Donuts Hole - Parodia De Un Silencio (2013)
 |
Temes
1. Enséñame
2. Sin tu luz
3. Sin Fin
4. Días en la orilla
5. Si me vistes de gris
6. Dos menos en el frente
7. El hombre sin nombre
8. Nos sobra el tiempo
Formació
Veu: Ariel Placenti
Guitarra: Pau Ibáñez
Guitarra: Marco Alejandro Papiz
Baix: Sergio Morales
Bateria: Sebastian AG
Crítica
Ens trobem amb el primer disc de Donuts Hole una banda de Metall Alternatiu de Barcelona, anomenat " Parodia de un Silencio ", que va veure la llum a l'octubre del 2013. Pero primer del tot veurem qui són Donuts Hole.
Donuts Hole neix el 2009 de la mà de 3 membres fundadors dels quals només queda Ariel Placenti, vocalista de la banda. No és fins al 2013 que la banda es tanca amb la formació actual. Dins d'aquesta formació final trobem a Marco Alejandro Papiz productor musical a Plygrnd Studio i productor del disc de Donuts Hole. No els pot anar millor, tenir un guitarra que té estudi propi per poder gravar els seus temes amb força llibertat.
Si comencem a analitzar el disc, ens adonem de la bona producció que regna en el disc, impecable so contundent acompanyat de l'intercanvi constant de veus guturals i veus netes per part d'Ariel. Tot i així no ens oblidem dels trossos melòdics on guitarres dirigeixen l'orquestra.
Seguim amb el disc i ens trobem amb temes com " Enséñame " que a mi em va sorprendre gratament la progressió que tenim a la cançó, ritmes propers a balades seguits de breaks que donen pas al so contundent que et crida a trencar tot.
Trobem temes d'excel • lent com " Si me Vistes de Gris " o " Sin tu Luz ", però a mi m'agrada especialment el que ve després d'aquests dos, " Sin Fin " amb una progressió i uns canvis que cada vegada que escolto m'agraden més, però el plat fort és el canvi que fan pel que fa a veus i ritmes, amb puntejos impecables que segueixen de breakdowns incessants tant en aquest tema com en els altres, aquest per a mi és un dels punts forts de Donuts Hole, la qualitat i tècnica que han plasmat en els seus temes.
Seguidament trobem un dels seus primers singles del disc " Días en la Orilla ", del qual podrem trobar un lyric vídeo al seu perfil de youtube.
Un altre dels meus temes favorits " El Hombre sin Nombre ", cosa estranya per a una banda de Metall alternatiu, ja que consta de 11 minuts de tema, alguna cosa estranya en bandes de l'estil. Tot i això és un tema que ni tan sols t'adones de la durabilitat. Un tema progressiu i dels més brutals que podem trobar en el disc. Una aturada en la meitat de la cançó que ens serveix com a " calma abans de la tempesta ", ja que el tema torna amb molta més força en la versió més fosca amb les veus guturals i ritmes més que contundents.
Un disc més que notable que s'han clavat Donuts Hole i que podreu trobar íntegre en seu bandcamp, o també podeu adquirir-lo a físic.
Finalment si escolteu el seu disc i voleu més els podreu veure el proper 19 d'abril a Cerdanyola, el 26 d'Abril a Cubelles i el 10 de maig a Montornes del Vallès, a part de més dates que s'aniran desvetllant.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2019.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
