Morbus Chron - Sweven (2014)
Death Metal
Century Media
2014
Temes
1. Berceuse 03:18
2. Chains 04:49
3. Towards a Dark Sky 07:49
4. Aurora in the Offing 05:01
5. It Stretches in the Hollow 05:10
6. Ripening Life 06:46
7. The Perennial Link 05:16
8. Solace 02:14
9. Beyond Life's Sealed Abode 05:41
10. Terminus 06:38
Formació
Veu, guitarra: Robert Andersson
Guitarra: Edvin Aftonfalk
Baix: Dag Landin
Bateria: Adam Lindmark
Crítica
Si llegiu Suècia i death metal en una mateixa frase, probablement us vinguin al cap riffs melòdics i vertiginosos. Sweven, el segon treball de llarga durada dels suecs Morbus Chron, té poca cosa a veure amb aquests dos conceptes.
Morbus Chron es forma a Estocolm l'any 2007 per plasmar l'esperit més genuí del death metal, recreant el so de les bandes pioneres. Els joves practiquen una música similar a la d'Autopsy, Obliteration i Death.
Sweven es dóna a conèixer amb Berceuse, una introducció que juga a ser una mica ambigua. No saps del cert si el que escoltaràs a continuació serà un disc de death, black, doom, stoner o sludge. Just després arriba Chains per marcar una mica la pauta del disc. Veus reverberants i difoses, pròpies d'un malson, i un death metal que es va nodrint poc a poc de les influències que advertia Berceuse. A continuació el grup ofereix un desplegament de frenetisme amb les cançons titulades Towards A Dark Sky i Aurora In The Offing. La primera són gairebé vuit minuts de vehemència i enginyosos passatges instrumentals i la segona concentra tota l'agonia de la vella escola del death metal.
El següent tema és el sublim It Stretches In The Hollow. A partir d'aquest punt ja comences a assimilar que Sweven és un disc que mereix una atenció especial. Podríem dir que aquest death tan peculiar que practica la banda està ofegat en una atmosfera progressiva i psicodèlica que no té res a envejar al rock dels 70. Seguim i topem amb les guitarres brutes i dissonants de Ripening Life.
Tot i que Sweven no es tracta d'un treball massa excèntric, transmet unes vibracions que recorden al genial Written In Waters (1995) de Ved Buens Ende. La següent cançó és la feixuga The Perennial Link. Lenta i metronòmica, amb riffs potents i una segona meitat que la consolida com una de les millors del disc.
Respirem amb Solace. Un tema instrumental de poc més de dos minuts ideal per a recompondre's abans de continuar. Després del moment de repòs, i a punt d'arribar al final, ve Beyond Life's Sealed Abode seguint la línia de l'inici del disc. El que més em crida l'atenció d'aquesta cançó és el solo de guitarra. No és tècnic, ni molt ràpid ni molt estrident, però precisament per aquests motius tan distants al death metal, és un element a tenir en compte. Amb una melodia ja més marcada ens submergim en l'últim tema. Terminus és el tercer instrumental del disc. Riffs que s'harmonitzen al principi i un desenllaç amb capes invertides de guitarra que resulta captivador (i que personalment hagués allargat mig minut més).
Si a la feina ben feta dels suecs se li afegeix l'excepcional labor artística del jove barceloní Raúl González Serrano (només cal veure la portada), surt un disc més que notable.
El death metal és un estil amb molt de recorregut, on ja comença a ser difícil no sonar estereotípic i aportar noves perspectives. Amb Sweven, Morbus Chron aboca la seva personalitat al mar de monotonia del death metal actual.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!