SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Döria - Golpea Otra Vez (2013)

Döria - Golpea Otra Vez
Döria logo
España

Golpea Otra Vez

Hard Rock / Heavy Metal
Iron Moon
2013


Temes

1.- Aún Recuerdo
2.- Dos Caras
3.- Como Uno Más
4.- Desdibujando Sueños
5.- La Soga
6.- Bajo La Nieve
7.- Buscando En El Cielo
8.- Sigo Aquí
9.- Guíame
10.- Sin Máscara
11.- Pensavientos (Acústico)

Formació

Veu: Martí Dória
Guitarra: Víctor Vázquez
Guitarra: Laura Moral
Baix: Lluís Ripollés
Bateria: Pep Rovira

Crítica

Gran repte el que es presentava a Doria després de l' èxit de públic i premsa del seu àlbum "Despertar".
Perquè diuen que el complicat no és arribar, sinó mantenir-se i en aquesta tasca costat de la de seguir ascendint és el punt en què es troben els catalans amb la publicació d'aquest esperat "Golpea otra vez".

El primer que entra per la vista amb el disc a les nostres mans és el llibret, obra de Joel Marco com el primer treball, i ens mostra la figura del lleó i un acurat treball gràfic amb fotografies de la banda i l'emblema d'aquests nois, ben amagat: L'arbre.

El disc obre amb el que ha estat el single debut acompanyat de vídeo, aquesta vegada menys èpic però no menys espectacular amb imatges de la banda acompanyats del seu directe a Oviedo, on van presentar el tema davant més de 4000 persones.
La veritat és que l'inici no defrauda ho hagis vist amb imatges o sense elles amb el tema "Aún recuerdo", emintentemente guitarrer on predomina la veu de Martí el qual ha crescut com a vocalista en aquest treball així com musicalment tota la banda amb composicions més complexes que potser costin una mica més d'entrar a l'oient però que sens dubte calen profund i fa al disc més durador en el temps pel que fa a trobar nous detalls i matisos es refereix.

El tema podria tenir homònim títol al disc i contempla una mica del que el disc anterior patia: tornades fàcils, enganxadisses i cantables, cosa que sens dubte beneficiarà a la banda en els seus directes.
Diuen que les comparacions són odioses, però en aquest cas em fa inevitable i m'agradaria dir per a aquells amants de moments d'elevada intensitat, que Martí es prodiga molt més en aguts puntuals com el que es pot gaudir al finalitzar aquest tema. Si en el seu moment ja va ser triat com a vocalista revelació, no fa més que refermar-se en aquest paper amb la seva aportació en aquest LP.

L'àlbum no té desperdici algun i en els seus inicis té temes amb molta pegada com "Dos Caras". La bateria de Pep marcant el ritme dóna pas a regna solta rítmica combinant ambdues atmosferes, temps agafat i marcat i espai i llibertat musical. Amb el pas dels segons, el tema va agafant intensitat i força i nova mostra vocal amb aguts que ens dibuixen un somriure de nou. Per posar una pega, el tema s'apaga lentament amb una baixada de volum que veurem que estructura li donen en un directe a aquest final!

"Como uno más" ens segueix portant per aquest congost guitarrer, amb el baix de Lluís Ripollès dibuixant el camí. Trobem també de manera puntual, arranjaments de so de l'estil de PanFlute d'òrgan Hammond (per definir-ho d' alguna manera) que omplen alhora que sorprenen. La veritat és que resulta fàcil imaginar aquest tema purament hardrockero en directe!

Al pas dels minuts ens porta al meu tema preferit de l'àlbum "Desdibujando Sueños", un tema molt més fosc. Mig temps, amb alentiment de ritme en les estrofes, que ens condueixen a un contundent tornada molt enganxosa, de bella lletra amorosa i malenconiosa, i riff de guitarra que realment cala al cap de l'oient movent tot el cos. La pista ofereix a més una picada d'ullet claríssim a una reacció del públic en viu corejant a capella la tornada. Realment molt aconseguit.

Un altre dels temes més contundents d'aquest segon treball és "La Soga" el qual ens mostra una despietada veu de Martí, esquinçada i agressiva, al costat de les guitarres de Laura i Víctor, molt protagonistes al llarg de tot el disc. El so és realment bo, ha estat gravat i masteritzat als EC estudis de Lugo per José Rubio en una clara aposta de la banda per fer un altre pas per créixer.

"Bajo la Nieve" és un altre tema hardrock, amb clar predomini de les sis cordes que dóna pas a una vegada més al que ja podem esmentar com el so Doria característic (que important que una banda soni a si mateixa !) amb "Buscando en el Cielo", bonica lletra que ens deixa a les portes d'un tema que mereix menció especial.

I és que un dels grans èxits del primer treball de la banda va ser "Si te vas", balada que va fer impacte i va arribar al més profund dels seus fans. Doncs bé, "Sigo Aquí" és un tema que tracta sobre l'Alzheimer des d'un punt de vista, potser més utòpic que realista, però que eriça els pèls des del primer fins a l'últim compàs per la seva lletra, la seva transmissió de sentiment i la seva música i melodia, piano de nou a les mans de la col·laboració de Dani Trujillo. Preciosa, trista i emotiva balada orquestrada que va pujant d'intensitat i que es fa curta malgrat les seves més de quatre minuts, la qual fàcilment et arrencada unes llàgrimes o et posin el borrissol de punta. Senzillament espectacular.

I va arribant a la seva fi aquesta publicació amb una cançó dedicada als fans, "Guíame", on seguim veient com Martí ha donat curs a la seva veu, incrementant el risc vocal i realitzant treballats desdoblaments, jocs de contrastos o altíssims aguts de nou.

El treball compositiu arriba al final amb un tema que mereix també esment especial anomenat "Sin màscara". Riff enganchadizo d'ambdues guitarres donen pas a unes estrofes que desemboquen en una tornada més que enganxós i amb un timbre peculiar, no vull fer-me repetitiu, però és que la part vocal de l'àlbum és per llevar-se el barret. La intensitat del tema també va variant a les mans de Pep, que ha realitzat un treball molt menys lineal que en l'àlbum predecessor acord al salt qualitatiu que ha donat la banda en la seva globalitat.

Com cortesia i a manera de bonus track, ens regalen una curiositat i és una versió acústica d'altíssima qualitat del tema "Pensavientos". La veritat és que el versionat d'aquesta cançó gaudeix d'un delicat treball d'arranjaments de guitarres així com de la part vocal, donant una pinzellada de bon gust i suavitzant molt la contundència del resultat final.

En general, disc a l'altura de les expectatives generades i un gran pas endavant de la banda a l'hora de fer-se un buit en la minvada escena nacional, pel que fa a grans bandes es refereix i entendre-: No estic dient que no hi hagi grans bandes nacionals perquè n'hi ha i moltes, com sempre dic, amb una qualitat molt per sobre del que pressuposem, però cal que la gent els faci un buit en les seves discografies i assisteixi als seus directes. Entre moltes d'aquestes bandes que poden omplir aquests buits, la candidatura de Dòria amb aquest segon treball és ferma i merescuda.

Víc Salda
31/12/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.