SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Asfaltika - Rompiendo el Silencio (2014)

Asfaltika - Rompiendo el Silencio
Asfaltika logo
España

Rompiendo el Silencio

Power / Heavy Metal
Duque Music
2014


Temes

1. Desolación
2. El día después
3. Rompiendo el silencio
4. Amanecer
5. Alzar el vuelo
6. El sueño de un mortal
7. Línea de fuego
8. Un día de invierno
9. Lucha y Poder
10. Ven hacia mí
11. Cruel Verdad
12. Oscuridad
13. Ahora toca regresar

Formació

Baix: Javi Canseco
Veus: José A. Álvarez
Bateria: Joaquín Arellano
Guitarra: Ismael Gutiérrez
Teclats: Eduardo Ortiz

Crítica

Després de la publicació del seu segon disc en només dos anys, irromp en el mercat aquest "Rompiendo el Silencio", fruit d'un intens treball com demostra el producte final.

Aquest disc és la clara evolució del seu predecessor, "Mundo de Cristal" on en unes primeres escoltes no ens sembla més que un molt bon disc de metall clàssic nacional, però a mesura que pares atenció passa un curiós detall, i és que les bateries i els ritmes són completament power, amb molts dobles bombos i marcats components d'himne en les tornades. És molt curiós el fet que uns detalls així, passen gairebé desapercebuts, el que demostra la fusió de tots els instruments amb cada tema i melodia.

El disc ha estat gravat en els Magika Estudis per Pepe Herrero, amic de la banda i mestre reconegut a nivell nacional, i això es nota en el resultat obtingut.

La formació s'ha vist lleugerament renovada en els últims dies per la inclusió de David Requejado a la guitarra en detriment d'Ismael Gutiérrez, que va ser qui va gravar el treball i per la inclusió als teclats d'Edu Ortiz substituint Elena Álvarez, agafant un protagonisme o si més no, nous matisos molt més progressius bàsicament en això, teclats i arranjaments.

El disc, de temàtica fosca, arrenca amb una introducció anomenada "Desolación" on es poden endevinar aquests arranjaments tan característics amb què Edu ens obsequia en tots els seus treballs. Veus de nens, estranys sons i ritmes, despertant foscor i com el que el mateix títol indica, trencant el silenci.

Aquesta introducció dóna pas al primer single de la banda que ha donat lloc també al videoclip que pots veure sobre aquestes línies: "El día después". Un mig temps, que entra fàcilment i que ens mostra una constant al llarg del disc i és uns cors molt èpics en la tornada que realcen fins a convertir en himne la majoria de temes.

La veu de José A. Álvarez agafa multitud de matisos, recordant de vegades a certs aguts de José Andrea, registres completament propis i identificatius del seu propi timbre i una fusió total amb els cors. Sant i senya de la banda clarament.

Avancem amb "Rompiendo el Silencio". El tema que dóna nom al treball, hauria de ser d'allò més representatiu d'aquest contrast de foscor amb un petit halo d'esperança i aquest cop d'autoritat necessari, que després d'una petita introducció instrumental a càrrec de tots els membres de la banda dóna pas al tema pròpiament. Un altre mig temps amb múltiples canvis de ritme que desemboquen en una tornada a cor. Duel de solos entre guitarra i teclats són també un altre fet que es van a succeir, però sense arribar a ser repetitiu, ni tan sols molt evident. És a dir, no estem abans duels de velocitat entre teclats i guitarres com en els grups nòrdics de power, però si davant una batalla d'estil i amb classe.

"Amanecer" arrenca amb un riff de guitarra i un doble bombo exquisits que desemboquen en un final d'riff amb teclats. Uns dels temes més enganxosos amb un dels cors que es claven amb més força i és que "...cantaré las canciones que nos han hecho crecer..." és una frase que difícilment passa desapercebuda en un clar gest reivindicatiu, que tan al cas vénen en aquests dies. Excel·lent aquest tema, clarament dels meus favorits.

El següent tall, segurament serà un èxit fàcilment identificable i és que la banda ha decidit comptar amb la col·laboració d'un amic il·lustre d'aquesta: Tete Novoa es marca el tema a amb José A. duent a terme un duet senzillament imprescindible i de elevada categoria.

El disc segueix la seva trajectòria amb "El sueño de un mortal", on el baix de Javi Canseco pren especial protagonisme fet que succeeix en diversos punts del disc. La percussió i base rítmica impresa per un dels bateries més reconeguts del país, Joaquín Arellano, és senzillament brillant, ja que se succeeixen una vegada i una altra canvis de ritme i talls, però amb tal subtilesa que pràcticament passen desapercebuts.

"Linea de fuego", ens trasllada amb facilitat a la portada, on un soldat lamenta el fet d'haver abatut a una nena per error. L'artwork ha estat obra d'Infinity Design, és a dir, Juan Palacios, que també és conegut per altres treballs com les portades de Perfect Smile, entre d'altres.

"Un dia de Invierno", segueix la línia del disc amb un fet inconfusible i molt valuós per a una banda i és el senyal d'identitat del seu so. Asfaltika, tot i haver nascut com a banda tribut, ha aconseguit després de dos treballs en poc temps, sonar a ells mateixos amb una empremta pròpia i reconeixible fàcilment.

Apropant-nos a l'ocàs del llançament, arriba "Lucha y Poder" amb una altra de les col·laboracions de l'àlbum. Gema Vau, coneguda pel seu treball a Biosfear, posa el contrast a les veus en el nou duet amb José A. en una mena de discussió cantada amb contínues rèpliques i que converteixen el tall en una mena de representació operística.

"Ven hacia mi" és un mig temps que segueix amb el sant i senya de la banda sent un mig temps que mostra una vegada més una tornada molt enganxosa i de fàcil escolta, on destaca la veu de José A. i un cop més els duels de guitarra-teclats entre Edu i Ismael. El tema dóna pas a "Cruel Verdad", el qual prèvia introducció de teclats, que conviden a pensar erronamente en una outro del disc, donen pas a un riff de guitarra que marcarà un altre dels meus temes favorits. Doble bombo constant, melodies i arguments sòlids i originals, li donen un toc especial a aquesta peça.

"Oscuridad" ens mostra el final del camí i dóna títol a la característica del missatge principal de la banda deixant entreveure la pau després de la guerra i dóna pas al final del treball amb la balada "Ahora toca Regresar" on José A. mostra una trencament i una veu amb un sentiment realment commovedor.

Aquest 2014 ha estat l'any escollit per Asfaltika per llançar aquest segon treball i ara toca veure la seva posada en escena en els directes i esperar que la gent respongui a l'alçada del llançament.

Víc Salda
27/05/2014

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.