SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Bloodbound - In The Name Of Metal (2012)

Bloodbound - In The Name Of Metal
Bloodbound logo
Suecia

In The Name Of Metal

Power / Heavy Metal
AFM Records
2012


Temes

1. In the Name of Metal 04:16
2. When Demons Collide 04:11
3. Bonebreaker 03:05
4. Metalheads Unite 05:00
5. Son of Babylon 03:19
6. Mr. Darkness 03:15
7. I'm Evil 03:55
8. Monstermind 03:34
9. King of Fallen Grace 03:19
10. Black Devil 03:47
11. Bounded by Blood 04:07

Formació

Veus: Patrik "Pata" Johansson
Guitarra: Tomas Olssons
Guitarra: Henrik Olsson
Baix: Anders Broman
Teclats: Fredrik Bergh
Bateria: Pelle Åkerlind

Crítica

Des del començament de l'última dècada i en el que portem d'aquesta, es pot afirmar que Suècia a agafat el relleu del que va ser Alemanya en els vuitanta i noranta. Munts de bandes de tots els estils i condicions aglutinen i lideren cadascun dels diferents gèneres metàl • lics. Una d'aquestes bandes són Bloodbound. Formats el 2004, van saber aprofitar la incipient onada de bandes nòrdiques del moment per agafar impuls i dos anys després editar el seu primer treball, titulat Nosferatu (nom de la "mascota" que sempre surt en les seves portades) i que va donar peu a un segon treball ; Book of the Dead (2007) el qual va semblar establir a la banda dins del panorama musical. Diferents canvis en la formació, anades i vingudes de diferents vocalistes semblen alterar la banda encara segueixen traient àlbums; Tabula Rasa (2009) i Unholy Cross (2011) per arribar a aquest 2012 on un nou treball els torna a l'actualitat.

Mirar la portada d'aquest àlbum i veure com han titulat la feina és una bona manera de saber les intencions de la banda i de saber que ens trobarem dins. In the Name of Metall fa olor de "remember". Un esperit dels vuitanta recorre el disc des de principi fins a la fi.

És un treball tremendament efectista. La majoria de temes busquen un efecte concret per enganxar. A base d'un riffs concrets o tornades molt enganxoses o en forma de himnes busquen fer efecte i arribar a l'oient i per descomptat ho aconsegueixen. I tot això concentrat en poc més de 40 minuts, fan de In the Name of Metall un àlbum fàcil d'escoltar i molt amè.

Com no podria ser d'altra manera, el disc sona molt bé, el treball de producció és més que correcte, ajudant a ambientar els temes en cors, veus doblades o determinats riffs, per exemple.

Això sí, el so és purament actual. No han tractat de sonar "clàssics" ni d'envellir seu so, ni res semblant. És més, un dels "problemes" del so de la banda és la manca d'identitat pròpia, una cosa que s'ha convertit en una cosa habitual des de fa molt de temps donada la quantitat de bandes que saturen l'escena. Bloodbound segueixen les directrius que marca el power metall suec, a nivell d'estil i so, és inconfusible l'escola sueca de bandes com Hammerfall o Dream Evil. De fet, en molts temes la influència de Hammerfall és molt present.

Com dic l'àlbum es mostra molt efectista i queda claríssim molt ràpid. El disc s'obre amb el tema que dóna títol al treball i la sola veu de Patrik "Pota" Johansson canta el In the name of ... en un to mitjà per pujar-lo, al més pur estil Halford al metaaalllllllll. Això s'aconsegueix immediatament un llaç d'unió que es va reforçant a la resta de l'àlbum.

Por sPer descomptat In the Name of Metall és del millor del disc i la seva tornada ho farà imprescindible en directe. Metalheads Unite recorda ràpidament al tema de Manowar; Warriors of the World. Medi temps èpic i amb tornada en forma de cors que insta els metalheads a unir-se. Un altre himne que serà obligatori en directe.

King of Fallen Grace aporta el seu granit en forma de tema "happy" al més pur estil Helloween, on destaca, com no, la seva tornada. Black Devil és un tema cru i una mica fosc amb un riff que recorda Mercyful Fate. En Bounded by Blood és inevitable no pensar en el Princess of a Dawn d'Accept, sobretot en l'arrencada de la cançó i en els versos. Així és un dels temes destacables. També destaquen When Demons Collide i Bonebreaker. L'edició japonesa de l'àlbum conté un tema extra. Una regrabación del tema Book of the Dead.

Una de les coses recriminables a la banda és l'excessiu èmfasi posat a l'hora de buscar aquest "efecte". Aquest alguna cosa que t'enganxa a la primera i que alhora pot ser virtut i defecte. Aquí cadascú traurà la seva conclusió. Al meu els anteriors discos de la banda no m'havien dit massa i aquest m'ha agradat des de la primera escolta.

M-E-T-A-L for metal!!!

Devilsoldier
31/01/2013

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.