SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Cobra Spell Rockville (Madrid)

Necrophobic + Sacramentum + Vidres a la Sang + Ouija + Barbarian Swords + Darkened Nocturn Slaughtercult + Ante-Inferno + Empty + Estertor Fortalesa (Hostalric)

We Rock (Dio Tribute) + Crimson Colt Bóveda (Barcelona)

Avalanch + Nurcry + Redención Zero Garaje Beat Club (Murcia)

Kiss the night with Jordy Stanley + Blue Madness Sixx Rock (Madrid)

Leo Jiménez Razzmatazz 2 (Barcelona)

Kabrönes El Escénico de Illescas (Toledo)

Kabrönes + Dragonfly + Jaleo Auditorio Julio Iglesias (Benidorm)

Prehistoric War Cult + Bloodsoaked Necrovoid + Opositor + Trollcave Sala Los Trecers (Sant Adrià del Besós)

Heavy Pettin Silikona (Madrid)

Alestorm + Saurom + Stratovarius + Rata Blanca + Wind Rose + Tyr + Equilibrium + El Reno Renardo + Kalmah + Ars Amandi + Eihwar + Linkoln Park + Oceans Ate Alaska + Brian Downey + Evil Invaders Zona polideportiva (Villena)

DGM - Momentum (2013)

DGM - Momentum
DGM logo
Italia

Momentum

Progressive Power Metal
Scarlet Records
2013


Temes

1. Reason 04:55
2. Trust 05:23
3. Universe 04:19
4. Numb 05:03
5. Pages 04:53
6. Repay 04:31
7. Chaos 04:35
8. Remembrance 05:39
9. Overload 05:06
10. Void 06:14
11. Blame 05:23

Formació

Veu: Mark Basile
Guitarra: Simone Mularoni
Baix: Andrea Arcangeli
Teclats: Emanuele Casali
Bateria: Fabio Constantino

Crítica

Quatre anys han hagut de passar perquè la formació italiana DGM ens torni a extasiar amb un nou àlbum, ritual al qual ens tenen acostumats. I no és per menys, després del cop de puny a la taula que va significar " Frame ", amb la incorporació de Mark Basile a les veus, tornen per presentar-nos " Momentum ", una continuació que, lluny de baixar el nivell, l'ha mantingut i fins i tot elevat.

Aquest disc arrenca amb Reason, tema en el qual a més podem gaudir de la característica veu de Russell Allen, frontman de Symphony X. És un tema que de primeres arrenca amb intenció de portar a coll. Tornades molt enganxosos, com ja és costum en ells, passatges molt tècnics, i un magnífic treball de les seccions rítmiques. Per descomptat, no pot faltar la gran habilitat tècnica de Simone Mularoni, a qui secunda un Emanuele Casali també excel • lent en els teclats.

Trust relaxa una mica aquest inici tan vertiginós, encara que l'única cosa que canvia és la velocitat ja que la resta d'aspectes continuen al llarg de tot el disc. És al meu entendre, el que distingeix DGM de molts grups : un bon gust irrefutable a l'hora de compondre, fent que melodies i acords tirin arrels al teu cap i no puguis sacártelas ni amb palanca.

Universe comença amb una intro simfònica que a més d'un recordarà a Farewell, de Kamelot ( m'incloc entre ells), per la progressió que segueix la melodia, i de sobte tornem a " patir" (què martiri, escolti... ) una descàrrega de velocitat al ritme del doble pedal de Fabio Constantí. A destacar un duel de solos de guitarra i teclat memorable en aquesta cançó, que no deixa de confirmar el conjunt de grans músics davant el qual estem.

Numb comença amb un ritme pesat dels de torçar el coll, i un dels meus tornades favorits del disc. Encara que la cançó en la seva totalitat és una ostentació de vacileo, en gran part per la forma de cantar de Mark en certs passatges.

Pages reprèn la velocitat i ens porta a coll per un altre tema dinàmic i enganxós ( vagi costum han agafat aquests oncles... ), tot el contrari que Repay, la balada que no podia faltar en un disc com aquest, de molt bella factura, tot s'ha de dir.

En Chaos tornem a trobar una col • laboració, aquesta vegada de Viggo Lofstad de Pagan'sMind a les guitarres, en un tema per emmarcar ( sento que començo a repetir-me... ), amb un riff brutal per començar el tema i que escoltarem de nou durant la cançó, i un genial tornada a l'altura.

Remembrance ens porta a un altre tema més " mig temps ", potser la més fluixa del disc per esmentar alguna, però Overload ens traurà els dubtes que difícilment poguéssim tenir, amb un tema frenètic en què caldria destacar l'incommensurable paper d'Emanuele, en els teclats, al llarg de tota la cançó.

Void, penúltim tema del disc, s'inicia amb una intro que recorda " Trapped... " del seu disc anterior, i tot seguit s'inicia amb un altre mig temps, que tampoc destaca massa respecte a la resta de l'àlbum, però compta amb un altre gran tornada a càrrec de Basile.

I per acabar ens donem de cara amb Blame, que amb una petita intro de piano comença un tema molt dinàmic, que suposa el fermall d'or a un àlbum exquisit, i que qualsevol fan del metall progressiu, i fins i tot del power metall ( això sí, no espereu dracs ni guerrers ) hauria d'escoltar inexcusablement. Fantàstic treball dels italians, als quals vam poder veure al novembre de 2013 a Madrid, al Progressive Iberian Fest, organitzat per Arrowslive, i que indubtablement van confirmar que són un dels grups a seguir en l'actualitat del metall progressiu, amb un directe que ens va deixar perplexos.

Jonkol
14/01/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau




Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.