Noctem - Exilium (2014)
 |
Black / Death Metal
Art Gates Records
2014
Temes
01. Enuma Elish
02. Apsu Dethroned
03. Decrepit Human Kingdom
04. Namtar's Crown
05. The Rising Horns
06. Halo Of Repugnance
07. Egregor
08. The Splint Of Destinations
09. Eidolon
10. The Adamantine Doors
Formació
Guitarres: Nekros
Guitarres: Exo
Baix: Ul
Veus: Beleth
Bateria: Vhert
Crítica
Tenim davant nostre el tercer treball d'una banda icona al black simfònic del nostre país, ells són Noctem de València amb el seu àlbum Exilium. Noctem porta al panorama del metall des de 2001 amb 2 donem, un live album i 3 treballs sota els seus braços.
El disc promocionat a nivell nacional per Art Gates Records i produït principalment a nivell mundial per Metall Blade Records, conté una base que m'ha arribat a recordar en alguns trossos a Behemoth o Dimmu Borgir.
Si comencem l'escolta de Exilium escoltarem una intro d'allò més orquestral, a la qual se sumen un lloc coral que fa de la introducció 1 passatge sinistre, èpic i apocalíptic alhora. Sense deixar un segon de pausa entren en acció " Apsu Dethroned " amb potents riffs de guitarra i un blastbeat incessant que dóna pas al costat dels cors a la intervenció magistral de Beleth amb els seus guturals profunds i esquinçats alhora. Una tècnica brutal és el que podrem apreciar tot just iniciat el disc. Ni tan sols hem assimilat la brutalitat de la primera descàrrega que ja ens entren en el seu segon tema amb un punteig de guitarra que hipnotitza a tothom que l'escolti.
Seguint amb el disc amb el disc ens trobem altres temes molt tècnics i brutals com "Namtar's Crown" o "The Rising Horns".
"Halo of Repugnance" un dels temes més simfònics del disc en el qual no trobarem a faltar els cors, que inicien des d'un principi per donar pas a l'apocalipsi. Un passatge acústic que acaba amb una descàrrega final que pot representar justament en un "wall of death" en tota regla.
Després de la descàrrega apocalíptica a la qual ens hem sotmès i hem pogut gaudir ens trobem amb un tema que serveix de passatge tètric i malenconiós, el qual ens farà mantenir-nos en tensió, donant pas a un dels temes " in crescendo " com m'agrada a mi que comença amb bateria i riffs lents que cada vegada van a més fins a explotar. L' tema en qüestió és "The Splint of Destinations", que, en general és més lent i pesat que els altres passats, però amb els seus passatges tralleros.
Com a últim apunt del disc trobem el penúltim tema, el qual va servir com single de presentació del disc, "Eidolon" que al costat de les bases orquestrals i els potents ritmes esdevé un dels temes clau de l'àlbum Exilium.
En definitiva, és un disc molt recomanable si us agrada la tralla pura barrejada amb les bases orquestrals. Riffs potents i contundents, bateries incessants, veus d'ultratomba que creen un aire apocalíptic, passatges tètrics, melancòlics ; apocalíptics... en general una tècnica impressionant i una execució molt encertada de les bases. Tot un referent mundial a nivell de black simfònic que us deixarà estampats a casa vostra després de la descàrrega executada. Les meves felicitacions a la banda per treure un disc tan collonudament brutal.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!