SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Exodia - Hellbringer (2014)

Exodia - Hellbringer
Exodia logo
España

Hellbringer

Thrash Metal
Art Gates Records
2014


Temes

1. Wicked Seed 05:18
2. Infected Hate 05:00
3. Shout the Nations 04:53
4. 150% Attitude 03:36
5. Anesthetics 05:14
6. Go! 03:52
7. Future Generations 05:00
8. The Train of Death 04:40
9. The Town of No Return 05:16
10. The Art of Drinking 04:28

Formació

Veu: Amando Milla
Guitarra: Pablo Tello
Guitarra: Rafa Las Heras
Baix: Victor Tello
Bateria: Toni Camarero

Crítica

Sembla que va ser abans d'ahir quan els valencians Exodia treien Slow Death, la seva obra prima i que tants elogis es van dur per part de la premsa especialitzada, un disc que combinava el thrash amb el death dins d'un camp de batalla actual, deixant-se seduir per les tendències actuals, un treball molt potent i ple d'agressivitat.

Les bandes van i vénen i prenen camins a vegades oportuns, de vegades erronis i altres catastròfics, i això han fet Exodia, han decidit fer un pas canviant part de la seva proposta inicial. En aquest Hellbringer han deixat de banda tot el death i detalls més actuals per repartir estopa amb el que millor saben fer, thrash.

En aquest treball fan honor al títol escollit, com a forces infernals, els nois de Exodia semblen haver sortit des del mateix infern per arrasar amb les deu pistes del plàstic la faç de la terra. Ni black, ni death ni osties en vinagre, no hi ha estil més devastador que l'speed / thrash. I en aquest disc han aconseguit ratificar-se en la primeríssima línia del thrash nacional.

Hellbringer és punxant i tallant, riffs ràpids i sagnants com afilades fulles estripant les entranyes al seu pas, el disc sencer és una constant puntada a la boca d'aquells que titllen de moda aquesta resurrecció del thrash, res ressorgeix si no ha mort.

L'essència de Hellbringer són els anys i anys de speed thrash europeu sense concessions, d'aquí han destil · lat l'agressivitat i ferocitat destil · lada en aquest segon disc. Les veus d'Amando són igual d'afilades que la base musical, esquinçades i afilades, com a llengua viperina va arrencant cada vers del disc sobre les grans estrelles del disc, les guitarres. Aquests riffs ràpids, alternats amb dosis de melodia i sols a dojo et trenquen en coll. La base rítmica, on Toni s'estrena és senzillament una avlancha... manco no és.

La portada ja vaticina el que vas a trobar en el seu interior, un artwork basat en els grans del gènere, amb aire retros. Cru, sobri però agressiu.

Entre els temes podem trobar veritables llançaments com el que obre el disc, " Wicked Seed " que et carrega de ple un cop de peu a la cara en forma de riffs afilades amb detalls melòdics i una veu destripadora, amb aquest to agut esquinçat tan brutal. El segueix " Infected Life ", revolucions al màxim, Exodia segueixen desbocats en aquest inici, els riffs van sent més treballats, a l'estil Megadeth, podríem dir, no només es limiten a esquinçar les pues per ser veloços. Canvis de ritme trenquen el tema en diferents enfocaments, tots ells igual d'agressius i sagnants.

" Shout The Nations " demostra la bèstia marró que és Toni a la bateria... tremenda tralla que llança sobre les guitarres que queden atrapades en el remolí de fúria que desencadena el tema. Novament mantenen aquest toc melòdic que li dóna aquest toc més americà, que agraeixo. " 159% Attitude " és el que tota banda ha de lliurar si vol estar a dalt i Exodia l'han plasmade en un tall, de nou, imparable, a l'estil Crisix, malbaratant força i velocitat afilada fins al límit i sempre mantenint les guitarres amb els seus riffs i solos dominant els talls en tot moment.

" Anesthetics " suposa un lleu descans, lleu perquè encara que el ritme decaigui una mica, té aquest toc Megadeth tan melòdic i jugant amb la veu, segueix mantenint una contundència bestial. Un dels millors talls. En aquest tema han comptat amb la col · laboració de Daniel González de Possessed. Igual succeeix amb "Go ! " tema molt guitarrer que et deixa bocabadat.

Entre passatges més foscos, " Future Generations " trenca amb la resta del disc, el tema més sagnant i pesat del disc. " The Train Of Death " ens porta als temes centrals del disc, no tan veloços, però amb més joc entre guitarres, i més variats. " The Town Of No Return ", on col · labora Pla Vineiro de Mutant Squad, és un tema que recupera aquesta arpa inicial, amb riffs de nou brutals i juganers, una última hòstia en tota la cara.

No és que el disc hagi conclòs amb nou temes, és que el desè ha de ser apartat de la resta... " The Art Of Drinking ". Un tema divertit i esbojarrat... Beer Beer Beer... bon punt final donant-li una nota d'humor.

Mentiria dient que Exodia s'han posat en el grup de cap del thrash nacional, ja ho estaven, però amb aquest gran disc han donat un cop de puny a la taula, no tot és una o dues bandes en aquest grup, són més i Exodia vol ser la punta de llança . No és un disc recomanable, crec que és imprescindible l'escolta si t'agrada el thrash nacional, que no té res a envejar a l'estranger .

Sergi Arise "Hell"
15/05/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.