SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Pa De Ral - Triforce (2014)

Pa De Ral - Triforce
Pa De Ral logo
España

Triforce

Folk Metal
Autoproducido
2014


Temes

1. Alea Jacta est
2. Triforce
3. Nosaltres ja estem morts
4. Que el mar ens porti
5. L'alè de la vida
6. Valkiria
7. El Tro
8. I al Final...
9. L'alquimista

Formació

Veu: Marina
Guitarra: Lin
Baix: Xavi
Bateria: Sansa
Flauta travessera: Bego

Crítica

Quan aquestes davant un disc, no només has d'avaluar la qualitat, la tècnica, el moment en què s'ha editat... etc... i mai és una tasca senzilla i si a sobre és una banda amiga, la cosa es complica més encara, però crec que aquesta frase l'he reptido ja moltes vegades...

En aquest cas em trobo davant Triforce, el segon treball de Pa De Ral, una formació de Folk Metal / Rock de Terrassa que s'ha fet esperar molt, però al final ja ho han editat i el podem gaudir.

Si barregem les paraules rock / metal i folk a tots ens ve una banda al cap, una banda que ho ha estat tot per al folk metal, que el va popularitzar i va fer arribar el metal a gent que mai s'hagués pensat haver estat en concerts de " melenuts ", però com tota gran banda, va jugar amb el Diable i va acabar venent la seva ànima... (Alguns aquí ja em estareu odiant... posar-vos a la cua, cadascú té la seva opinió i més havent estat gran seguidor d'ella en els seus inicis ). Però una cosa està clara, sense ells bandes com la que avui estic revisant no sé si existirien o no, però segur, que no serien el mateix.

Però el temps ha anat passant i la paraula Folk sembla que a molts ja els cou una mica, afortunadament, som molts els que estimem aquest estil, barrejat o no amb el metal, així que una banda tan folk com Pa De Ral, sempre és un plaer tirar- a les oïdes.

I com de costum m'he anat per les branques... bo, al que anava. una altra de les singularitats de Pa De Ral, és el fet de cantar en català, i amb el permís de Icestorm, faré servir una de les seves frases per explicar perquè... " Si és la llengua en què vivim, estimem i follem perquè no usar-la" o alguna cosa semblant, així que si ens passem la vida escoltant grups que canten en anglès alemany, rus o servocroata perquè algú hauria esquinçar-se les vestidures... i si ho fa, que les s'esquinci fins al coll.

En Triforce es nota un augment de la duresa, segueixen sonant a rock en molts temes, però les guitarres han evolucionat i hi ha prou abundància de doble bombo. Personalment ho agraeixo. Però si bé es nota, la barreja no sembla enfocada a aquesta finalitat, les guitarres segueixen sonant massa roqueres, crec que si estiguessin més presents, el conjunt guanyaria en contundència. Però és només un detall d'algú que no és un tècnic de so...

Un altre detall que m'ha encantat és la copntinua aparició de passatges tradicionals en els temes, per a aquells amants del folk tradicional és una delícia. Gràcies!

Si hechamos una ullada als temes, el disc s'obre amb " Alea Jacta Est " a manera d'introducció tradicional, tradicional per ser una intro, i per estar basada en el folk tradicional, tota una declaració d'intencions, la flauta de Begoña és part findamental del so de Pa de Ral.

M'ha sorprès l'entrada del primer tall " Triforce ", queda nom al disc de més de vuit minuts... això és començar fort. El millor és que no es fa llarg, en absolut. Em sorprèn per tenir una entrada tan èpica. Un tema ràpid i enèrgic que entra amb molta facilitat, com gairebé tots els temes, que no trigues més de dos escoltes a estar cantant-. Unes guitarres amb uns riffs currats que queden una mica eclipsats, no sé si és falta de volum o que, però haurien trencar el tema i es queden en un matalàs de fons. En directe segur que sonarà molt diferent. Un tema que reflecteix la idea que han volgut plasmar en aquest disc, enganxós, contundent i melòdic.

" Nosaltres Ja Estem Morts " és potser el meu preferit, un tema ràpid, festiu i divertit que no podràs evitar deixar-te la veu... " Tirarem la puta al riu... " brutal!

" Que El Mar Ens Porti " és un altre tema a tenir en compte... un tema una mica més lent, no tan enèrgic però amb molta força. Amb una tornada enganxosa, però un dels detalls que més m'han enganxat és la part central, barrejant dues peces tradicionals... una d'elles de aquestes que fan efecte en mi. Si, sóc un friki musicalment parlant i han ficat ni més ni menys que "When Johnny Comes Marching Home" o "Johnny I Hardly Knew Ye". M'encanten les composicions de la guerra de secessió americana.

Temes com "L' Alè De la Vida " o " Valkiria " amb pasages rapidíssims demostren aquest pas més endurit que han fet Pa De Ral.

"El Tro ", la balada "I Al Final " i "L' Alquimista " on veiem uns Pa De Ral més powers... tanquen aquest Triforce.

Triforce és un disc de folk metall cantat en català que hauria agradar a tot aquell fan del gènere, per als més frikis dir que si presteu atenció sona un banjo, no que té el seu so que a molts ens encanta. Melodia, alegria, tradició... ¡ Pa De Ral, han madurat i crescut, si senyor!

Sergi Arise "Hell"
10/02/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.