Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Folkoholic Metal

Folk Metal
Autoproducido
2014

Temes

1. Folkoholic Metal
2. Réquiem Natura
3. Orfeo
4. Interludio
5. Esta Noche la Vamos a Liar
6. La Taberna de los Trolls
7. Jägermeister of Puppets
8. Resakoff
9. Es Tiempo de Partir
10. Que el Cuento no Acabe Aquí

Formació

Veu: Dani Nogués
Vents: Zarach
Violí: Samu
Guitarra: "Popez"
Guitarra: Juan Palomo
Baix: Zaph
Bateria: Jaume

Quan vaig començar a preparar està review em vaig conscienciar a no començar-amb la típica a · lusió a certa banda que porta eclipsant el Folk Metal tradicional en l'escena nacional. Una posició ben merescuda d'una banda però distorsionada i sota el meu humil punt de vista totalment desvirtuada ja que pel camí han perdut tot allò pel que van guanyar en el seu moment el meu cor ... així que puntualitzat això ens centrarem en Lèpoka i oblidem-nos de gegants coixos i malaltissos.

Ja fa força temps des que vaig escoltar a una molt jove banda castellonenca que allà el 2011 van treure una primera Demo, que com totes les donem estava plena d'il · lusió i detalls interessants però es quedava a anys llum de ser un producte professional, se li podria dir d'ella allò de "progressa adequadament". Els anys han passat, allò jovenets s'han fet grans i com en tota banda han hagut anades i vingudes i el 2014 ens presenten el seu primer disc Folkoholic Metal. Aquesta vegada, ja sense necessitat d'escolta, un treball professional.

Només amb veure la portada no és complicat saber quins són els trets principals de Lèpoka, taverna, festa, monstres, fantasia, festa ... la portada no enganya, saps el que estàs a punt de viure, res ortodox ni reservat per a les elits tècniques musicals ... Flok metal tradicional en vena, cervesa, licors i molta festa. Al marge de la portada, la resta del treball de disseny està molt ben aconseguit, un llibret apergaminat intentant ressaltar en bon rotllo que com a banda desprenen i sobretot ... si fas bé i et fas amb una còpia física trobaràs la sorpresa que et depara a aixecar-el cd amb decoració de gerra de cervesa, i fins aquí puc llegir.

Musicalment Lèpoka ha canviat molt des d'aquella primera demo ... canvi de vocalista, de veu femenina a masculina per començar. Però la tònica no té res a veure, tant que potser per això no hi ha cap tema repetit. Ara tenim una banda que sembla tenir una única prioritat, la música de taverna festiva i alcoholizante i ben feta. Lògicament les comparacions amb bandes com Saurom salten a la primera i són justes. Folk metal tradicional, ritmes ràpids amb melodies punxants i tradicionals amb lletres divertides (encara que de vegades saben prendre-s'ho seriosament). Es necessita alguna cosa més per passar una bona estona? Sí, fer-ho coherentment i amb certa tècnica, i ho fan així que no ens preocupem més per això.

Entre els temes trobem grans temes que arrasen en directe com el tema que obre el disc i li dóna nom, "Folkoholilc Metal", un tema taverner per excel · lència, després de la breu introducció al tema alcoholiza musical i textualment sense perdre el sentit de l'humor, qui no s'ha trobat amb l'alcohol després d'una mala experiència? Té una melodia que encara no me la puc treure des de la primera escolta. En directe arrasa.

"Requiem Natura" no pot passar desapercebuda, set minuts de pur folk metal, si algú et pregunta que sona el folk metal, fica-li aquest tall i que flueixi la melodia, velocitat i tradicionalitat d'aquest vessant del metal, a més per la temàtica del tall encara guanya més força, són estils que compatibilitzen molt bé amb l'esperit forestal, igual que alguns estils més extrems i atmosfèrics. Tall que no ha de passar desapercebut pels amants del folk.

No tot és festa i fulles verdes ... "Orfeo" és un tall més seriós, més solemne basat en l'antiga Grècia. És que l'amor no és un dels elements bàsics de la nostra existència? No sempre portarem aquesta cara de dolents .... Després d'un breu passatge instrumental el disc torna a saltar pels aires. Festa, bogeria i disbauxa a "Esta Noche la Vamos a Liar" un tema amb deixis taverners però amb unes guitarres més crues, s'agraeix aquesta energia contraposada amb els detalls folk. Un altre tema que en directe ha de funcionar molt bé. Quan estem de festa després d'unes quantes cerveses al fons sabem que si algú no estña veient des de lluny no està veient una cosa èpica i fantàstic com creiem que ens estem comportant, més aviat una mica més absurd, eh? No deixem la festa amb "La Taberna de los Trolls" més folk i festiva, però seguint el fil fantàstic i festiu. La lletra no té desperdici.

"Jägermeister Of Puppets" el títol ho diu tot, creació literària de Pepelu d'avortaments De Satan, grup també castellonenc. Fosca festa deslligada pel famós beuratge. Tota nit d'alcohol té el seu despertar ... "Resakoff" ritmes ràpids i folk ... els peus no pares de seguir el ritme ... Tota aquesta festa es trunca musicalment amb "Es Tiempo de Partir" un tema que s'enfonsa en els sentiments, més lent i cru, però ben amanit arribant a tocar el més sensible de nosaltres.

Per acabar Lèpoka ens han deixat un tema de dotze minuts de gran qualitat, no es tracta del típic tema d'introducció .. vers vers sol vers i arreando que cal tancar el disc, s'han currat una petita obra conceptual que té el seu fi en una sèrie de converses / reflexions dels personatges que han passat pel disc. I tot això necessita d'una composició especialment delicada per no deixar l'oient és un estupor de dotze minuts ... totalment recomanable la seva escolta. Un final amb magnificència, si senyor. Bé .. final final ... té un altre ... però per descobrir-Agafa el cd!

La cosa està fàcil per escriure una conclusió sobre Folkoholic Metal. T'agrada el Folk Metal? T'encantarà el disc. No? Doncs no ho escoltis ... així de fàcil. Estem parlant d'un estil tan concret que no hi mitges tintes, la nostra oïda de vegades es torna intransigent amb altres estils que no són el nostre predilecte, esperem que el temps ens faci obrir la nostra ment. Lèpoka han rubricat un gran disc de Folk Metal, ara toca el públic a donar-los l'alternativa. A mi m'han encantat, i coneixent en directe, més convençut encara, tot i els mals de cap que aquest tipus de bandes donen als tècnics de so de les sales.

Sergi Arise "Hell"
23/06/2014

Arxiu de
novetats