Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Collage

Progressive Metal
Autoproducido
2012

Temes

1. Dreamers
2. Bleeding Wound
3. Oh, Harvester!
4. Secrets
5. Break the Walls
6. Hide
7. The Metal Surfer
8. The Inner Forest

Formació

Veu, baix: Carlos Vela
Veu, guitarra: Micky Vega
Guitarra: Javier Ceprian
Bateria: Eric Rovira

Dins del panorama musical hi ha molts casos com el d'Arborea. Una banda que treu un disc, que molta gent potser mai hagi sentit parlar d'ells però per a molts altres es converteix en una banda emblemàtica amb un sol treball.

Collage ha aconseguit això, que es parli d'ells gairebé més quan el disc porta editat un parell d'anys en el mercat i el projecte de moment, aturat. Carlos Vela, baix i guturals, i Micky Vega ( Tao ), guitarra i veus iniciar Arborea costat d'Eric Rovira a la bateria i Javier Ceprian a la guitarra.

Arborea és un d'aquests treballs difícilment classificables i en què tot val, tot té cabuda en projectes d'aquest calat. Des que inicies l'escolta no saps el que et ve a sobre, guitarres enganxoses, cosa comercial... però amanit amb molta força i... vingui... inici una mica popero... bo fins aquí res que no poguéssim esperar coneixent els instigadors d'Arborea, no? " Dreamers " és un tema enganxós, relativament suau però amb molt mala llet, una contundència tremenda. Una cosa que Micky ha deixat clar que sap fer, amb el nou treball amb Tao.

Metall / Rock / Progressiu / Experimental... per exemple... i quan ja t'has acomodat a un tema volen pels aires una i altra vegada, això té un nom, culs inquiets, en el pla musical. Només cal escoltar l'inici de " Bleeding Wound " que en només un minuts aborden no menys de 4 canvis estilistics radicals, un tema que passa de la foscor i canyer, a psicodèlic, salser i gairebé death... terrible.

No és estrany que per a alguns Arborea sigui un banda mitificada. Temes com " Secrets " o " Break The Walls " amb uns canvis extrems, experimentals i underground com " Hide " o la increïble "The Metall Surfer " que em recorda en els seus cors a bandes com Perfect Smile, Darkblazers o Dry River, barrejat amb un aire meridional pervers.

Un disc que val la pena ser escoltat i gaudit per tot aquell amant del metall progressiu i experimental extrem, sense prejudicis per les fusions esbojarrades i extremes. Un projecte mític per a molts i desconegut per altres. Però una proyectazo en qualsevol cas. Hi haurà un retorn d'Arborea ?

Sergi Arise "Hell"
16/01/2014

Arxiu de
novetats