SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Eternity - Nueva Vida (2012)

Eternity - Nueva Vida
Eternity logo
España

Nueva Vida

Heavy Metal
Autoproducido
2012


Temes

1. Intro
2. Asesinos De La Verdad
3. Ausencia
4. Confianza Rota
5. Hojas Caidas
6. Rosa Sin Espinas
7. El Silencio De Un Adiós
8. Nueva Vida
9. Memoria
10. Poseéme
11. Espiral Sinverguenza
12. Confianza Rota

Formació

Veu, guitarra: Raúl Velilla
Guitarra: Víctor Bielsa
Teclats: Fernando Bibian
Baix: Juan A. Navarro
Bateria: Fernando Bibian

Crítica

Quantes vegades haurem dit això que ens fixem més en els grups forans en detriment dels nacionals ? Moltes vegades seguim a grups que sense ser de la primera línia ens criden l' atenció, i es que aquest és un dels meus grans defectes musicals, m'encanten les bandes de l'est, russes, ucraïneses.... Canadà, que gran mina de bandes potentíssimes... etc... però és que aquí també hi ha bandes atractives que es deixen la pell per veure com ens agrada més el cul aliè.

D'altra art sempre intentes documentar sobre les bandes que escrius... però no he trobat molt d'aquesta gent, per començar no sabia de la seva existència, Eternity... i ho lamento profundament. Perquè val... de moment no els veurem al Llegendes aquí a l'escenari gran... però en escoltar el seu disc m'he preguntat perquè no he trobat res escrit d'aquest disc "Nueva Vida". Sigui com sigui o si estic ficant la pota fins al fons... m'ha agradat i això és el que trobarem en el...


Quatre anys han passat des del seu últim treball... però és cas és que em sona molt el nom del grup... i tenint en compte que el seu primer disc date de 2002 " Entre El Bien Y El Mal " últims anys d'aquella febre del power metall en què un servidor va ser un gran consumidor insaciable... és possible que alguna cosa tingui a la meva discografia, fins i tot original... el fet és que aquest Nueva Vida té un so que recorda molt a aquells anys. Power Metall amb tints melòdics d'aquest que entra ràpidament, amb lletres directes i sense grans composicions progressives com es porten ara, però que fan que l'escolta sigui més amena, totes les vegades que hauré escrit això de " de vegades els senzill dóna millor resultat".

Temes com "Asesinos De La Verdad" té un toc als Saratoga de " Vientos de Guerra " que és genial, un tema molt contundent i agressiu, que juga amb unes línies vocals agudes punxants combinades amb altres més baixes jugant amb el contrast. Una gran obertura. " Ausencia " baixa una mica el ritme inicial, un mig temps pesat però enganxós, que compleix bé. La velocitat perduda a " Ausencia " la reprenen en " Confianza Rota ", un tema enganxós amb arranjaments una mica èpics, que s'enganxa al teu cervell, que grans aquells anys en què el power regnava en aquest país, és un tema que podria abanderar aquella època i tot això amb un toc macarrilla.

" Hojas Caídas " puja la contundència pagant el preu de la velocitat, correcte, encara que s'escapa del que esperava, més velocitat, es nota que no sóc amant dels mitjos temps, com a norma general, és a dir que el problema és meu més que del tema en qüestió. " Rosas Sin Espinas " és d'aquests temes que els tempos van canviant contínuament, passant del èxtasi al repòs, un tema molt al Avalanch pels seus arranjaments, dels Avalanch dels inicis, lògicament. " El Silencio De Un Adiós " la balada de torn, obligada, si.

"Nueva Vida" torna a obrir l'aixeta de la contundència al màxim, un tema potent i canyer amb veus doblades, uns cors aguts que li donen un punt més i uns teclats bé incorporats que no resten potència. Més íntim és " Memoria ", més melòdic i èpic. En aquest inici de recta final del disc els temes s'han tornat més pausats pel que fa a tempo, però guanyant cruesa i després d'una intro fosca, " Poseeme " és un clar exemple, un tema pausat, enèrgic amb teclats dominant a les guitarres arrevatándoles la melodia, cosa guerra instruments. Però ull, un gran tema, del millor del disc.

" Espiral Sinverguenza " reprèn l'espiral vertiginosa del power... com no... jugant a ser déu, una frase tan gran com recurrent ! power pesat i de nou tints a Saratoga. El disc es tanca amb " Confianza Rota " amb la participació de convidats.

En definitiva un bon disc que no mereix passar desapercebut dins d'una escena nacional que poc a poc va extremant deixant pel camí a bones bandes.

Sergi Arise "Hell"
13/01/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.