SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Sidequest - Myths And Constellations (2014)

Sidequest - Myths And Constellations
Sidequest logo
España

Myths And Constellations

Symphonic Power Metal
Autoproducido
2014


Temes

01- Wings of Hope
02- Iced Heart
03- Dragons Die Killing
04- Hate Everyone
05- The Zodiac War: Part I (*Aries *Taurus *Gemini *Cancer *Leo *Virgo)
06- The Zodiac War: Part II (*Libra *Scorpio *Sagittarius *Capricorn *Aquarius *Pisces)
07- Twin Soul
08- Asgard
09- Undersea Wedding
10- Alaya Vijñnana
11- Death Comes
12- This Cloth
13- Blue Dream*

Formació

Guitarra i veus: Guillermo Riesgo
Veus: Grace Taylor
Baix: Fede Agudo
Guitarra: Darío Peña

Crítica

Des de fa un parell d'anys el projecte de SideQuest està rondant per les xarxes en forma d'avenços, ja que el temps d'espera per poder gaudir del primer disc, Myths And Constellations, ja s'ha esgotat i ja el tinc entre les mans.

SideQuest és el projecte de Guillermo Risc, alma mater de Wereworld, que després de l'aturada de la banda va emprendre la magna tasca de crear aquesta gran obra conceptual que suposa portar la sèrie de màniga " Saint Seiya ", aquí coneguda com " Els Cavallers Del Zodíac ", a l'àmbit del metall.

Qui més qui menys té desenvolupat la seva banda friki, alguns ens va donar per altres coses que no van ser el manga i jo sóc un d'ells, així que mai vaig ser un seguidor de la sèrie, com he dit, màniga poc, una mica de Bola de Drac o Dr Slump i para de comptar. Així que aquells fans i seguidors de la sèrie, disculpar-me per no poder seguir el fil del disc, el dia que el centre de la trama sigui Dune o altres sagues futuristes estaré aquí bavejant en cada vers.

En SideQuest Guillermo s'ha acompanyat de Grace Taylor ( Westfallenpark ) a les veus, Darío Peña ( Dramàtica ) a la guitarra solista i Fede Agut ( Enuma Elish ) al baix.

Quina és la proposta musical de SideQuest ? Des de fa anys que el metall està travessant moments impressionants pel que fa a l'exploració de nous sons i tot val per a enriquir un estil que tot just fa tres dècades no sortia gairebé de cuir i tatxes. SideQuest s'aferra a un metall melòdic basat en un power metall de tall extremadament èpic amb veus líriques, però sense encasellar-se en vells clixés italians de fantasia, dracs i cavallers errants.

L'èpica és la pedra angular de Myths And Constellations, gairebé cada segon dels seixanta minuts que conformen el disc està enfocat a esglaiar l'oient en una espiral d'emocions grandiloqüents. La pregunta clau és, cansa? Aclapara? La resposta és no, però en majúscules, negreta, subratllat, i font a 48. Home, si no suportes el èpic, tampoc estaràs llegint aquesta crònica, així que no, no cansa. Un altre detall que podria portar a un encasellament del disc és la predominança de les veus líriques. Bé, aquí ja cadascú sap quin és el seu límit, si li agraden o no. Personalment els grups de veus líriques tendeixen a cansar-me, no és un estil on em senti especialment còmode, però a l'estar intercalades amb veus netes i cors, doncs entren molt bé.

Un altre detall a tenir en compte per a l'escolta d'aquest treball és que es tracta d'una obra conceptual, no cal oblidar doncs que els temes estan lligats a una trama i la composició veu veu augmentada la seva dificultat al no poder triar les emocions i energies lliurement.

Myths And Constellations ens deixa grans riffs lligats a uns teclats impressionants, grandiloqüents i majestuosos, bases rítmiques ràpides i potents, sobre els quals Grace i Guillermo acompanyats de grans cors t'aconsegueixen transmetre grandesa, èpica i assossec, depenent del tall. Un disc per ser un bon disc, ha de transmetre emocions i SideQuest en aquest, el seu primer treball ho aconsegueix.

Pel que fa als temes, "Wings Of Hope" obre el disc, sense oferir cap treva a l'oient. Ritme trepidant després d'uns sintetitzadors amb cert toc estel·lar, i amb unes guitarres treballades sota els cada vegada més èpics cors i teclats que van incrementant l'èpica del tema entre versos nets i lírics. El llistó es posa ben alt a les primeres de canvi.

"Iced Heart" després d'una breu pausa a manera d'introducció, torna a la càrrega, una mica més pausada que la seva predecessora, amb un aire més contingut, les veus netes van jugant amb les líriques a manera de diàleg, sempre amb uns teclats de fons per no perdre aquest timbre que es podria definir com futurista. Arribant al final tenim un dels grans moments èpics del disc, grandesa en estat pur. Per als amants de l'estil, moments així es repeteixen en més d'una ocasió. Canvi dramàtic, que per a això la lírica ve que ni pintada, el nivell continua allà dalt.

Per als que estimem el so de les guitarres per sobre dels teclats, l'arrencada de "Dragons Die Killing" ens ve que ni pintat. Es tracta d'un disc de tall èpic dels teclats raonablement han de portar gran part del pes, però moments així et aporten una energia que cap èpica pot satisfer. El tema conté grans detalls en els arranjaments de la percussió igual que detalls orientals.

"Hate Everyone" és sense cap dubte la meva pista preferida. Transmet una energia i contundència enormes. Els teclats aquí t'eleven a cotes altíssimes d'èpica i intensitat, especialment la primera part on les guitarres i teclats es combinen de forma espectacular. Per què la temàtica del disc és clara, perquè en la meva ment s'evoquen escenes de Dune (no en va ho vaig esmentar al principi de l'article), aquest tall bé podria pertànyer a la banda sonora d' alguna pel·lícula d'acció dins de la ciència ficció. Segueix sense decaure, tot el contrari, en contra del que sol succeir en els discs conceptuals.

"The Zodiac War" dividida en dues parts, arrenca amb orquestracions èpiques a dojo, no esperava una altra cosa, la veritat. Un tema intens i contundent amb el xoc entre les veus líriques i netes amb una base rítmica que torna a ballar, ràpida i potent, segons toc realçar l'èpica i contundència o fer córrer l'energia. Uns temes plens de canvis i amb uns cors que li donen un aire pletòric.

Passat l'equador del disc "Twin Soul" és un tema amb un aire més "militar" en l'inici per acabar embolicat en cors de nou. Es podria definir com un tall més solemne, aires que segueixen presents a "Asgard" que per moments i subtileses m'ha recordat molt puntualment a aquell "Tales From The North" dels italians White Skull.

"Undersea Wedding" travessa els moments més relaxats del disc, imagino subjectes a la història a narrar, un dels temes més propers al metall simfònic habitual. "Alaya Vijñana" a mode de tema d'enllaç, amb veus narrades, s'aparta de les veus líriques, un tema curt, que ens allunya del que sentit fins ara, un punt més a favor de l'obra que aconsegueix arribar a nous registres a hores d'ara.

Els seguidors de la saga potser puguin saber més que un servidor del que està passant en la trama, perquè aquest tema emana sentiments tristos i no cal ser un linx per adonar ja que el títol és "Death Comes" però al marge de això, els sentiments afloren en l'escolta, magnificats pels cors que de nou el broden.

"This Colth" finalitza Myths And Constellations, i ho fa com si d'uns títols de crèdit anessin a aparèixer per algun lloc... el punt final d'un treball en què sense saber de què va la història tot apunta a estar col·locat per un perquè, així que per a aquells afortunats que si ho saben, l'escolta ha de ser un plaer molt més gran, que per a mi, que ja ho està sent.

El disc afegeix un bonus, "Blue Dream" quatre minuts extres de la banda sonora de Saint Seiya.

En resum, estem davant d'una obra manga. Un disc que va més enllà d'una obra musical, Guillermo ha passat de compondre per a una banda de metall simfònic a ficar-se de cap en metal·litzar la saga de Saint Seiya, una empresa gegant, amb grans riscos de fracàs, no ens hem d'enganyar. Per contra, envoltat de músics d'alçada, han aconseguit rubricar un treball de molt alt nivell, un disc ple d'èpica a dojo, esglaiador i emocionant.

Sergi Arise "Hell"
19/02/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.