SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia + Knights of Blood Azkena (Bilbao)

Zenobia Master Club (Vigo)

Easy Rider TBA (Donosti)

Bridge to Nowhere + Morbbiden Pub Darkness (Sedaví (Valencia))

Artillery + Reaktion TBA (Barcelona)

Bonded + Injector Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Zenobia Garaje Beat Club (Murcia)

Ross the Boss + Asomvel + Dark Embrace Caracol (Madrid)

Dr. Crüe + Arma-T Bóveda (Barcelona)

Rebellion Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Praying Mantis + Óxido Groove (Portugalete)

Praying Mantis Groove (Portugalete)

Jorge Salán X (Sevilla)

Zenobia Caracol (Madrid)

Iron Savior + Airborn Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Fleshgod Apocalypse - Labyrinth (2013)

Fleshgod Apocalypse - Labyrinth
Fleshgod Apocalypse logo
Italia

Labyrinth

Symphonic / Technical Death Metal
Nuclear Blast
2013


Temes

1. Kingborn 06:06
2. Minotaur (the Wrath of Poseidon) 04:47
3. Elegy 04:18
4. Towards the Sun 05:42
5. Warpledge 04:32
6. Pathfinder 05:12
7. The Fall of Asterion 04:39
8. Prologue 01:07
9. Epilogue 05:44
10. Under Black Sails 07:26
11. Labyrinth 04:25

Formació

Baix, veu: Paolo Rossi
Piano, orquestacions: Francesco Ferrini
Veu, guitarra: Tommaso Riccardi
Guitarra: Cristiano Trionfera
Bateria: Francesco Paoli

Crítica

Un nàufrag enmig d'una illa amb un gran laberint davant seu, el laberint del minotaure de Creta. Així és com ens endinsem en l'últim disc d'una de les bandes pioneres en els nostres dies de symphonic death metall, els anomenats Fleshgod Apocalypse amb el seu àlbum " Labyrinth ".

Aquest àlbum ens endinsa en la cultura grega, amb un inici instrumental en ascensió en el seu primer tema " Kingborn ", un tema que va en crescendo fins als ritmes més tècnics. Veus estripades i cors que ens endinsen de ple en el laberint del minotaure. Entrant en el segon tema " Minotaur ( The Wrath of Poseidon ) ", ens trobem amb una intro de piano que precedeix la creació Poseidon, el minotaure. Lletres molt elaborades com ens tenen acostumats aquests genis del death metall i com és costum des del seu anterior disc han anat augmentant els ritmes orquestrals fins a aconseguir una unió perfecta entre el seu so i els sons orquestrals. Seguim amb " Elegy " un tema que comença des del segon un amb un apoteosi d'instruments orquestrals donant entrada al mateix ull de l' huracà, com ens anomena el tema, ens espera un paratge de laments, una elegia en tota regla ! Potència i brutalitat que no cessa a mesura que anem escoltant aquest gran disc.

Doble bombo constant, veus corals, i ritmes propers a bandes sonores... això és el que ens espera en el següent tema " Towards the sun ", foscor i desolació és el que espera l'illa del minotaure, una oda a la llum i brillantor del sol... cosa bastant escàs en aquesta estepa de foscor on es troben. Fan un molt bon enllaç entre aquest tema i el següent, acabant amb una molt bona execució del piano, que ens serveix com degustació al que se'ns ve a sobre a " Warpledge ", desolació i mort és el que ens descriu aquesta cançó a través de les seves lletres, cosa que passa als que entren a l'illa... els quals mai tornaran a sortir d'aquesta foscor... " Pathfinder " ens introdueix en el protagonista de Labyrinth " Asterion ", el qual està atrapat en el laberint, esperant per lluitar amb el minotaure, tancat en aquesta foscor arribés seva caiguda... "The Fall of Asterion " a mans del minotaure o de la bogeria que regnés al en veure perdut. Sens dubte seguim amb els riffs contundents, que es barregen amb veus fosques i ritmes orquestrals en tot el seu esplendor... Després de la lluita d' Asterion apareix un passatge " Prologue " que ens serveix com a intro al " Epilogue on el fred, foscor i menyspreu regnen en ell fent que agafi forces per poder sortir d'aquest laberint infernal... una epíleg molt marcat per la tristesa i el dolor, que després d'un passatge instrumental ens delectaran amb un so bastant èpic ens portarà a la llum, amb la culminació del disc.

Finalment després de l'escapada del laberint triomfal de Asterion rei d'Atenes, es produeix l'heroïcitat, amb uns ritmes militars ens endinsem en el penúltim tema " Under the Black Sails ", la bogeria en la seva major esplendor dels poderosos contra els febles després de la gran victòria sobre el minotaure... gloriós serà el dia en què algú aconsegueixi vèncer la foscor del laberint del minotaure... Després de tot aquest apoteosi de brutalitat i simfonia entrem en l'últim paratge instrumental que dóna nom al disc " Labyrinth " on se'ns delecta amb una melodia executada a la perfecció del pianista de la banda, un final que encara haver hagut una victòria sobre el laberint... segueix sonándonos fosc, fred i ombrívol...

Xavi Pascual
23/12/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.