Warning: shuffle() expects parameter 1 to be array, null given in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1044 Crítica de Inercia de Inercia (2014) - Satan Arise
SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Inercia - Inercia (2014)

Inercia - Inercia
Inercia logo
España

Inercia

Metal
Autoproducido
2014


Temes

01- Tic Tac
02- Cierra los ojos
03- Musa
04- Tu Rehén
05- Cura de Humildad
06- Reflexión
07- Creo en Ti
08- Estatua Perdida
09- Marionetas
10- Espejo
11- Dualidad

Formació

Veu: Alberto Scarlatta
Guitarra: Raúl M G
Guitarra: Juan de Aranzadi
Baix: Alberto Perantón
Bateria: Andy C

Crítica

Ja fa uns anys que vaig revisar el disc de power metall d'Aura Eterna. Tenia bones veus, guitarres interessants i una bateria més que acceptable, la qual va acabar heretant Andy C. D'aquestes cendres neix el que avui és ja una realitat: Inercia.

Inercia no té res a veure amb aquell power metall i amb aquest so més clàssic ni amb les vessants més heavies de tota la vida, al contrari, és un so modern, ben gravat i ben compost perquè sigui tan agressiu i punyent, com melòdic i enganxós.

La banda ens va deixar un primer regal en forma de single i videoclip anomenat Tic-tac i que pots escoltar i veure sobre aquestes línies. "Tic-Tac" és un tema fresc en clau de mig temps, que combina certa duresa musical a les guitarres de Juan de Aranzadi i de Raul Macias, la veu melòdica d'Alberto Scarlatta, una contundent bateria a les mans i peus d'Andy C i el baix d'Alberto Perantón. Aquesta duresa que comentava es veu compensada per dos fets, i és la suau veu de A. Scarlatta juntament amb una composició i una melodia completament enganxosa que es clava en la teva ment. Una carta de presentació excel·lent que ens deixa amb ganes de més. A més, acompanyat d'un videoclip més que cridaner, que fins i tot ha estat censurat per youtube.

Després d'aquest primer obsequi per part de la banda, vam escoltar el CD diverses vegades i el que crida realment l'atenció és com a cada escolta, ho fas més teu, més personal i acaba convertint-se en una peça imprescindible en el teu equip de so, reproductor o ordinador. En aquesta primera escolta global, t'adones que Aura Eterna és una anècdota en el passat dels components, ja que no té res a veure musicalment. Una altra de les característiques és que la "certa duresa" esmentada a Tic-Tac resulta ser "molta duresa". Un disc musicalment dur, compensat en cada tema per les melodies enganxoses de les tornades i la "dolça" veu d'Alberto, però no són temes rockers, és pur metall pesat en tota regla, ben fet i que arriba fàcilment a l'oient, a la vegada que incita a moure, ja sigui ballant o saltant. Una banda clarament encarada a donar bons directes.

"Cierra los ojos", és el segon tema que repeteix la fórmula de potència i duresa equilibrada però aquesta vegada amb una tornada encara més trencador. La distorsió i afinació usada en les guitarres li confereix un so cru molt característic que em fa intuir que seran marca de la casa i recognoscibles, per descomptat en tot l'àlbum, però també en el futur.

El disc ha estat produït pel mateix Andy C. i Juan de Aranzadi i gravat en els Magica Studios per Pepe Herrero, garantia de bon so i qualitat a l'hora d'escollir contrastos entre duresa i melodia. "Musa", que comença amb un so més net, ràpidament dóna pas a aquesta foscor que està present en tot l'àlbum fins arribar a la tornada, un cop més, fàcil de corejar. Si tens ocasió de veure un directe d'aquests nois, que em consta que són molt enèrgics, no dubtis en acostar-te a gaudir-lo.

Amb un moviment de cap amunt i avall entra "Tu Rehén", que es caracteritza per ser més aviat un tema dur i pesat, on predominen en la seva pràctica totalitat, tonalitats menors i que dóna pas a un altre tema realment bo: "Cura de Humildad". Les lletres no tenen desperdici, ja que fins i tot sense saber si es tracta d'una crítica a la classe política que és el que m'evoca, és també aplicable a molts éssers humans dels que ens envolten diàriament. Musicalment és un altre dels grans temes que no s'esborren del cap i que et veus clarament taral·lejant en algun moment de la teva vida quotidiana. Els cors o veus de fons són subtils i amb prou feines perceptibles, però si posem atenció, veiem des típics desdoblaments suaus fins a lleugers guturals que li confereixen una ràbia i força afegida al tema.

El disc arriba al seu equador amb "Reflexión". Veiem que la base rítmica de bateria i baix, no és senzillament una marca de ritme, i és que està interpretat per un tipus amb garanties com és Andy C. en el cas de la bateria i d'Alberto Perantón en el baix. Gran part del mèrit de la duresa que estem esmentant contínuament recau en aquest parell de músics de gran classe.

No m'atreveixo en cap cas a cridar balada, però el tema més lent del disc és "Creo en Ti". Un tema fosc, melancòlic i trist amb molt sentiment on Alberto mostra aquest color de veu tan nítid i propi que posseeix, i que ens porta a comparar a aquestes grans veus d'aquest país que arriba a alts registres però completament versàtil podent mantenir en aguts fàcilment però amb un ampli espectre en el qual es mou còmode i que dota de riquesa als temes, ja que es mou per tots ells sense ancorar-se en cap estereotip.

"Estatua Perdida", ens deixa un altre tema on la guitarra és protagonista pels seus ritmes marcats, riff interessants i una tornada un cop més, que entra bé i fàcil. Repetim fórmula altra vegada. Sonarà el disc igual i repetitiu? -es pot preguntar el lector. La resposta és NO i per a res. La fórmula duresa contrastada amb melodia, barrejat amb malenconia i foscor, no són sinònims de riffs, ni ritmes ni melodies tan sols semblants. El disc sona fresc i els temes tenen tots i cadascun d'ells el seu punt. Això si, han aconseguit una identitat pròpia en el so i això és molt meritori i la clau per ser reconeguts allà on sonin.

Un altre tema que evoca ira cap a la classe política, "Marionetas". Riff potent i ràbia destil·lada a cada nota de cada instrument. Els temes no tenen una durada excessiva, tres minuts i escaig de mitjana ja que el disc no està pensat per a lluïment personal dels membres amb grans sols ni grans filigranes. La idea que es mostra és la d'un conjunt sòlid i que sona com una piconadora, amb fúria i força però per a tots els públics.

El disc arriba al seu ocàs amb "Espejo". Un altre tema de gustós bordó on Alberto es mostra com el gran vocalista que és i tanca amb "Dualidad", amb un joc de veus que dóna pas a aquesta ràbia marcada en un altre gran tornada.

En resum és un gran disc debut, clarament encarat a donar un gran directe i amb unes composicions i un so molt més actual, destinat a trencar per la seva força i energia però també a enganxar donat el seu gran quantitat de tornades i melodies vocals assequibles.

Víc Salda
20/02/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.