SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Tarja - Colours in the Dark (2013)

Tarja - Colours in the Dark
Tarja logo
Finlandia

Colours in the Dark

Symphonic Metal
earMUSIC
2013


Temes

1. Victim of Ritual 05:54
2. 500 Letters 04:22
3. Lucid Dreamer 07:28
4. Never Enough 05:20
5. Mystique Voyage 07:14
6. Darkness (Peter Gabriel cover) 05:38
7. Deliverance 07:27
8. Neverlight 04:33
9. Until Silence 05:03
10. Medusa 08:12

Formació

Veu: Tarja Turunen
Guitarra: Alex Scholpp
Teclats: Christian Kretschmar
Chelo: Max Lilja
Baix: Doug Wimbish
Bateria: Mike Terrana

Crítica

Colours in the Dark és el quart àlbum d'estudi de la cantant finlandesa Tarja Turunen, va ser llançat el 30 d'agost del 2013. Va ser barrejat i masteritzat per Tim Palmer ( Pearl Jam, Robert Plant, U2, Ozzy Osbourne, The Cure, Porcupain Tree, HIM ) a Austin, Texas.

Quatre cançons en total ( literalment ) havia escoltat de la finesa Tarja Turunen, excantant de Nighwish, en solitari, abans que aquest disc caigués en les meves oïdes i teclat, "I walk Alone ", " Die Alive " les dues de My Winter storm ( 2007 ), i "I feel immortal " i " Until my last Breath " ambdós de What Lies Beneath ( 2010 ). I la veritat és que no sóc molt fan d'aquestes quatre cançons, encara que per la meva resultés curiosa, la barreja de Rock Simfònic amb Pop finès : Jenni Vartiainen, Laura Närhi, Suvi Teräsniska, Erin, són algunes de les cantants pop compatriotes de Tarja on aquesta pot trobar inspiració, o els suecs i imperibles Abba. No m'he acostat al seu treball fins ara, pel poder que aconseguia la seva veu al costat dels seus excompanys i per la malenconia que em produïa al sentir-la en solitari. Per això aquest treball va arribar a les meves mans fa mesos i no és fins avui que escric aquestes línies per a vosaltres, perquè, volia treure de la meva ment qualsevol comparació amb Nightwish, i tractar de sentir aquest disc sense prejudicis, encara que sigui gairebé impossible, oblidar-me del power metal èpic, i escoltar el pop rock simfònic que ens ofereix la cantant lirica.

Però no us espanteu quan dic pop rock perquè si, no és un àlbum per headbangers, oblida't de trobar aquí ritmes ràpids, i guitarres agressives. però si és un àlbum amb molts matisos no només pel que fa al caràcter simfònic, sinó també incorporat elements de cultures com l'índia, o teclats electrònics, experimental, misticisme, foscor, color, malenconia. I una Tarja que segueix explorant el seu registre vocal i sorprenent amb la grandesa de les seves cordes vocals.

Els meus temes favorits de l'Àlbum són la primera : " Victim of Ritual " Simfònica, èpica, i metalera. I " Mystic Voyage " experimental, introspectiva, malenconiosa, i que comença en anglès per seguir en espanyol i acabar en finès, ja ho diu el nom de la cançó : un viatge místic. En canvi " Darkness ", " Deliverence " i " Until Silence " són tres cançons que francament li sobren a l'àlbum, mirava el dels segons del reproductor esperant que acabessin, m'han resultat avorrides.

Tarja encara no ha arribat tot el seu potencial com a compositora en solitari, si com a cantant, la seva veu destaca en cadascun dels temes, i fa que et estremezcas, en cada un dels sentiments i gammes de colors de l'àlbum, des del negre fins el vermell, groc, verd, blau, etc... busca sonar diferent a les bandes que hi ha avui dia al mercat i ho aconsegueix, experimenta en el seu so, però potenciar les bases rítmiques, no li aniria malament, donar-li protagonisme als músics que té al seu costat en viu i en estudi, escriu música per fer destacar la seva veu, amb unes línies vocals molt elaborades, però, no puc deixar de pensar en escoltar que Mike Terrana ( Yngwie Malmsteen, Rage, Masterplan ) ha avorrir bastant amb aquestes bases de bateria. I Alex Scholpp i Julian Barrett amb aquests riffs de guitarra repetitius.

Noelia Lokadelmetal
30/01/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.