SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Legion + Injector + Guadaña Porta Caeli (Valladolid)

Serious Black Utopía (Zaragoza)

Guadaña + Indrid Silikona (Madrid)

Legion Zorrotzako Gaztetxea (Bilbao)

Skull Fist + Screamer Soho (Burgos)

Crimson Shadows - Glory To The Battelfield (2012)

Crimson Shadows - Glory To The Battelfield
Crimson Shadows logo
Canadà

Glory To The Battelfield

Power / Death Metal
Autoproducido
2012


Temes

1 – Glory on the Battlefield
2 – Battle Hard
3 – Beyond the Mountain Wasteland
4 – For the Glory of the Throne
5 – Kingdom of Ale
6 – Quest for the Sword
7 – Lost in a Dark Forest
8 – Journey’s End

Formació

Veus: Jimi Maltais
Guitarra: Ryan Hofing
Guitarra i veus: Greg Rounding
Bateria: Cory Hofing
Baix: Morgan Rider

Crítica

Si hi ha un país que està sorprenent pel que fa al nivell de les seves bandes més joves és sense cap dubte Canadà, amb exemples com Unleashed The Archers, Battlesoul, Vesperia ( antics Bolero )... i des de fa poc que conec una banda que per si fos poc és una apisonadora metalera en tota regla... que por em donen fins on puguin arribar si compten amb la sort del suport de grans segells, com està succeint, ja que han fitxat per Nuclear Blast.

Crimson Shadows editar el seu primer disc, i únic de moment, Glory To The Battelfield el 2012, però com fins fa molt poc desconeixia a aquesta formació, crec que es mereixen la review tot i haver passat dos anys. I és que realment estem davant d'una gran banda que combina estils aparentment oposats.

El Death metall i el Power són dos grans estils amb un públic en moltes ocasions diferent. El Death aquests tios foscos somrient dels dracs i masmorres dels powers cantant en agut. Children Of Boodom ja va deixar clar que tots dos estils poden conviure, doncs ara podem fer un pas més, portant tot una mica més a l'extrem.

Crimson Shadows barregen dos estils d'una manera majestuosa, la melodia i energia del power amb les veus guturals i blast beats del death. La primera impressió que vaig tenir d'ells va ser com si Dragonforce haguessin descobert el death. Una de les principals bases de Crimson Shadows són les seves sol i el cura que estan compostos, amb altes dosis de tècnica i una velocitat altíssima, jugant amb melodies enganxoses, addictius, sense reduir-los a sols de tot just trenta segon com actualment està de moda, que gairebé fa dels sol una espècie en extinció. Crimson Shadows es recreen en ells.

Però no són sols el que val la pena de la banda, els temes tenen força i enganxen, la veu de Jimi Maltais té un ampli registre, des guturals greus fins a tons més grans, cosa que s'agraeix, canvia tot un tema amb un cantant que sàpiga sortir-se del monòton gutural, la veritat. I si a sobre creen composicions atractives i addictives, què més es pot demanar ?

Pel que fa als temes, el disc comença amb una intro que bé podria rubricar runing Wild, amb aires folkies, un intro èpica però sense necessitat de teclats grandiloqüents, aquestes intros que et fan desitjar que comenci ja el tema. "Battle Hard" és el primer contacte amb la banda, i ho fan amb un riff potent i ràpid, amb cors en les veus, que van canviant d'intensitat, la cosa promet, veus netes van apareixent entre guturals...tot un cacau d'inici. L'adrenalina puja i puja. Es pot demanar alguna cosa més a una banda d'aquest estil? Per a mi, no. I arriba el sol... a delectar! Un tema veloç, agressiu amb els guturals, amb tints èpics en els cors i en la seva part final, amb melodia enganxosa...

"Beyond The Mountain Wateland" manté la velocitat, que de fet mai es perdrà...una base rítmica atroç...potent, salvatge...aquí els cors tornen a tenir una dominant força èpica, i és aquesta barreja de veus netes i guturals en diferents registres que m'enganxa. Sens dubte una de les grans peces d'aquest àlbum.

Els temes són llargs, cap baixa dels cinc minuts, el següent, "For The Glory Of The Throne" arriba a passar els set minuts, un tema elèctric, de nou la bateria sobresurt en el seu frenesí mentre les guitarres dibuixen melodies doblades. Un tema amb aires dels noranta, fins que arriben els guturals, retornándonos a aquest siglo.Yo no sabré fer.. però em destrossa la veu cridant el seu tornada... no pots estar-te quiet sense que el teu cos segueixi el tema... el tema s'estén per les seves sols, que s'enllacen entre ells entre melodies extenuants, a l'estil Dragonforce, per acabar en un orgasme èpic que ens portarà de nou a la tornada...és d'aquells temes que et deixen sense aire i sense forces.

"Kingdom Of Ale" tema que arrenca allunyat del death, però que després d'un minut de riffs melòdics canvia els seus tornes per entrar en undeath melòdic èpic en tota regla. Seguint amb aquest tram més death del disc arriba el torn de "Quest For The Sword", un tema death amb detalls melòdics en les guitarres, amb veus gravis, però sense baixar gens d'intensitat.

"Lost In The Forest" és un d'aquests temes que se't queden gravats al cap, del millor del disc, em recorda en part als seus compatriotes Veseria, lletres enganxoses i intenses, riffs impressionants en un ritme frenètic. Les guitarres d'aquest tema són senzillament impressionants. "Journey 's End" tanca aquest Glory On The Battlefield, un tema molt melòdic, fregant l'èpica.

Aquest disc és tota una sorpresa per als que no coneixen l'escena canadenca, on el metall està en plena ebullició, especialment el metall més extrem. Un disc que si ets amant tant del power com del death et hauria de fer vibrar. L'únic però, és que els temes són massa similars entre si... sempre a màximes revolucions sense moment per aixecar el peu de l' accelerador. En qualsevol cas, un dels discos memorables del 2012. No és que sigui recomanable, és que és imprescindible.

Sergi Arise "Hell"
21/02/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.