Systemia - Reinicio (2013)
 |
Alternative Metal
Rock CD Records
2013
Temes
Sumisión 2.0
El Despertar
Ahora Te Conozco
Basta de Engañar
A Espaldas del Mundo
La Última Pregunta
Vigilia
Reinicio
La Epidemia
Sin Dolor
Formació
Veu cors: Jose Vicente Broseta Parreño
Guitarra: Juan Miguel Roda Mas
Teclat: Nacho Sánchez Soler
Baix: Miguel Giménez Castillo
Bateria: Carlos Garcia Picher
Crítica
De les cendres de Glassmoon i amb un vocalista excepcional i molt conegut en l'escena, neix Systemia, un nou projecte de l'àmplia, nodrida i excel·lent escena valenciana.
Aquest debut sorprenent, anomenat Reinicio, és un disc on es pot gaudir de tota la qualitat de bandes de la talla de Dream Theater, Pagan's Mind o Symphony X però cantats en castellà i compostos i gravats aquí: Em reitero, quina qualitat té l'escena nacional en totes les seves variants!
Però anem al drap, obre l'àlbum "Submisión 2.0", una intro amb un discurs radiofònic revolucionari de fons i una melodia suau amb percursiones i arranjaments de teclat que donen cert aire bèl·lic a l'atmosfera generada.
Dóna pas al primer tema pròpiament, sent aquest "El Despertar". Potents riff de guitarra a càrrec de Juan Miguel Roda que combina amb els teclats de Nacho Sánchez. Ens trobem amb una melodia constant amb gran protagonisme, com mereix un bon disc progressiu, en els teclat i la veu de Jose Vicente (Opera Magna), ens crida l' atenció al llarg de tot el treball per mostrar nous matisos i no només una portentosa veu aguda d'altíssims registres i molt neta.
Tot i que es dóna per fet en conèixer la "etiqueta" de la banda, no és un llançament que es caracterizi per fer servir moltes quintes i unes guitarres senzilles, tot el contrari no deixen d'oferir riffs i ponts constantment en total harmonia amb un altre dels grans protagonistes: el baix de Miquel Giménez.
Al llarg de tot l'àlbum, ens trobem complicades estrofes, que potser no entrin fàcil a l'oient en una primera escolta, però barrejats amb tornades molt més enganxoses que endandilen, donant com a resultat final, temes que enganxen però als quals els pots treure suc després de múltiples escoltes.
La banda aposta per dissonàncies complexes com a "Ahora te Conozco" i dóna protagonisme a tots i cadascun dels seus músics en cada pista demostrant la qualitat de tots i cadascun d'ells, amb molt treballades composicions.
El so de l'enregistrament, magnífic, realitzada als estudis FireWorks per Fernando Asensi i Enrique Mompó, permet observar un perfecte contrast entre un timbre molt cru de la guitarra i un harmoniós so de teclat. Els ritmes de cada un dels temes són indefinibles, doncs parteixen de fragments amb infinits canvis de ritme. Clarament el treball de la percussió amb la bateria de Carlos García és excel·lent i molt complex, com podem observar, per posar un exemple en "Basta de engañar", reivindicació clara, lletra a mà!
"A espaldas del mundo", un tema una mica més lent on hem de destacar la força creixent a mesura que avança i un més on podem parlar d'una cosa que ja sabíem i és que la veu de Jose Vicente és portentosa, però en aquesta ocasió ens mostra noves facetes amb nous registres sense moures sempre en els alts i nítids aguts sinó que parteix a registres més terrenals i sobretot mostrant múltiples maneres d'esquinçar la veu i fins i tot de canviar-li el timbre imprimint en ocasions una potència que se'ns fa difícil fins i tot reconéixer! Fins i tot en un mateix tema, passa que es combina amb si mateix com si d' una col·laboració es tractés com a "La última pregunta".
Un dels temes on més fàcil és identificar aquest fet que comentem és per exemple "La Epidemia", amb clares influències de l'última etapa de Symphony X, on realment és difícil no pensar que el senyor Rusell Allen, no hagi après espanyol.
En la seva globalitat el so em recorda molt també a un altre extint grup valencià, "13 Tries", el qual ja vaig dir en 2011 que van treure, per al meu gust, un dels àlbums de l'any, combinant gran cruesa musical i contrastant amb melodies més dolces i afables. Així que per mi, són candidats, com a mínim a banda revelació, per aquesta publicació, sobresortint!
"Vigilia", tema instrumental amb piano i teclats a manera d'introducció, dóna pas a "Reinicio", tema del qual agafa el nom l'àlbum i sent una mostra clara altra vegada de l'altíssima qualitat compositiva i interpretativa d'aquests nois: Classe a dojo, duresa al mateix temps que dolçor, melodia harmoniós combinant dissonàncies i múltiples elements progressius que són sant i senya del so d'aquesta banda.
Per tancar l'àlbum a manera de bonus track apareix un tema recuperat dels extints Glassmoon, "Sin Dolor", que per res desentona amb la resta del CD, encara al contrari, el complementa i enriqueix.
Per finalitzar unes paraules sobre el panorama nacional i especialment a l'escena valenciana, que nodreix l'explosió de qualitat d'aquest país amb múltiples exponents, en aquest cas, aportant una nova banda d'un gènere que no s'ha prodigat molt en aquest país com és el progressiu, almenys cantat en castellà, aportant un nou referent a aquest país.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!