Brymir - Breathe Fire to the Sun (2011)
 |
Folk / Melodic Death Metal
Spinefarm Records
2011
Temes
1. Intro 01:54
2. Unconquerable 06:02
3. In Silence 06:16
4. A Free Man's Path 06:25
5. Burning Within 03:17
6. Withering Past 05:06
7. Cycle of Flame 05:18
8. Ragnarök 05:57
9. Retribution 05:55
10. Breathe Fire to the Sun 08:07
Formació
Veus: Viktor Gullichsen
Guitarra: Sean Haslam
Guitarra: Joona Björkroth
Baix: Jarkko Niemi
Bateria: Sami Hänninen
Teclats: Janne Björkroth
Crítica
Finlàndia sempre ha estat l'origen de grans bandes de metall, ara cal afegir una més, Brymir. Breathe Fire To The Sun és el seu disc debut, i no podien haver-ho fet millor. És tot un gran disc! La millor manera de definir el seu estil és enumerant les seves influències perquè és una suma d'estils dels que barrejats en la seva justa mesura el que caracteritza a aquests finesos. Un amic em deia que sonaven com Ensiferum, Turisas i Amon Amarth ficats en una coctelera. Tenen influències de Death Melòdic, Simfònic, Power, Folk i fins i tot moments més Trash i foscos.
La primera vegada que els vaig escoltar em va venir al cap Ensiferum, però no seria just quedar aquí perquè hi ha múltiples estils en el so de Brymir, si bé és cert que en Breathe Fire To The Sun es poden trobar riffs amb gust de Ensiferum, tenen moltes influències més. El disc comença amb Unconquerable, un tema directe a la cara, barrejant ia l'èpica i l'energia de Brymir, cal esmentar el gran treball de les guitarres, molt treballades al llarg de la cançó sense limitar-se a un riff i acompanyant a la veu en tot moment. I no podien faltar els cors! In Silence, tercera pista i segunde tema del disc, si el primer tall no ha acabat de enganxar, ara ja no tens elecció, Després d'una petita intro, que sembla no acabar d'arrencar, els teclats, aquesta vegada ja amb l'èpica desbordada, deslliguen i donen cos a aquest gran tema, on l'èpica i els cors adquireixen el protagonisme.
El disc continua amb temes com Free Man 's Path, metall simfònic barrejat amb Death Melòdic, un curt i directe Burnin' Within, el Power té el seu moment més rellevant amb Ragnarok. El disc malgrat tenir un principi imparable i encara que la intensitat baixi una mica després dels dos llançaments inicials no decau i es manté a un gran nivell. Breathe Fire To The Sun es tanca amb el tema que dóna nombe al disc, una peça més llarga i elaborada, que encara que no arriba a fer-se pesada ii que és una cosa diferent a la resta del disc i intenta anar canviant de tempo i intensitat.
L'aspecte tècnic està més que bé. Un gran disc, recomanable per a tots aquells seguidors del Metall Death Melòdic, Folk, Èpic, Simfònic i fins i tot Power. Més que recomanable d'escolta imprescindible.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!