SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Dark Moor - Ars Musica (2013)

Dark Moor - Ars Musica
Dark Moor logo
España

Ars Musica

Melodic Power Metal
Scarlet Records
2013


Temes

Ars Music (Intro)
First Lance Of Spain
It Is My Way
The Road Again
Together As Ever
The City Of Peace
Gara And Jonay
Living In A Nightmare
El Último Rey
Saint James Way
Spanish Suite (Asturias)
The Road Again (Acoustic Version)
Living In A Nightmare (Orchestral Version)

Formació

Veu: Alfred Romero
Guitarres: Enrik García
Baix: Mario García
Bateria: Roberto Cappa

Crítica

Nou disc a l'esquena el que Dark Moor ens va oferir l'estiu passat on veiem que la banda estrena imatge amb un nou logo com a primera curiositat.

Ars Musica ha servit a la banda per acabar de consolidar a nivell internacional i donar-li aquest última empenta a nivell mundial com així demostren en la gira presentació que els ha portat a recórrer mig món.

El disc ha estat editat per Scarlet Records, segell italià i gravat en els New Sin Studios a Itàlia mateix, on tan prestigioses bandes han gravat anteriorment.

La formació es torna forta amb la inclusió de Roberto Cappa a les bateries l'any 2007 i la de Mario García González al baix el 2009. A ells se sumen el ja llegendari creador Enrik Garcia i el vocalista multi -imatge Alfred Romero, gadità que ha gravat ia 6 discos amb Dark Moor, comptant l'actual i donant-li un nou enfocament a la banda des de la seva inclusió, fent oblidar la gran veu femenina d'Elisa.

I què podem esperar d'aquest llançament? És complicat després de més de 14 llançaments, dels quals gairebé 10 són de llarga durada, sorprendre el fan i aconseguir una nova feina atractiu al seguidor de sempre que soni fresc, que no perdi l'essència i que alhora sigui capaç de captar nous fidels, sobretot girant a nivell mundial ! És per això que el mèrit és més gran encara si és possible, amb aquest Ars Musica.

Si Dark Moor es caracteritzava per un power veloç i simfònic, aquest cop no s'ha deixat caure en el tòpic de com més ràpid millor, i han mostrat una completa maduresa combinant tempos més lleugers, sense deixar de ser un so completament Dark Moor, amb molta orquestració i amb el segell d'identitat propi.

Bernice Musa, cantant de Tears of Martyr, torna a col·laborar en l'àlbum com a soprano i torna a ser part de l'èxit amb múltiples combinacions contrastant amb la melòdica i suau veu, encara que amb tants registres d'Alfred.

La temàtica de les lletres torna a tenir gran part de llegenda i de fantasia, tot i que deixen un foradet per temes més mundanals i de vivències pròpies, com el single que ocupa la part superior d'aquestes línies, "The Road Again", en forma de videoclip.

El disc té moltes referències al país natal de la banda, Espanya, convertint-se en ambaixadors de la nostra cultura més enllà de les nostres terres. Així doncs després d'una introducció simfònica obren amb un "First Lance of Spain", com a primera referència, el track número 11 és "Spanish Suite (Astúries)" i fins a "El último rey" és cantada en castellà, en referència a la reconquesta succeïda a la ciutat de Granada.

Volent tenir cura al fan i al comprador del disc, s'han inclòs dos bonus tracks de temes que ja formen part del llençament com són "The Road again" en versió acústica i "Living in a Nightmare" en versió orquestral (tema propi de la música clàssica més ràpida), dues delícies que posen el punt i final d'una manera suau i harmoniosa a aquest gran treball.

El tema obre com ja hem comentat amb "First Lance of Spain", on ja es veu que els tempos han baixat, pel que fa al doble bombo es refereix i al cop de caixa, encara que no les guitarres que se segueixen vestint potents i protagonistes, amb les cinquenes justes, per fer de la música de Dark Moor, alguna cosa rica i complexe però amb fàcils i agradables tornades fàcils de recordar i corejar, fórmula que es repeteix en "It's my way" per exemple o en "Saint James way".

Un altre bloc de temes amb girs musicals i canvis d'acords res obvis ni típics són algunes petites joies de l'àlbum que m'han encantat (majorment compost per mitjos temps, com hem comentat) com són "Together as Ever" (increïble pas previ a la tornada amb variacions musicals tràgiques) o la una mica més veloç, ratllant el progressiu "The City of Peace", de nou amb una tornada simfònic molt brillant!

I no seria just acabar sense esmentar una més que preciosa balada "Gara and Jonay", preciosa, amb una acurada presentació orquestral i que parla de l'amor en tercera persona (la història de Gara i Jonay) però que resulta igualment romàntica amb aquest... Only you...de balada clàssica.

En resum, es tracta d'un àlbum molt complet i treballat, en què la banda ha intentat fugir de clixés rítmics, però mantenint l'essència de Dark Moor. Un disc diferent, més madur i no per això pitjor en cap cas. Sent sincers, tinc moltes ganes de veure-ho en directe ja que el treball d'aquests nois és, disc rere disc, per llevar-se el barret doncs han aconseguit ser considerats ja més una banda internacional que nacional. Brillant!

Víc Salda
04/02/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.