SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Black Sabbath - 13 (2013)

Black Sabbath - 13
Black Sabbath logo
Reino Unido

13

Heavy Metal
Vertigo Records
2013


Temes

1. End of the Beginning 08:07
2. God Is Dead? 08:54
3. Loner 05:06
4. Zeitgeist 04:28
5. Age of Reason 07:02
6. Live Forever 04:49
7. Damaged Soul 07:43
8. Dear Father 07:06

Formació

Veus: Ozzy Osbourne
Guitarra: Tony Iommi
Baix: Geezer Butler
Bateria: Brad Wilk

Crítica

Corria l'any 1995 quan Black Sabbath editava "Forbidden". Un àlbum que poc, o res, tenia a veure amb Black Sabbath. Tan sols Tony Iommi seguia aguantant i arrossegant el pesat nom de la banda. Al seu costat, Tony Martin en la veu, Neil Murray al baix i el desaparegut Cozy Powell (RIP 1998) a la bateria, intentaven per enèsima vegada ressuscitar una cosa que portava mort molt de temps. Qui anava a dir que aquell àlbum seria l'últim treball d'estudi de Black Sabbath fins a la data. Han passat, com si res, 18 anys.

Com és habitual, les velles o clàssiques formacions es tornen a reunir per intentar reviure temps millors. Black Sabbath no anaven a ser menys i Tony Iommi, Geezer Butler i Ozzy Osbourne estan de tornada amb el que suposa el dècim novè àlbum de la banda de Birmingham. Sense comptar l'àlbum gravat amb Ronnie James Va donar, sota el nom Heaven & Hell; The Devil You Know (2009). Aquest treball es pot considerar com un àlbum de Sàbat, però a causa de problemes legals amb l'ús del nom, el disc va sortir com Heaven & Hell.

Han passat 35 anys des de l'últim treball junts d'aquesta formació (Never Say Die! 1978). I la veritat és que aquest nou àlbum podria haver estat editat als 70. Exceptuant, òbviament la producció, i amb la distància que suposen tants anys de diferència, a nivell compositiu, els temes transporten cap a aquells 70 i aquells primers treballs de la banda.

Tots els temes es mouen dins de l'univers "Sabbath" setentero. Temes extensos que es desenvolupen pausadament. Riffs i melodies típicament Sàbat, fosques i denses. El baix de Geezer Butler marcant i donant cos a cada tema amb precisió. I la veu d'Ozzy aportant aquest punt de suspens i histrionisme tan típic.

Ozzy segueix mantenint el seu característic timbre de veu encara que òbviament cantant molt més pausat, per moments gairebé mastegant les paraules. I òbviament ha perdut agudesa en la seva veu, pel que es mou en uns tons mitjans durant tot l'àlbum.

Com a primer single s'ha extret el tema God Is Dead? Possiblement el millor tall de l'àlbum. Un tema extens, pausat i amb bones melodies. En Damaged Soul surten a la llum les influències de Tony Iommy per Jimmy Hendrix, en un tema molt setanta, amb Harmonica inclosa tocada per Ozzy. El riff inicial de Loner ens introdueix en un tema clàssic de la banda. Un riff que fa pudor a Sabbath i que ens retrotrau anys enrere, donant vida a un tema pesat i enèrgic.

Un altre tema enèrgic i un altre riff marca de la casa el trobem en Live Forever. End of the Beginning és el tema que obre l'àlbum. Un tema extens i que per moments recorda al tema Black Sabbath, i que hauria de servir per mostrar a les noves generacions d'on va néixer el Doom. El acústic Zeitgeist es mostra com una mena de tribut a aquell fantàstic Planet Caravan inclòs en Paranoid (1970). Un tema relaxat i agradable amb un puntet de psicodèlia, molt ben ambientat, amb un excel • lent treball en les guitarres i la percussió.

Dir que la bateria va a càrrec de Brad Wilk (Rage Against the Machine, Audioslave).

L'edició Deluxe de l'àlbum porta amb si tres temes extres que són: Methademic, Peace of Mind i Pariah. Que la veritat és que no aporten més que augmentar la durada de l'àlbum.

I l'edició de l'àlbum a Spotify compte a més amb el tema Dirty Women, gravat en directe a Melbourne, Austràlia i amb el bateria Tommy Clufetos.

La cosa va d'anys, tenint en compte els que fa que aquesta formació no gravaven material nou, tenint en compte els que fa que Black Sabbath no entraven en estudi i tenint en comptes les seves pròpies edats, no diria que aquest 13, sigui un treball extraordinari, però si, després de múltiples discos i canvis de formació que van fer anar a Black Sabbath a la deriva i sense rumb fix, recuperen aquella essència que els va fer grans i de la qual encara viuen. Aquest àlbum podria formar part d'aquells discos, que a la dècada dels setanta van encastellar a una banda marcada per la història. Al costat de Deep Purple i Led Zeppelin, Black Sabbath formen el màxim exponent del que avui anomenem Heavy Metal.

Devilsoldier
08/07/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.