SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Alquimia de Alberto Rionda - Alquimia (2013)

Alquimia de Alberto Rionda - Alquimia
Alquimia de Alberto Rionda logo
España

Alquimia

Power Metal
Mutus Liber
2013


Temes

01 Mutus Liber
02 El Lobo y el Arca
03 Dama Oscura
04 La Cuna de Arce
05 La Penitencia del Noble
06 Divina Providencia
07 Claro de Luna
08 Lagunas de Sal
09 Aliento
10 La Fuente Dorada
11 Sacrificio
12 La Morada del Alquimista
13 Cábala XIII

Formació

Guitarres: Alberto Rionda
Veus: Israel Ramos
Baix: Rubén Lanuza
Bateria: Leo Duarte
Teclats: Chez García

Crítica

Es dissol Avalanch, o es separen temporalment. Trist notícia pel que ha estat banda estendard durant moltíssims anys en aquest país on tan lluny queda ja aquesta "La llama Eterna" que va començar a canviar una generació de power nacional i no cal ni dir de "El Llanto de un Heroe", que va ser per mi en seu moment considerat com un abans i un després de la música estatal i del power nacional, però potser mereixien una pausa, un descans i veure-ho tot amb perspectiva.

Mesos després s'anuncia Alquímia, el nou projecte personal d'Alberto Rionda que poc a poc va agafant tints de banda en tota regla. Bona notícia, però d'altra banda també esperada. Un gran guitarrista que té ganes de donar curs a la seva ànsia compositiva, però volent arribar al gran públic, és a dir necessita un suport per no fer un àlbum instrumental. Seguim esperant notícies amb expectatives.

I arriba el moment en què m'assabento, de manera no oficial de la nova formació i de característiques del llençament. A les veus Israel Ramos de Amadeüs i al baix Ruben Lanuza, el que va ser també guitarra del gran projecte que va ser Amadeüs i alhora coneguts i grans persones. Es mereixien una empresa d'aquesta envergadura!

I em vaig assabentant de cosetes abans d'escoltar res. M'expliquen que el disc serà molt power metall, a l'estil dels primers Avalanch. Vaja! De moment té bona pinta, perquè sóc amant del bon power metall, encara que he de reconèixer que l'he arribat a avorrir per saturació de propostes i moltes d'elles mediocres.

A la meva orella van arribant nous detalls. La veu de Isra no deixarà indiferent doncs va a agafar matisos i fer aguts desconeguts de la seva faceta amb Amadeüs. Una altra cosa que té bona pinta ja que la meva idea original era que la veu de Isra tenia una tessitura bastant semblant a la de Ramón Lage, però m'indiquen que fliparé amb el canvi.

I llavors la banda ens deixa amb comptagotes 4 temes d'avançament en diferents dates. Així la primera vegada que he sentit Alquímia, formació que tanquen Chez García que també prové d'Avalanch als teclats i Leo Duarte a la bateria, és mitjançant al tema que obre el disc després d'una instrumental i molt èpica introducció : "El Lobo y el Arca".

Què dir!! Les meves expectatives, que eren moltes, àmpliament superades. No puc dir res més que una cosa: Com a mínim a l'alçada del "Llanto de un Heroe", potser el millor disc de power nacional de la història d'aquest país. Els riffs de guitarra, els tapings, els sols, prenen aquest so característic de la primera època Avalanch, marca de la casa Rionda i que tants anys feia que no sonaven pel canvi de rumb que va prendre el grup. Melòdicament, compositivament i quant a ritmes, excel·lent. Un tema ràpid, amb molts i bons arranjaments i on Isra ens mostra que té una versatilitat vocal molt més àmplia del que ja coneixíem, sent un treball que l'hauria de consolidar com una de les més grans veus d'aquest país, capaç de multiplicar registres sense despentinar-se i aconseguint aguts que mai havien quedat registrats anteriorment de la gola d'aquest monstre!

Quin aperitiu ens ofereixen! Ja que un altre dels entrants és el següent tema: "La Dama Oscura". Aquí guanyem duresa en les guitarres, recordant altres etapes més pesades, però sense deixar de perdre el toc power, la mordent melòdica i tornades enganxoses. Els arranjaments de guitarra estan molt mimats i els teclats, tenen el just protagonisme, sense arribar a ser pesats, però amb un toc bàsic per aconseguir aquest so que ara hem de cridar alquímic.
Un altre tema més on la bateria interpretada per Leo Duarte, és senzillament impressionant. Veloç, potent, ràpida i contundent! Base rítmica la qual creen al costat de Rubén, bàsica per a aquesta recuperació nacional del millor power!

El disc segueix endavant amb més de 6 minuts de melodia barroca que tan popular van fer els finlandesos Stratovarius a mitjans dels 90. Mig temps que va in crescendo, amb trencaments musicals amb uns cors molt èpics. La veritat és que és una delícia escoltar l'àlbum, especialment si vas ser fan d'aquella època, perquè l'àlbum es troba entre el millor del gènere, senzillament publicat més endavant en el temps. Una aposta que imagino que, donada la qualitat que conté, ha de sortir bé, així doncs es tracta d'un dels meus discs favorits del 2013 i de llarg!

La veu d'Israel a part de ser espectacular està tractada amb molts desdoblaments de veus i diverses línies, la qual cosa li dóna un so bastant característic i molta força.

Un altre avenç que ens va oferir la banda, va ser "La Penitencia del Noble". Sento tornar a esmentar a una mateixa referència, però sense cap mena de dubtes, el riff inicial beu d'influències del Fourth Dimension d'Stratovarius. Doble bombo i velocitat a dojo i riffs amb so propi made in Rionda que faran les delícies de qualsevol oient metalero. La veritat és que l'àlbum en si és una pujada en tota regla. Si un es troba una mica més baix d'ànims, sense cap tipus de dubtes, l'escolta el revifarà i li donarà forces, ja que és bastant difícil d'escoltar assegut en una cadira. Ràpidament les cames, soles, s'aixequen i salten i boten al ritme d'enganxoses tornades i d'aguts impossibles i desconeguts fins ara!

El disc consta de 13 temes, incloent intros i outros i interludis. Així el sisè tema de l'àlbum ens mostra un tema potent, però aparcant momentàniament els ritmes veloços del power, per mostrar-nos un tema de pur metall més modern, amb sons més pesats i una veu de Isra més mundana, però que alhora li fa també més tararejable i és que és un disc de molt fàcil escolta, però amb la difícil tasca que aconsegueix amb escreix i és que no avorreix després de moltes escoltes, donada la varietat rítmica, els múltiples arranjaments i els tons que contenen cadascun dels temes.

El artwork va a càrrec un cop més del fiable i marca de la casa per a Rionda, Luis Royo. Garantia de portada èpica i guerrera dins del gènere i que fa justícia del contingut musical d'aquest.

El següent tema són 7 minutassos i escaig de "Claro de Luna", basat en el tema clàssic de mateix nom de Beethoven i que ens deixa una preciosa baladeta, amb tints èpics, com tot l'àlbum destil·la.

Amb "Lagunas de Sal", ens apartem una mica de tot el power esmentat per passar a un metall més modern i més de l'últim tall d'Avalanch... i deixa pas a "Aliento", un altre mig temps més festiu i clàssic, on Isra esquinça la seva gola mostrant nous aires a la tessitura de la seva veu i regalant-nos una tornada que haurà de ser corejada en els directes de la banda, sense cap dubte.

"La Fuente Dorada" és un altre tema on es combinen diferents èpoques musicals de la vida de Rionda, amb pincellades èpiques en les lletres, bons cors i una tornada completament power i declarant intencions... "Brotes de metal en mi corazón..." que desemboquen en un tema molt i molt power anomenat "Sacrificio" on si no s'esmenta el primer agut que fa Israel Ramos com un moment que posa la pell de gallina, no estaria essent just.

El disc tanca amb una outro instrumental per amansir les feres però no sense abans deixar-nos una altra joia : "La Morada del Alquimista", tema emblema del disc, amb múltiples fragments, canvis de ritme i riffs frenètics que desemboquen en lentes frases acústiques. Amb tota certesa una joia per acabar.

La veritat és que si Alberto Rionda buscava sorprendre ho ha aconseguit amb grans composicions com les que li van fer aconseguir els seus primers moments de fama i glòria, millorant si és possible la fórmula i aconseguint un disc en majúscules, per emmarcar.

Víc Salda
25/02/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.