Entropia - Pànik Sagnant (2014)
 |
Drone Doom
Anarkosatanisme Records
2014
Temes
1. Lament XIX 15:25
2. Tel de Greix 11:47
3. Lament XIX (Acústic) 06:41
4. Konjur de Creació MMXIV 17:48
Formació
Veu, baix: Selrak
Veu, guitarra: Karkassa
Dança: Morwen
Dança: Inmä
Violí: Marta Ponce
Crítica
Música per al sofriment. Per gaudir del sofriment. El nou treball que ens porta Entropia, "Panik Sagnant" és equiparable a una punyalada a l'estómac de l'ànima.
Una banda veterana, amb experiència en els racons més insondables i sanguinis dins del extrem. Vint anys defensant una paleta d'ideals revolucionaris, com l'antifeixisme, l'anticapitalisme, l'anarquisme o fins i tot el satanisme (com a concepte filosòfic). Sempre remarcant la posada en escena per tal de transmetre un missatge que apel · la a les emocions.
Entropia se m'ha donat a conèixer i m'ha brindat, sens dubte, els sons més durs als quals m'he enfrontat en mesos.
"Panik Sagnant" és un àlbum de llarga durada (51 minuts) de tan sols quatre talls. Com és habitual en l'estil, cada cançó és dilatada al màxim, sobrepassant normalment els quinze minuts. Guitarres gruixudes que enterboleixen l'ambient. Veus llòbregues que ressonen. Paisatges desproveïts de ritme, gairebé sense indicis de vida. Aquest esquema es mostra al llarg de tot el disc, però tot i així cada cançó té algun element caracteritzador. A "Lament XIX", el tema que s'encarrega d'obrir, coexisteixen dues veus diferents (gutural i neta). També recorren a l'ús de la guitarra acústica, que més endavant agafarà protagonisme en el tercer tema. "Tel de Greix" és el més dens i untuós del disc i es presenta com una tempesta de brutícia (comptant amb un tremolo de guitarres propi del black metall més cru).
Tant el drone com els subgèneres més extrems del doom metall resulten complicats de valorar i sovint cal cenyir-se únicament al concepte d'un àlbum, així com a la interrelació entre els seus temes i el torrent d'emocions que desperten els sons. En aquest cas Entropia ha sabut plasmar bastant bé el sòrdid, el miserable i fins i tot el repugnant en els quatre temes de "Panik Sagnant".
La tercera cançó es surt una mica del motlle i és la més accessible. Una versió en acústic (piano i guitarra) de "Lament XIX", que ens serveix com un breu respir. Aquí la veu deixa de banda els guturals i es limita a xiuxiuejar la lletra. Més o menys a meitat del tema hi ha un passatge arpegiat bastant interessant al que se li suma subtilment una harmònica. Per acabar tenim el tema més llarg de tots, però no el més pesat. "Konjur de Creació" explota la faceta més melòdica de Entropia amb la presència d'un violí que divaga i afegeix tensió al llarg dels gairebé divuit minuts de cançó.
És curiós el que passa amb el drone. Per la seva naturalesa tan extrema, es tracta d'una música en la qual has de irrompre preparat; sense prejudicis. Normalment l'experiència d'escoltar aquests sons greus i adaptar-se als tempos gairebé catatònics va més enllà d'un gaudi natural, no gaire diferent del que es pot aconseguir amb la música sacra. No obstant això resulta moltes vegades un estil bastant difícil de practicar i molt difícil de digerir (per a tots), si únicament es pretén escoltar de manera superficial.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!