Derdian - Limbo (2013)
 |
Progressive Power Metal
Limb Music
2013
Temes
1. Carpe Diem 01:25
2. Dragon Life 05:04
3. Forever in the Dark 07:15
4. Heal My Soul 06:32
5. Light of Hate 05:16
6. Terror 06:31
7. Limbo 08:28
8. Kingdom of Your Heart 06:12
9. Strange Journey 05:42
10. Hymn of Liberty 08:04
11. Silent Hope 07:26
Formació
Veu: Ivan Giannini
Guitarra: Dario Radaelli
Guitarra: Enrico Pistolese
Baix: Luciano Severgnini
Bateria: Salvatore Giordano
Teclats: Marco Garau
Crítica
Hi ha discos que se't passen per alt entre tant material per escoltar i abans d'aparcar- li dónes una oportunitat. Aquest és el cas de Derdian i el seu quart treball Limbo. Des que em va enganxar el metall, el power sempre ha estat la meva devoció i topar-se amb un treball així fa que et vinguin ganes de parar el món i prendre el teu temps per degustar-lo.
Derdian porten des de 1998 i fins a aquest Limbo havien editat la trilogia New Era. No els coneixia malgrat que el seu nom ressona en la meva memòria. Però aquest no és el cas. El tema és que han aconseguit amb el seu quart treball arribar a un nivell molt elevat. El power metall potser no estigui travessant el seu millor moment pel que fa a premsa i masses, però encara quedem un bon nombre d'adeptes... uns guardians adormits, que esperem el moment per tornar a despertar.
Al marge de divagacions absurdes, Derdian haurien d'estar en la primera fila de power progressiu. Si, he dit progressiu, no és només power el que brilla en Limbo. Són originals de la Llombardia, Itàlia i podem cometre l'error de encasellar únicament com a part del power italià, famós per les seves fanfàrries, velocitat, èpica... fantasiós en estat màxim, gairebé fregant els límits del seny. Noms com Rhaphspdy, Labyrinth, Domine, Drakkar, Skylark i altres formen part de la història del power italià, a partir d'ara hauríem de posar a Derdian, sense cap dubte.
Des de la intro, més èpica no deixen... " Carpe Diem " arrenca el disc amb magnificència... i la cosa ja apunta que Rhaphsody acabaran sent uns aprenents al seu costat... i Ivan Giannini s'estrena a les veus amb excel · lent. Si bé domina els tons aguts, no cau en l'error d'intentar arribar al més alt, quedant-se en tons mundans molt ben executats. No és millor cantant el que més pot pujar sinó el que millor sap transmetre les emocions.
" Dragon 's Life " és un dels millors inicis que recordo... no és només power en vena, té moments progressius que barrejats fan sobresortir al tema. Força, energia, sentiment, velocitat, tècnica, virtuosisme... sense paraules. " Forever In The Dark " arrenca amb una adaptació clàssica i segueix amb uns teclats de fons que són una delícia, de nou Ivan transmet amb la seva veu, m'encanta el seu timbre. Un tema molt progressiu, molt happy, amb una tornada al més pur estil italià. " Heal My Soul " és un tema molt més lent, més comercial, més rocker, però amb una intensitat enorme, sorprèn per sonar una mica allunyat dels primers temes, però no defrauda. És part del que és Limbo, un disc poc predictible, des de temes progressius, power, èpics... cadascun posant la intensitat en un d'ells.
" Light Of Hate " reprèn la velocitat, amb uns teclats dominants, ràpids... i unes guitarres apoteòsiques, em vénen a la ment les " batalles " de Stratovarius... " Terror " un dels grans temes del disc, i això que a algun i als he posat pels núvols. D'un temps m'estan entusiasmant bandes progressives del rotllo happy on les línies vocals i musicals no saps per on sortiran i sempre per marcar un somriure a la cara... doncs així és " Terror" metall progressiu al 100% amb unes dosis èpiques... permetre la vulgaritat... ¡ ¡ Que et cagues ! !
I ja que estem desbocats... " Limbo "... un inici quasi tropical dóna la sortida, amb una percussió de nivell, per capbussar-se en uns teclats majestuosos i subtils... i... hagase el virtuosisme, i el cos va prendre forma de sis cordes i teclats... un tema que de nou emana virtuosisme i forces al mateix temps... són orgasmes auditius en tota regla. Impressionants.
Arribats a aquest punt el disc podria acabar... i tan a gust... però no... la cosa segueix, amb " Kingdom Of Your Heart " encara que amb tints de balada el tema aconsegueix despertar, pegajosamente però desperta. " Strange Journey " sense ser res de l'altre món, és un tema una mica comercial però que cap en el disc, no tot anava a ser desorbitat, no?
" Hymn Of Liberty " són vuit minuts d'èpica, un tema complex que travessa diversos passatges, plens de canvis, una petita obra dins d'una altra més gran. I per acabar " Silent Hope ", un últim reglat de power progressiu. De tornada al happy metal ! Un final que rubrica un disc d'enorme complexitat i encara més gran gaudi per l'oient.
Per aquí els comparen amb Rhaphsody, una banda que amb el temps s'ha encasellat, gairebé com paròdia de si mateixos, és la meva humil opinió. Crec que poc tenen a veure, Derdian són molt més madurs i complexos. Podent fer temes èpics i fantàstics igual o més intensos... però amb molt més sentiment i varietat. Aquest toc happy marca la diferència entre una banda més i les bandes amb majúscules.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!