Angra - Angel’s Cry: 20th Anniversary Tour (2013)
 |
Power Metal
Autoproducido
2013
Temes
CD1:
01 – Angels Cry
02 – Nothing To Say
03 – Waiting Silence
04 – Lisbon
05 – Time
06 – Millenium Sun
07 – Winds Of Destination
08 – Gentle Chance
09 – The Voice Commanding You
10 – Late Redemption
11 – Silence And Distance (bonus track)
12 – Reaching Horizons
13 – A Monster In Her Eyes
CD2:
01 – No Pain For The Dead
02 – Stand Away
03 – Wuthering Heights
04 – Evil Warning
05 – Unfinished Allegro – Carry On
06 – Rebirth
07 – In Excelsis
08 – Nova Era
Formació
Guitarra: Kiko Loureiro
Guitarra: Rafael Bittencourt
Baix: Felipe Andreoli
Bateria: Ricardo Confesori
Veu: Fabio Lione
Crítica
Arriba a les meves mans, sense buscar-ho i gairebé conèixer de la seva existència aquesta petita joia per a nostàlgics, una alegria per als seguidors i un directazo per a tothom que l'escolti, doncs passa el temps, es van sumant anys i les cançons d'aquesta banda brasilera segueixen tenint vigència musical i continuen sense sonar obsoletes.
Una oportunitat única per a aquells neófits de conéixer el treball d'una de les llegendes vives del power mundial.
Ja fa 20 anys de la sortida al mercat de "Angel's Cry", aquell CD que va arribar a les meves mans una mica més tard en format de doble CD al costat del "Holy Land" i que tant em va fer gaudir. En aquests dies, la formació comptava a les seves files amb el vocalista tan carismàtic André Matos, que després va ser substituït per Edu Falaschi qui per desgràcia recentment ha hagut de retirar-se del panorama musical deixant a Angra en estat de letargia, morta per a molts.
Però el passat 25 d'agost, es va celebrar a Sao Paulo, ciutat natal de la banda, un concert aniversari d'aquesta publicació realment espectacular i va ser registrat i sobre això últim us vaig comentant jo ara.
La meva primera intriga era veure quina formació cobriria el show, ja que Edu, fins on sé, no pot cantar i André no va acabar del tot bé i em llavors feu arrencar a l'escolta sense mirar res més. Quina veu! No crec que hagi tornat Edu i no és André però qui sigui defensa les cançons amb mestria ! Va ser el moment de comprovar que el motiu d'això, és perquè era un mestre vocal: Fabio Lione (Rhapsody of Fire, Vision Divine ,...) es va unir a la banda per interpretar el disc debut de forma íntegra, al costat d'un bon grapat d'altres grans èxits d'altres temps.
Per saber que Fabio Lione és un gran vocalista, no cal ser un il·luminat i que el seu timbre és característic i agradable, va a gustos, però és bastant objectiu. Que arriba alts registres ho sabíem però no cal oblidar que la papereta que tenia aquesta nit era a carta única, substituir André Matos d'una banda ja Edu Falaschi per una altra ja aquest últim li va costar força temps pal·liar les comparacions a base de treball i demostrar dots tot sovint. Doncs bé. A carta única, he redescobert a un vocalista que va fer un treball senzillament espectacular. André és un vocalista que arriba aguts impensables, però que no té massa registre de greus. A Fabio li coneixíem com a baríton operístic, com a vocalista power de timbre bastant agut però amb registres força més amplis i terrenals. Doncs bé, fins on calgui arriba Fabio, realitzant fins i tot de manera senzillament que eriça la pell harmònics amb les seves cordes vocals per no deixar una sola nota sense arribar en qualsevol tema. Senzillament una lliçó de cant espectacular!
La resta de la banda la van completar Kiko Loureiro, aclamat guitarrista a nivell mundial al costat de Rafael Bittencourt, originals ambdós a la constitució del grup i que ja porten 20 anys donant lliçons perquè jo us els vagi a descobrir ara. Felipe Andreoli s'encarrega del baix, com actual propietari d'aquesta plaça i de les bateries Ricardo Confessori, també fundador de la banda brasilera.
Com a convidats van comptar amb Tarja que va interpretar el tema "Stand Away" i Kate Bush "Wuthering Heights". També la família Lima actuo en tres temes sobre l'escenari a manera de cor, Uli Jon Roth (ex-Scorpions) també va donar un cop i finalment Amilcar Christopharo, bateria de Torture Squad, va posar els seus baquetes en el tema "Evil Warning".
Per a tots aquells fans com jo de la banda, amb aquest llançament Rafael Bittencourt va comentar el següent: "Per a aquells que pensaven que l'havíem deixat, deixeu-me dir-vos una cosa : estem arrencant de nou". Una alegria per les orelles de tot metalero, jo entre ells.
I anem a explicar alguna cosa sobre el disc en si, no? La banda sona fresca, dinàmica, el so és espectacular i les interpretacions són de deu. Són 20 temes, entre els quals s'inclouen tot el Angels's Cry, amb el tema homònim arrenquen el CD fins al Aqua, donant un petit repàs a tota la trajectòria en aquests anys.
El so és modern tant dels temes que tenen només 3 anys com dels que compleixen 20 i la frescor de les composicions van implantar un estàndard en els arranjaments i composicions actuals de tantes altres bandes, sent Angra referència mundial durant almenys, dues dècades. El tracklist triat és una bona mostra de tot el que la banda ha vingut sent, començant amb molta velocitat i canya, baixant una mica el tempo amb els temes més lents melancòlics amb interpretació femenina per acabar amb la bomba que va catapultar Edu Falaschi com digne successor: In Excelsis-Nova.
Per finalzar, m'agradaria mostrar el meu total i absoluta enveja als assistents i la meva admiració a la banda, ja que embarcar-se en un projecte com aquest només demostra valentia i ganes de seguir endavant amb un gran pas de gegant. També algrar-me que un esdeveniment com aquest hagi estat registrat en DVD, digne d'estar en qualsevol filmografia metalera com cal.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!