Celtachor - Nine Waves from the Shore (2012)
 |
Folk / Black Metal
Autoproducido
2012
Temes
1. The Landing: Amergin's Conquest 10:10
2. The Battle of Tailtin 06:14
3. The Kingship of Bodb Dearg 07:54
4. Sorrow of the Dagda 10:26
5. Tar éis an Sidhe 06:05
6. Conn of the Hundred Battles 05:16
7. Anann : Ermne's Daughter 03:47
Formació
Veu, Irish Whistle, Bodhran: Steven Roche
Guitarra: David Quinn
Guitarra, Irish Whistle: Fionn Stafford
Baix:Emile Quigley
Bateria, Bodhran: Anaïs Chareyre
Crítica
Els irlandesos Celtachor tornen a la càrrega dos anys més tard de la seva segona demo de presentació In the Halls of Our Ancient Fathers. Ho fan amb el seu primer Lp titulat " Nine Waves from the Shore ".
Aquesta banda de Folk Black Metal ja va cridar l'atenció en l'abans esmentat primera demo. Van aconseguir despertar la meva curiositat malgrat no ser un seguidor de el Black Metal, però la seva sonoritat i barreja de folk em va agradar, obrint un nou marge musical als meus referències.
En aquest Nine Waves from the Shore, Celtachor mantenen la mateixa direcció musical, un black metal pesat i contundent, res comparable amb el folk death. Guitarres i ritmes tristos, molt so ambiental, encara que per moments ens sorprenen amb rifs més dinàmics com a " The Kingship of Bodb Dearg " en què l'ambientació black es veu alterada per unes guitarres més tradicionals. I tot això combinat pel whistle constant en tot el disc i peça clau en el so de Celtachor que evoca temps pretèrits plens de melodia. El millor d'aquesta barreja és que no ho fan com les típiques bandes de folk on l'instrument tradicional porta el pes fiestero i melòdic, en aquest cas aporta un contrapunt difícil de definir, amb temps més lents, com al marge de la resta d'instruments però alhora completament sincronitzats. Detalls que fan especial aquest disc.
Celtachor és sinònim de tristesa i malenconia en l'escolta, no pots treure la imatge dels penya-segats, muntanyes i praderoas irlandeses. Et podrà agradar més o menys, però han aconseguit vincular música i significat fregant la perfecció.
Temes com "The Battle of Tailtin ", " The Kingship of Bodb Dearg " són del millor del disc, per no esmentar el primer tall, que amb " The Landing : Amergin s Conquest " és un inici, atrevit, ja que té a priori tot el necessari per avorrir i al principi del disc... però sorprenentment no produeix aquest efecte, al contrari. El mateix passa amb " Sorrow of the Dagda " amb uns passatges acústics, commovedors.
Per contra no tot és black, " Tar EIS an Sidhe " se submergeix en un acústic commovedor.
Nine Waves from the Shore és un disc que s'escapa als meus gustos habituals, i per als especialistes en l'estil pot ser que tingui altres sensacions i conclusions, però pel que a mi es refereix, és totalment recomanable.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!