Steel Panther - All You Can Eat (2014)
Hard Rock
Open E Records
2014
Temes
01. Pussywhipped
02. Party Like Tomorrow Is The End Of The World
03. Gloryhole
04. Bukkake Tears
05. Gangbang At The Old Folks Home
06. Ten Strikes You’re Out
07. The Burden Of Being Wonderful
08. Fuking My Heart In The Ass
09. BVS
10. You’re Beautiful When You Don’t Talk
11. If I Was The King
12. She’s On The Rag
Formació
Veu: Michael Starr
Guitarra i veus: Satchel
Bajo i veus: Lexxi Foxxx
Batería i veus: Stix Zadinia
Crítica
Steel Panther després de la seva recent i exitosa visita al nostre país, on van fer gaudir i vibrar a tots els seus seguidors i en especial a les seves seguidores, ja té aquí un esperat i nou llançament.
Qui són Steel Panther? Quin estil fan? Per què tenen tant d'èxit?
Bé, en primer lloc per la seva imatge amb un estil divertit i exagerat, més aviat glam, d'acord a aquest hard rock metall que practiquen i que els ha portat a la fama mundial. La seva música, formada per composicions treballades del millor hard rock del de tota la vida, però amb una frescor i una exquisidesa absoluta on cuiden tots els detalls i arranjaments.
I en darrer lloc per les seves lletres irreverents i els seus directes. A mig camí entre Gigatron i Lujuria pel que fa a temàtica es refereix, porten un pas més enllà el sexe, la disbauxa i la festa. En els seus orígens, el metall estava vinculat a aquest petit desfasament que unia sexe, drogues i rock'n'roll, i bàsicament d'això tracten les seves lletres. Sexe, molt i explícit, alguna cosa perquè el cos aguanti i bàsicament metall !
En aquest segon treball, ens han obsequiat ja amb dos singles, tots dos en forma de videoclip, ja que gran part del seu èxit és degut al mim que posen en la seva imatge i l'espectacle que donen i així els plasmen també a la pantalla. Així ho mostren aquests dos irreverents vídeos, del qual pots veure uns sobre aquestes línies: "Party like like tomorrow is the end of the world". Autèntic hard rock del de sempre, en el qual ens recorden l'esperit original de l'estil.
El segon single es tracta de la setena pista del llançament: "The burden of Being Beautiful". Ens sorprenen com aquest mitjà temps, que frega la balada, amb arranjaments de cordes de cello i contrabaix aconseguint un perfecte equilibri en aquest llançament de llarga durada entre temes canyers i melodies difícils d'oblidar.
Però anem pel principi; l'àlbum arrenca amb un dels temes més agressius i canyers, fent honor al nom d'aquest, així després d'un arpegi de guitarra clàssica llancen el primer tro al vent amb "Pussywhiped" i ho fan assotant ben fort! El primer que ens fixem en escoltar, és que el so de les guitarres és una mica més agressiu, possiblement una afinació més greu i un ritme frenètic, destinat a fer les delícies del directe.
L'artwork no es queda enrere un cop més i representa l'últim sopar de Crist, però aquesta vegada els apòstols no estan per la tasca de sopar ni són homes; belles dones faran les delícies d'aquests quatre americans. No crec que el títol de l'àlbum, "All you can Eat" s'estigui referint precisament a menjar!
"Gloryhole", el forat de la glòria on xuclar és una mostra més de la música i les lletres. Un altre punt importantíssim en el global de la banda són els cors que interpreten sense cap tipus d'excepció tots ells. Així en el següent tema, veiem la importància d'aquest punt en un altre tall de mig temps i de atrevidíssima lletra, ja que "Bukkake Tears", no deixa molt lloc a la imaginació.
Temes com "Gangbang at the old Folks Home", "Ten Strikes you're Out" o la que tanca el llançament "She's on the Rag", mostren el hard rock que abanderen aquests californians i que agradarà als més heavies i fins i tot a rockers d'estil més suau, però on sense cap lloc de dubte radicarà l'èxit d'aquest llançament serà en la seva posada en viu, ja que hi ha material per fer gaudir al respectable.
Un dels meus temes favorits és "Fucking my Heart in the Ass", amb una tornada que és impossible no corejar i que es clava en el cap ben potent i ben reivindicatiu i és que tot el xou i parafarnalia que envolta la banda, es converteix en addictiu amb totes les forces.
La veritat és que el llançament està a l'alçada dels anteriors, combinant temes potents amb sons més agressius com "BVS" o "If I was King", amb potser un bon grapat de talls suaus i lents com "You're Beautiful when you don't Talk" i no defraudarà als seus seguidors amb temes destinats a convertir-se en mítics de la banda.
Ja tenim doncs, noves cançons amb els quals gaudir d'aquest grup i moure'ns i saltar amb les banyes a l'aire, i si tenim algun dubte del significat d'algun terme, internet ens donarà mostres explícites sobre a què s'estan referint aquests catxondos músics!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!