SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Night Heart La Nave (Canals)

SOTO + Big Clyde + JD Miller Urban Rock Concept (Vitoria)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Secret Rule Festo Die Hydria Gibraleon (Huelva)

Sutagar + Rat.zinger + Narco + Desakato + Exceso Poble Espanyol (Barcelona)

Zenobia + Regresion Stage Live (Bilbao)

Ankor + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Tales of Gaia + Illusion + Haunted Gods Monasterio (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Lonewolf - The Fourth and Final Horseman (2013)

Lonewolf - The Fourth and Final Horseman
Lonewolf logo
Francia

The Fourth and Final Horseman

Heavy Metal
Napalm Records
2013


Temes

The Fourth and Final Horseman. (4:48)
The Poison of Mankind. (6:07)
Hellride. (3:55)
Time of War. (4:11)
Another Star Means Another Death. (4:25)
Dragonriders. (4:12)
Guardian Angel. (5:40)
Throne of Skulls. (3:53)
The Brotherhood of Wolves. (4:44)
Destiny. (7:41)
Unknown Soldier. (Bonus Track) (4:13)
Raise the Flag. (Bonus Track) (4:34)

Formació

Veus i Guitarres: Jens Börner
Guitarres: Alex Hilbert
Baix: Rikki Mannhard
Bateria: Antoine "Tonio" Bussière

Crítica

Lonewolf és una d'aquelles bandes que segueixen al peu del canó com tantes i tantes bandes que en un segon pla fan un metall en el qual han sabut plasmar el seu segell i la hi porta el paire el ser una megabanda, disc rere disc segueixen fidels a el seu estil i amb aquest ja van sis peces.

The Fourth And Final Horseman no destaca pel seu innovador so, de fet si agaféssim una crítica del seu anterior disc no desentonaria massa. Això és bo o és dolent ? Per a molts seria l'argument perfecte per tirar-los per terra... Però quantes bandes són fidels al seu so disc rere disc i no diem res? Doncs això. Si t'agraden celebraràs aquest fet, sinó ja no estaràs llegint aquestes línies, així que de res serveix convèncer.

Lonewolf set caracteritza pel seu so de metall melòdic clàssic amb detalls power. Res avantguardista, però ben executat i atractiu per a tots aquells seguidors de bandes com Running Wild, Rage o Hammerfall. El millor d'aquesta banda i per tant d'aquest disc són les guitarres, uns riffs que recorden Running Wild, en els que s'allunyen de meres cinquenes, puntejats que dibuixen una i altra melodies que satisfan l'escolta.

Èpica i melodia al poder, i sense tecladois ni samplers grandilocuentas, tirant de la vella escola de bandes power que tantes alegries ens van donar en els noranta. Banda idònia per a una nit de cerveses. Això sí, no tot és perfecte, les veus no m'acaben... també estem cada dia més acistumbrados a grans vocalistes i tendim a menysprear aquells que sense tenir una gran veu estan al peu del canó. Una veu esquinçada.. una mica lineal, però que no ens enganyi, compleix la seva comesa. A aquestes altura Lonewolf amb un altre vocalista no seria el mateix.

Podem destacar temes com "Guardian Angel", amb un riff senzill però addictiu. "The Fourth And Final Horseman" que dóna títol al disc és tremenda pel que fa a intensiodad, però llàstima que decaigui en la tornada, ja és una mania personal, no m'agraden les tornades en els que es limiten a repetir una i altra vegada el títol... una mica d'imaginació si us plau! Pel restom, un molt bon tema. "The Poison Of Mankind" té un punt especial, la introducció in crescendo del principi... només per això ja val la pena i si encvima el tema s'ho val, perfecte! "Hellride", speed a tot drap, 100% power, igual que "Dragonriders". "Throne Of Skulls" i les seves guitarres doblades al pur estil Helloween.

Un disc d'una banda que està al peu del canó, fent el que els agrada i perquè els agrada. El so podria millorar-se, però mai ha estat un dels seus forts, almenys és més que correcte. Si t'agraden bandes de l'estil de Running Wild, has almenys donar-los una oportunitat.

Sergi Arise "Hell"
18/02/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.