massa embafador per moments amb uns cors una mica predictibles.

" Believer " un altre tema amb canvis de ritme, un tema veloç i amb excel • lents recursos tècnics, molt happy metall que ens torna a deixar moments més power. I de nou amb aquest moment de pujada cau " I Do " un altre tema lent i feixuc... ja havia prou amb una balada, això és molt personal, ho sé, però les balades com a norma em porten a un procés de letargia i això és el que em transmet " I Do " fins que passat equador del tema... Però que dimonis ? ens sorprenen amb uns detalls tècnics brutals, un tema avorrit i tediós ho han convertit que sigui per un moment en un gran tema, això sí, dura poc i el tema torna a tornar tediós.

« You Gotta Stand" hard rock en vena, na volta de rosca més en canvis d'estil del disc. « Treasure Of The Gods » És el tema més llarg del disc, més de nou minuts, el tema més complex del disc per la quantitat de canvis de conté, sense dubte del millor del disc, amb les seves pros i peròs de Unfold, com el disc, el tema va travessant moments més lluïts i un altre més lents, més tècnics i més normals... però en conjunt del millor del disc. " Farewell " un altre tema lent i curt, teclats i Edu a les veus. Una balada més que serveix de tancament del disc.

Així doncs Almah han tret un disc que discorre per diversos estils, des power, progressiu, hard rock, metall melòdic, fins frega moments més moderns, gairebé alternatius. Diuen que qui molt abraça poc domina i aquest és part del meu gust de boca després de diverses escoltes, és un bon disc, però et de moments àlgids que trenca amb mitjos temps o balades deixant alguna cosa desubicat. El millor del disc són els abundants detalls tècnics d'alt nivell que conté el disc. Ara et toca a tu escoltar-lo i obtenir la teva pròpia opinió.

Sergi Arise "Hell"
11/12/2013

Arxiu de
novetats