Astral Domine - Arcanum Gloriae (2014)
 |
Symphonic Power Metal
Bakerteam Records
2014
Temes
1. Arcanum Gloriae (intro) 02:29
2. Holy Knights 06:32
3. King of North 06:13
4. Moonlight 05:30
5. Tale of the Elves and Pain 07:37
6. Where Heroes Die - feat Fabio Lione 09:27
7. I Am the King 05:53
8. My Lord 04:17
9. Welcome to My Reign 03:47
10. Falsi Dei - feat Giuseppe 'Ciape' Cialone 06:38
Formació
Veu: Marco Scorletti
Guitarra: Luca Gagnoni
Guitarra: Francesco Delogu
Teclats: Yeshan Gunawardana
Baix: Mirko Margiotti
Bateria: Davide Di Patrizio
Crítica
Fa molt ja des que uns alemanys van demostrar que el metal no només era cuir, tatxes i cares de mala llet, Helloween, Rage, Gamma Ray o Blind Guardian entre d'altres. Havia nascut el power metal, al principi conegut com a metal alemany, barrejant heavy, speed amb molta melodia i sobretot, hi havia molt bon rotllo, el metal passava a ser una cosa divertida. Començava a pujar l'èpica i el folk també feia la seva aparició en el power. Però des d'Itàlia, Rhapspdy va tornar a trontollar el power amb el seu Legendary Tales, ningú havia fet una cosa així fins llavors, prevalia sobretot l'èpica i un metal simfònic ple de fanfàrries. Personalment em va costar assimilar-ho. Igual que va succeir amb Alemanya, Itàlia reclamava el seu estil propi amb bandes com els esmentats Rhapsody, Domine, Labyrinth, Vision Divine o Skylark.
Sembla que Itàlia està demanant recuperar el seu lloc dins del panorama actual. Un panorama que dista molt del que hi havia fa dues dècades. En aquest cas Astral Domini acaba de presentar el seu primer treball, Arcanum gloriae i mirant les dades que l'acompanyen , la cosa ja promet. Col · labora Fabio Lione , a més de Giuseppe " Ciape " Cialone i ha estat mesclat per Andrea De Paoli qui ha treballat anteriorment amb Labyrinth i Vision Divine.
Abans de començar l'anàlisi del disc prefereixo perdre unes línies en una petita advertència. Si ets d'aquests que a la que escolten la paraula power , èpic i simfònic i ja aquestes traient la destral... doncs... aprofita el teu temps en llegir una altra cosa que vagi amb el teu rotllo. Aquest és un disc que té tot el bo i dolent de l'època d'or del power italià. Així que si busques originalitat i coses noves no cal que segueixis.
En Arcanum gloriae tenim power metal èpic italià al 100 %. Els records amb Legendary Tales de Rhapsody o la discografia de Skylark són constants. A més , imagino que no és una casualitat que tot el disc soni als 90 , té un so no tan compacte com els discos actuals , un so nostàlgic que agraeixo moltíssim pels records que evoca. El general el so és bastant agut en general , res de sons contundents que tenen els grups actuals.
Ritmes trepidants , guitarres ràpides , sols de vertigen , bases rítmiques galopants , teclats arreu i tot macerat en unes composicions grandiloqüents i desbordant èpica arreu inspirades en el passat , en una edat mitjana o època fantàstica similar. Només cal fer una ullada a la portada per veure per on van a anar els tirs.
El treball de disseny de la portada està a l'altura d'un disc d'aquest calat , que té altes pretensions. Realment la portada crida l'atenció i si ens imaginem una botiga física amb aquest cd... no trigaria a agafar i anar-me'n amb el de la caixa sense importar massa el seu contingut.
El disc obre amb la típica i tòpica intro , ni més ni menys que dos minuts i mig d'introducció... no en quin idioma està narrada... però és realment colpidora i èpica , amb uns cors impressionants , no esperava un inici diferent , més curt si , dos minuts són dos minuts.
El disc , com comentava alterna moments veloços amb altres més lents , en pro de l'èpica i la melodia dels temes. " Holy Knights " arrenca amb un ritme lent però intens gràcies als teclats que generen un ambient entre misteriós i místic amb una tornada grandiloqüent acompanyat uns cors majestuosos , pur metal italià. " King Of The North " és un clàssic , comença amb teclats en forma de clavicordi , és inevitable recordar Skylark o els inicis de Rhapsody. La resta del tema també ho fa , un tema ràpid i èpic , amb unes línies vocals enèrgiques i unes guitarres que creen melodies que no trigues a seguir acompanyat pels teclats , batalla entre els dos inclosa en els solos. Del millor del disc.
Moment per baixar el ritme amb " Moonlight ", un tema lent ple de canvis amb la intenció de remoure les emocions de l'oient. " Tale Of The Elves And Pain " és un dels dos talls més extensos del disc , un tema que recupera la velocitat , amb grans cors que alterna intensitat amb grandesa. Power en estat pur amb canvis de ritme i unes guitarres que harmonitzen perfectament amb els teclats. Enrere van quedar aquells temps en què els teclats eren sinònim de banda pastís... o banda tova i eren mal vistos i han arribat a ser una peça bàsica per als temes , sense els quals perdrien gran part d'èpica i intensitat.
" Where Heroes Die " , gairebé deu minuts de tema amb la col · laboració de Fabio Lione. És un d'aquells temes que en si mateixos poden formar un petit relat , no un tema més. T'atrapa lentament com augmenta el seu ritme , un tema ple d'èpica i magnificència. " I Am The King " manté la intensitat i èpica del disc , per contra "My Lord " s'endinsa en la foscor i el lament en un tema lent i ple de pesar.
" Welcome To My Reign " manté aquest to nostàlgic , però ens trobem amb unes veus gairebé guturals que li aporten molta teatralitat el disc, una teatralitat que ja estava en cotes molt elevades. " Falsi Dei " cantada en italià amb la col · laboració de Giuseppe " Ciape " Cialone tanca Arcanum gloriae. Un tall que segueix la norma de la resta de temes amb especial èmfasi en les veus gairebé líriques i cors.
Parell aquest primer disc , Astral Domini ha deixat el llistó molt alt. Ha aconseguit prendre el millor de l'herència del power metal simfònic italià i barrejar en aquest disc amb grans orquestracions i cors. El so ens porta al passat , sona nostàlgic , per a mi positiu , per a algú que estigui descobrint l'estil segur que li sonés una mica estrany , però un cop submergit en un disc tan teatral i amb tant sentiment , difícilment no es trobarà captivat.
Ressorgeix el power metall italià , davant a uns estils molt diferents que estan triomfant en l'actualitat , com el metalcore... podrà aguiantar l'estirada ? Esperem que si !
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!