SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Incoya - Miserable (2013)

Incoya - Miserable
Incoya logo
España

Miserable

Heavy Metal
Autoproducido
2013


Temes

1. Así es la vida
2. Mi nombre
3. Soy yo
4. Miserable
5. Intro
6. El espejo
7. El corazón se colma
8. No volveré
9. Mi oscuridad
10. Otra vez

Formació

Veu, guitarra: Fernando
Guitarra: Emilio
Baix: Jose
Bateria: Vicente

Crítica

Rock amb molt mala llet és el que trobem en el segon LP d'aquesta banda Valenciana fundada el 2007. L'espectre musical que abasten és difús i variat : des del rock urbà més tradicional passant pel punk amb tocs d'heavy fins el metal.

En línies generals podem dir que els temes són poc lineals, amb estructures travades i entretallades. Les guitarres aporten un toc melòdic interessant molt rocanrolero i es recolzen en línies de baix que tenen els seus moments. La bateria acompanya molt en aquest viatge musical ja comentat anteriorment alternant pedal simple i doble. Per la seva banda, la veu és aspra, altiva i ronca.

La temàtica del disc és una puntada en tota la boca, posant de relleu la desgraciada realitat i apropant des de punts de vista tant socials com personals. Costa trobar algun trosset d'esperança entre les " miserables " històries que s'expliquen.

El disc ha estat autogestionat i imaginem que la gravació i la producció ha estat pròpia igual que l'anterior, la qual cosa, en els temps que corren, sol ser l'única opció. Deu ser per això que el so és vell i s'haurà fet amb ell el que bonament s'hagi pogut. És cert que ha millorat molt en comparació amb el seu primer LP ' Con el agua al cuello ', però encara falta feina per fer en aquest sentit.

Abans de començar amb els temes, és remarcable i una mica curiosa la distribució d'aquests. Per exemple, el tema anomenat Intro és el cinquè i la cançó més lenta és l'última. No crec que hagi estat a la babalà, així que imagino que alguna cosa se m'escapa.

Entrant en matèria, i en el seu ordre respectiu tal com es troba, tenim Así es la vida, tema molt complet que comença amb una sèrie de melodies que li donen un toc molt rocker encara que també una mica caòtic. Hi ha ritmes de bateria entretallats amb múltiples canvis i també a doble bombo i un bon sol de guitarra a qui li falta so. Després d'aquest, un d'aquests aturades que li donen presència al baix i que relaxen momentàniament la cançó. La temàtica és crua amb mencions molt interessants a dos personatges coneguts de l'àmbit literari.

Sense més, passem a dos temes d'aquests que recorden bastant a Marea. Mi nombre és el tema tribut a una forma de viure la vida. Trobem uns riffs molt rockers, algun més heavy i altres passatges que recorden més al punk rock. Hi ha tornada a doble bombo, aturades i uns puntejos de guitarra xulos però amb un so brut i poc cuidats. Soy yo és el tercer tema. És una cançó més pausada, tocada amb calma, amb senzilles però grans melodies de guitarra ( que són una mica altes quan es solapen amb la veu ). Arribant al final les veus fan alguna cosa estranya doblegats. En general, és un bon tema.

La quarta cançó és la que dóna nom al CD. És una crítica sincera i pura al sistema amb ànim de revenja, on el miserable podria tenir moltes cares, des capellà fins capità. El final té una especial menció a l'Església que enllaça amb el següent tema. És una cançó amb un ritme molt heavy, que compta amb aquest doble pedal que reclama i aquest sol que l'adorna. Tot seguit Intro, fragment de Amanece, que no es poco ( José Luis Cuerda, 1988), on la lògica cau pel seu propi pes (potser per això el tema Intro estigui a la meitat) i ens colpeja per acabar amb el " quall ".

En sisena posició hi ha El espejo, una altra d'aquestes cançons amb melodia i amb un ritme ràpid que és característica per l'alternança de diferents veus. Sense comptar la melodia, recorda molt a Porretas. Just després, El corazón se colma té una lletra i una melodia vocal interessant i, tot i que comença molt melòdica, s'acaba enverinant i tornant més agressiva.

No volveré és un tema molt rocker i bastant assossegat. Les dues guitarres dialoguen en algun tros i el ritme de doble pedal juntament amb el guitarreo rascat en altres passatges li dóna un aire molt fluid i fresc. El sol és àgil i ràpid.

Mi oscuridad és segurament un dels temes més originals i que més agradin per la varietat de riffs i per la canya que té. Són més de vuit minuts de ritmes de guitarra diferents amb la bateria més bèstia del disc, tant per l'ús del doble bombo com pel so que té. És una cançó que compta amb tantes parts i és tan llarga que sembla que acabi i comenci diverses vegades. Cal comentar que el so de la guitarra rítmica està molt poc cuidat i resulta latoso, brut i una mica estrident.

Per finalitzar, una curiosa balada. Aquesta veu ronca cantant lent i amb la guitarra acústica li dóna un rotllo especial. Els puntejos s'adapten bé al que demana el tema i no hi ha canvis de ritme trepidants com en altres cançons.

En conclusió, el pitjor del disc és el so : guitarres rítmiques massa agudes i en les melòdiques / solistes cal que sobresurtin i sonin dinàmiques però al mateix temps més netes, la bateria sembla canviada d'uns temes als altres, i fins i tot algunes coses pregravades ; la veu necessita un altre tipus de barreja que la faci contundent (que ja ho és) però alhora nítida, i, finalment, dir que el so de baix és correcte. El millor són els nou temes de rock directe ( llevant Intro ) amb les seves lletres sense miraments i els seus riffs contundents i, per descomptat, l'esforç de fer un segon LP d'estil versàtil dins del rock que en directe farà oblidar el malson del so. Val la pena.

Krápula Néstor
03/01/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.