SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia + Knights of Blood Azkena (Bilbao)

Zenobia Master Club (Vigo)

Easy Rider TBA (Donosti)

Bridge to Nowhere + Morbbiden Pub Darkness (Sedaví (Valencia))

Artillery + Reaktion TBA (Barcelona)

Bonded + Injector Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Zenobia Garaje Beat Club (Murcia)

Ross the Boss + Asomvel + Dark Embrace Caracol (Madrid)

Dr. Crüe + Arma-T Bóveda (Barcelona)

Rebellion Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Praying Mantis + Óxido Groove (Portugalete)

Praying Mantis Groove (Portugalete)

Jorge Salán X (Sevilla)

Zenobia Caracol (Madrid)

Iron Savior + Airborn Paberse Club (Sedaví (Valencia))

The Privateer - Monolith (2013)

The Privateer - Monolith
The Privateer logo
Alemania

Monolith

Folk / Power Metal
Trollzorn
2013


Temes

1. Setting Forth 01:32
2. A Sequel of a Distant Visit 04:15
3. What We Take Home 02:32
4. Track Down and Avenge 05:11
5. Ember Sea 06:11
6. Monolith 06:08
7. Störtebeker 04:38
8. The Privateer 03:27
9. Madman's Diaries 04:39
10. The Tides 03:00
11. For What Lurks in the Storm 06:18
12. In the Naught of the Wind 06:28

Formació

Veu: Pablo Heist
Guitarra: Roman Willaredt
Guitarra: Christian "Spör" Spöri
Violí: Clara Held
Baix: Jonas "Jones" Reinmuth
Bateria: Kim Fritz

Crítica

El folk metall des si aparició sempre ha tingut una gran acceptació entre el públic en qualsevol de les seves vessants. Abans tot era més fàcil, hi havia una gaita, una flauta, un violí i llest. Avui dia el folk té tants subestils com qualsevol altre i si li sumem que en els últims anys el folk death i viking han saturat una mica el mercat, és complicat fer-se un forat.

The Privateer a part d'estar dins del folk metall, no en va tenen un violí, no? Però també s'emmarca dins d'un altre bloc, el pirate metall, que té el seu gran nombre d'adeptes, però reconeguem-ho, som una mica freaks. Bandes com Rage en els seus inicis, Running Wild com a màxim exponent o actualment Alestorm li han donat un gran alenada d'aire fresc.

No estem davant la típica banda de folk cervesera, The Privateer tornen amb un segon disc titulat Monolith que segueix la línia del seu predecessor " Facing The Tempest ", però amb un so molt més seriós i madur. Davant d'una hipotètica pregunta del tipus " La banda ha madurat en aquest disc ? " La resposta hauria de ser un sí rotund.

Les composicions són més tristos i lúgubres en línies generals. Els violins a part d'aportar melodies extres, no són la peça angular de la banda, cosa que s'agraeix, evitant un encasellament dins de l'estil.

Les bandes de Pirate Metall no han de posar únicament un vaixell pirata o una calavera amb tèbies, han de sonar a cruixit de fusta de la coberta, a mans adobades tirant de caps i si tanques els ulls i et deixes portar, The Privateer l'han aconseguit.

Entre dobles bombos, violins, riffs ràpids, melodies enganxoses, veus guturals i netes ens submergeixen en el seu món. El altern de veus entre guturals i netes ajuda a obrir el seu abast més de donar-li molt més joc en els cors i sonoritats diferents.

Entre els temes a destacar trobem " Monolith " amb uns grans cors, guitarres addictives i canvis d'intensitat amb un violí de fons sense prendre la dominant, un tema brillant. " A Sequel of a Distant Visit " que obre el disc, pura energia sense que esclati a un ritme vertiginós, el duo de veus funciona a la perfecció. Més folk és " Track Down and Avenge " amb uns aires tristos i foscos amb tints èpics.

També mereix ser nomenada " Störtebeker ", una mica més festiva, però amb un punt melancòlica, per cert cantada en alemany.

The Privateer han signat un disc que val la pena ser escoltat per qualsevol seguidor del pirate metall i del metall en general. Folk metall amb tints power i melodies atractives per tot arreu. Un molt bon segon treball, una bona evolució per part de The Privateer.

Sergi Arise "Hell"
12/12/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.